Recordo amb emoció aquella jota dels enyorats "La Bullonera" que, si no recordo malament, deia:
"Son los amos de mi tierra
como el perro del hortelano
son los amos de mi tierra
ni se atreven a salvarla
ni nos dejan defenderla".
.
I m'ha vingut a la memòria després de llegir un escrit de Guillem Chacón des de Mequinensa que tira aigua freda damunt totes les esperances de la gent de la Franja dipositades en un president d'Aragó catalanoparlant i fill de la Franja. Això demostra, entre altres moltes coses, que quan hi ha amos hi ha amos, i que ún pot ser president i estar subordinat als interessos de sempre en contra dels de sempre (ja sabem que el colonialisme només tendeix al maquillatge). En tot cas està clar que els veritables amos de la Franja viuen fora de la Franja.
Aquí us reprodueixo la seva carta apareguda a l'Avui del passat diumenge:
.
Del català a l'annexió de territoris
Diuen els mitjans que el president del govern d'Aragó, Marcel·lí Iglésias, es va molestar per la proposta d'ERC de preveure en el nou Estatut que Catalunya vetlli per la seua llengua a la Franja de Ponent. L'absurditat arriba als límits en situacions com aquesta.
Un govern, el d'Aragó, que a banda de deixar-la morir no fa res per una de les llengües del seu territori, tampoc no vol que el país d'aquesta llengua vetlli pel seu valuós patrimoni. Un patrimoni compartit que hauria d'enorgullir l'Aragó, però no: prefereix soterrar-lo i negar-lo fins i tot en l'educació escolar dels xiquets. Espanya, per exemple, pot impulsar el castellà a Mèxic, però Aragó no vol que el país veí i germà servi allò que és seu. La llengua i la cultura: una riquesa mútua que va més enllà de ridícules ratlletes administratives.
Els aragonesos poden gaudir dels mitjans sanitaris, acadèmics i laborals que ofereix Catalunya, però els catalans molesten quan tan sols miren de no perdre la seua cultura.
El senyor Marcel·lí no hauria d'atrevir-se ni a opinar sobre una llengua i cultura que ell, fins ara, ens nega als franjolins. No hi té cap dret. Ser president de la comunitat autònoma d'Aragó no és prou rang per interferir en una llengua que ell no honora i a la qual renuncia cada volta que calciga la Franja de Ponent.
Això sí: l'Estatut d'Aragó en el seu article 10 diu directament "Podrán incorporarse a la Comunidad Autónoma de Aragón otros territorios o municipios, limítrofes o enclavados". Us adoneu? No volen que Catalunya pugui ni intentar garantir la vida del català allà on es parla, però altres van més enllà i fins i tot preveuen annexionar-se terres.
Que quedi clar. Tots els partits polítics catalans, del PP a ERC, si són catalans, estan obligats a intentar defensar el català allà on sigui natural, allà on es parli. I pel que fa al territori, el nou Estatut hauria de ser com a mínim igual d'ambiciós que el d'Aragó. Com a mínim.
· Guillem Chacón
· Mequinensa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada