Article publicat a Llibertat.cat 13/01/2014
La gravetat de les ferotges agressions que sofrim no permeten respostes menys dramàtiques. De fet, la història dels Catalans és més la història dels moviments socials que hem menat que no pas la dels comtes-reis.
Algú podria caure en l’error de pensar que el 2014 hauria de ser un any de treva social; que hauríem de deixar de banda la resistència a totes les injustícies, per cruels que siguin, en favor d’una consulta, més aviat simbòlica i identitària. Aquest és també el missatge que està difonent l’esquerra espanyola imperialista per a dividir-nos. Si l’any 2014 fos un any de treva, seria molt perjudicial no sols per la lluita social sinó també per l’independentisme.
En política les etiquetes no són tan importants com l’anàlisi dels interessos als quals beneficies. Hi ha elements de l’esquerra imperialista que, per sort, no amaguen la seva vinculació a Ciutadans. D’altres, en canvi, ni tan sols saben que estan teledirigits pel CNI, els seus membres van de bona fe i es proclamen simplement “socials”, “indignats”, “llibertaris”, “internacionalistes”... etiquetes que coincideixen amb l’independentisme combatiu.
La guerra ideològica existeix, no podem menystenir-la. Fa dues setmanes un article a Cinco Días (http://cincodias.com/cincodias/2014/01/02/economia/1388692869_365316.html) iniciava l’ofensiva Espanyola per introduir la zitzània entre els sectors progressistes Catalans contraris a les retallades de la llei de l’avortament, dels drets socials i de les prestacions sanitàries. Això, per a mi, no ha estat cap sorpresa. La sorpresa ha vingut quan m’he trobat persones que conec i que sé que son honrades, reproduint els arguments de l’article espanyolista (explicant-me que havien arribat a la conclusió que el sobiranisme és una distracció al servei de l’oligarquia) després de debats molts diversos. És massa coincidència. Cal prendre-ho com un indicador de l’existència de molts mecanismes al servei de l’enemic en forma de xarxes a través de les quals s’exerceix la guerra ideològica.
S’arriba a l’absurd quan escoltes que des de sectors populars catalans es repeteixen frases tan alienes a la realitat que només poden haver-se dictat a Madrid, com que l’independentisme és cosa de Mas i no se sap per quina raó oportunista o circumstancial s’hi ha apuntat sectors d’esquerra; com si s’independentisme no hagués sorgit de l’esquerra mentre la dreta era partidària d’Espanya intentant rebre –de bades- una part del botí.
No cal que ens esverem. En sentirem de molt grosses i ho sentirem al nostre mateix costat de la trinxera. Ens ho em de prendre com indicadors que ens alerten dels nostres dèficits en comunicació, i de com són de perillosos els mitjans de propaganda de l’adversari. Ens ha de servir per identificar qui, en oposar-se a la independència, malgrat ho faci lluint banderes roges o anarquistes, està en realitat afavorint els interessos de l’oligarquia que sustenta el projecte imperialista Espanyol.
La millor manera de combatre les mentides és demostrant que els independentistes estem al davant de totes les lluites socials. La crítica de que el sobiranisme fa la funció de “panem et circenses” només podria ser legítima si les lluites socials es desactivessin a Catalunya durant 2014. Mentre sigui tot el contrari, mentre nosaltres en siguem els impulsors, potser els mitjans espanyols podran convèncer algú però el nostre poble podrà contrastar la veritat veient-nos al peu del canó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada