diumenge, de març 27, 2005

FANTASSIN

Fantassin Manel és el pseudònim de l'autor del bloc "Reflexions d'en Fantassin a Barcelona". Hi transcric majoritàriament anècdotes sobre converses, amb persones sovint alienes a l'independentisme català, però referides a la realitat catalana.

Sempre dic que no em cauen bé els intel·lectuals, i molt menys els que viuen d'opinar. Així doncs, creieu que no tinc cap vocació de comentarista, i que prou feina tinc a guanyar-me les garrofes familiars en feines normals. A més, tampoc no tinc coneixements especialitzats; ni tan sols correcció lingüística. Però sempre he cregut que valia la pena compartir, amb el mon mundial, els punts de vista de la gent amb qui parlo i les meves reflexions al respecte.

Em diverteix conversar amb gent, com més exòtica millor, sobre temes ben diversos, a partir d'apropar-me a les seves percepcions i punts de vista des del seu propi llenguatge. Aquest acostament lingüístic no és, en realitat, tan premeditat, sinó una habilitat innata de llençar-me a parlar altres idiomes, sense haver-los estudiat, a discutir fluidament a partir de conèixer només uns pocs mots i d'anar incorporant intuïtivament altres paraules que van sorgint. Fins i tot d'adoptar l'accent dels altres de manera inconscient (alguna vegada, parlant amb persones amb fort accés basc, aragonès, gitano... m'han dit si estava fent burla imitant-los!). No cal perfecció, sols poder-los comprendre, i després puc fer-me entendre (en català, occità, italià, francès, espanyol, portuguès, globish, anglès ...i fins alguns mots d'alemany, de romanès o d'àrab).

L'ús de pseudònim es deu, en part, a que, dels meus coneguts (la majoria de l'època que era habitual usar “noms de guerra”), ben pocs em coneixen pel cognom (que no deixa de ser vulgar i gens interessant), sinó que em deien "Martí", perquè és com m'anomenava el mític "Quelcom" (com a diminutiu de "Martorell", que és on jo vivia aleshores).

L'altra raó per l'ús de pseudònim està motivada per la situació de vulnerabilitat, derivada de la condició de treballador mileurista i precari, a sou de patrons ben definits políticament.

Sindicalista i representant dels treballadors per la CONC des de fa 15 anys, sense cap tradició política familiar directa, i menys encara catalanista, actualment no milito en cap partit, tot i ser votant de la CUP o d'ERC segons el moment, però vaig militar l'any 1977 al PSC-C(congrés) amb 15 anys, simpatitzant del PTE el 1978, del PCE m-l el 1979, militant de Nacionalistes d’Esquerra a finals de 1979 i finalment militant del PSAN des de maig de 1980, als 18 anys. Els anys següents vaig formar part dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i vaig participar en la creació i impulsió de: -la Coordinadora Independentista del Baix Llobregat, -del Grup Ecologista de Martorell, -del Grup de Defensa de la Terra de Martorell, -de la Taula Antinuclear i Ecologista, -del Col·lectiu Independentista de l'Institut Maragall, -del Moviment de Defensa de la Terra, -de l'estratègia del Front Patriòtic, -de Maulets, i -de Catalunya Lliure, i vaig formar part breument del Comitè Central del PSAN, fins que vaig haver de començar a desvincular-me, orgànicament, del MCAN, per raons familiars, a mitjans del 1992 i centrat des de llavors en àmbits sectorials, principalment el sindical.

El pseudònim "Fantassin", que succeí el de "Martí" en escrits d'opinió a partir de l'any 1996, té el seu origen en el primer dels posts que vaig publicar en un web col·lectiu fancoitalià del geocities anomenat Eurosolidar. L'escrit, titulat "Fantassin/Fantaccino", reivindicava "els patriotes anònims de tots els temps i de totes les lluites socials, aquells soldats oblidats que foren la carn de canó dels senyors feudals i que ho han continuat sent de tots els manaires successius de totes les èpoques, els sacrifi dels quals constitueix el veritable motor de la història (també podríem dir que la seva sang és la benzina que ha alimentat aquest motor) ...i que al final són oblidats".

Els escrits d'aquell web estaven mancats de signatura (l'edició era complicada perquè encara no existien els blocs) i les respostes foren adreçades a "Fantassin" en aquell i ens següents articles, i amb el mateix nom vaig continuar signant les posteriors col·laboracions.

Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí de l’alliberament!


Fantassin Manel