La campanya electora ha començat de forma prou interessant: a ganivetades. I això m’ha permès sentir com en parla i s’hi interessa més gent de l’habitual en els comicis autonòmics catalans, al menys en els meus àmbits de relació. He parlat amb la gent a la feina, al bar, amb altres pares esperant la sortida dels nens de l’escola, amb amics i coneguts i en xats.N’he conegut que pensen votar la formació neolerouxista de’n Boadella, la qual cosa em fa pensar que pot superar els vint mil vots, però d’aquests en són majoria els que m’han reconegut haver votat anteriorment al PP, per la qual cosa crec que bàsicament dividirà el vot de dreta espanyola, al temps que espantarà molts votants espanyolistes d’esquerra que optaran pel vot útil Montilla. La COPE haurà estat en part causant d’aquesta erosió al PP.
També he parlat amb votants socialistes que s’han despertat gràcies al DVD de CiU i que prometen anar a votar en Montilla, tot i que algun d’ells diu que no li agrada el candidat i que, front la “pijeria” dels líders d’Iniciativa, acabaran votant ERC.
En general no he percebut rebuig contra en Carod. Només detecto animadversió en gent que es declara espanyolista i que l’abomina per la seva condició d’independentista, així com en militants de CiU. Es possible que ERC obtingui més vots dels esperats gràcies a una polarització entre dos models que no agraden gaire. No he sentit cap votant de CiU tocant campanes pel DVD, més aviat avergonyits per un estil desagradable. I d’altra banda he sentit uns quants andalusos descontents pel poc “salero” de Montilla. També en coneixo que han deixat d’identificar-se amb una IC (i especialment amb els seus dirigents) que es percebuda com un simple satèl·lit. En fi, que potser ERC ens dóna una sorpresa i no estan tan cremats com se’ns vol fer creure.
Abans de publicar aquest escrit un company de Girona amb qui ho he discutit per xat em diu que estic equivocadíssim, que en el seu entorn veïnal (Salt) no creu que tornin a votar en Carod molts dels que ho van fer en les anteriors autonòmiques degut a les relliscades que ha tingut. Ja ho veurem. De vegades les relliscades ens fan humans, el votant pot solidaritzar-se arrel del linxament i tenir en compte que has tingut bones intencions, especialment si ets simpàtic i et veuen després com t’afaites. Més que si no tens cintura per aguantar una entrevista feta amb mala educació, més que si dus roba de marca, i més que si et creuen sospitós de voler estar dalt a qualsevol preu.
3 comentaris:
D'això teu se'n diu wishful thinking.
Sobre l'entrevista del Sala i Martín al Carod, visita la 27 Divisió
Doncs ara que ho dius, no m'extranyaria gaire que els Ciutadans ens donessin una sorpresa.
Una cosa és el vot lerrouxista militant o convençut que n'hi ha (que descomptant els que voten PSOE o PP podria estar entorn als vint-mil vots per al partit de Boadella), però l'altra és el vot "anti-sistema" que en aquest cas seria una mena de vot protesta vinculat a l'estètica i gens a la consciència.
M'explico: estic detectant massa comentaris de gent de 18 anys que diuen que votaran Ciutadans i que no tenen ni la més punyetera idea de l'idearia d'aquesta formació, s'han quedat simplement en el cartell de paio en pilotes.
Això em fa recordar que en unes elecions (crec que va ser al 95) vaig coneixer molta gent que van votar ERC amb la mateixa manca de criteri. Em refereixo a gent jove, a anys lluny de l'independentisme, més aviat el contrari, castellanoparlants de l'extraradi de BCN, etc. Va ser una mena de vot anti-sistema, ho van decidir per raons estètiques i em consta que aquella gent (al menys les que coneixo) no van tornar a votar després ERC, la majoria ara voten psc, algún fins i tot PP o no voten.
Pel que fa al Carod, ja en parlarem. De moment he sentit força gent no republicana que creu que va estar molt bé en el debat dels candidats amb Josep Cuní. Tenint en compte que pràcticament no va parlar, es possible que la gent el valori per eliminació, és a dir que el votin perquè no els agraden els altres.
Per cert, ja he sentit tres dones que pensen votar ERC perquè troben "sexi" en Puigcercós.
Ja ho anirem veient, però promet ser una jornada electoral d'infart.
Potser és wishful thinking però no pas meu sino de la gent amb qui converso.
La gent te menys informació sobre res del que et puguis imaginar. Fins al punt que l'altre dia vaig conéixer gent jove que no tenia ni idea de que el candidat psocialista no és el Maragall, ni han sentit parlar mai del Montilla ni s'han fixat en cap cartell, i deuen haver aprofitat els telenoticies per anar a pixar.
Jo soc un simple observador, em pot més la xafarderia sobre els processos ideològics dels altres.
Publica un comentari a l'entrada