Lopafram, capital d'Europa, amb Brussel·les al mig

Lopafram, capital d'Europa, amb Brussel·les al mig (...i la necessitat de l'anglès, com a llengua franca, per neutralitzar els imperialismes francòfons i hispanòfons).

Aquesta nit he xatejat amb coneguts francesos, alemanys i belgues, però ens hem centrat en la crisi belga després de quatre mesos de desgovern. Encara que no parlàvem amb habitats de Brussel·les, sinó d'Antwerpen, aquests estaven sensibilitzats per l'afrancesament extrem de la seva capital.

També hem comentat com els mitjans de desinformació ecspanyols aprofiten ara les mogudes de la ultradreta flamenca per a fer creure que aquells grups encarnen l'independentisme flamenc. Encara que després la gent s'adoni que l'independentisme flamenc és "tothom" a Flandes, és el centrisme majoritari, són les esquerres i és el govern belga, aquests lectors ja tindran plantada la llavors feixista de la premsa ecspanyolista, i això influirà en la seva anàlisis d'altres situacions com al catalana.

Segurament alguns preguntareu que per què no se separen els flamencs si son majoritaris? Doncs perquè ningú corre cap a la separació quan qui domina és un mateix. Tampoc no cal quan la reunificació amb Holanda és innecessària dins el macroestat europeu i complicada per l'absurd religiós, i quan el problema real dels flamencs és fonamentalment la incomoditat d'haver d'estar subvencionant els valons. En tot cas el problema principal seria la pèrdua de Brussel·les, que en cas de trencament de l'estat belga és més que probable que acabés unint-se a Valònia degut a que és una illa francòfona en territori flamenc però a la que s'ha atorgat personalitat jurídica pròpia.

Explicaven els contertulians flamencs que la capitalitat europea de Brussel·les va ser una manera d'aixecar-los la camisa, perquè van fer aturar la reivindicació de la ciutat fent-los creure que els atorgaven un privilegi, però que en la pràctica era un engany per a consolidar l'afrancesament de la ciutat.

Tal com ho veig jo, els flamencs haurien de ser conscients de que, malgrat que no han d'afluixar la pressió, la dimensió europea de Brussel·les no ha estat la responsable de l'increment de població francòfona, sinó que això és degut a la seva dimensió com a capital belga.

En realitat Brussel·les és una capital política europea ben encertada, perquè està al centre de la capital real, que és l'econòmica. La capital d'Europa encara no és una conurbació metropolitana sinó més aviat una regió, però em diuen que va camí de ser, a la llarga, una continuïtat urbanística (llevat, és clar, de "central parks" formats pel Canal de la Mànega i de rius, camps i muntanyes pel mig).

Els que hi van a viure, amb l'objectiu d'estar "on es couen les castanyes" l'anomenen Lopafram (acrònim de Londres-París-Frankfurt-Amsterdam) perquè prefereixen ressaltar que no cal estar a Brussel·les i volen evidenciar que, fins i tot vivint en una còmoda zona rural, en l'interior d'aquest eix, els permet, si es dediquen als negocis, poder gaudir d'una base d'operacions estratègica per a moure's i operar a nivell planetari.

Aquest fet implica, des del meu punt de vista, la inevitabilitat de l'extensió de l'anglès en tota aquesta zona com a llengua franca. Penso que els flamencs poden estar tranquils, donat que l'extensió de l'anglès a Brussel·les va en benefici de l'holandès i en contra del francès. Potser encara no es nota, però d'aquí uns anys, si ens hi esforcem...