FANTASSIN MANEL. A pocs llocs ha hagut tant de suport i de solidaritat a les víctimes de totes les violències com a Barcelona, i a pocs llocs s’ha pogut llegir tanta doble moral com en alguna premsa populista de Madrid.
Havia una època que va donar molts terroristes als més alts llocs d’honor. La qualificació d’heroi, de guerriller o de terrorista ha recaigut sovint en les mateixes persones en funció de qui hagi escrit la Història. Els alemanys anomenaven “terrorista” la Resistència Francesa. Durant anys, els polítics occidentals van confraternitzar amb David Ben Gurion tot i les fortes sospites d’haver estat aquest qui havia ordenat l’atac terrorista contra l’Hotel King David (seu Britànica que també albergava una Oficina de les Nacions Unides); fou un atemptat especialment repugnant per haver estat dissenyat amb l’objectiu de demostrar la vulnerabilitat dels anglesos, provocant una gran matança (92 morts i 45 ferits). Però la doble moral no és solament cosa del passat; fixeu-vos com avui dia els mateixos mitjans espanyols que ens “posen a parir” quan des de Catalunya es proposa la insubordinació de les lleis espanyoles anticatalanes, són els mateixos que, arran de la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans, també recolzen que la justícia espanyola es declari insubmisa contra l’anulació de la Doctrina Parot.
De vegades els canvis de denominació no provenen del nombre d’armes que es posseeixi, sinó només d’una presumpció (a principis de 1981 tant la premsa com TVE, van deixar de denominar “terroristes” als membres del Frente Farabundo Martí de Liberación Nacional d’El Salvador, de sobte van passar a dir-los “guerrillers”. Per a la dreta, que és la que controla ideològicament els principals mitjans de comunicació suposava un canvi de posició formal en el conflicte, perquè aquells que fins aquell moment calia aniquilar (terroristes) de sobte, donava la sensació que potser hi caldria establir relacions diplomàtiques i comercials en un futur pròxim (“com podem ser socis de terroristes!”). No feia gaire que havia passat el mateix amb Nicaragua (19 de juliol de 1979) i el sindicalista xavier Onaindia ho descrivia, el gener de 1981, amb aquesta frase: “han estat terroristes quan sols tenien capacitat per atemptar contra un general o un policia, han esdevingut guerrillers a partir que iniciaren la seva ofensiva apoderant-se de 14 casernes i 3 emissores de ràdio, i ara que han aconseguit la victòria final la premsa mundial els anomena herois”. Recordeu que és la dreta la que controla la premsa. El mateix Manuel Fraga Iribarne (pare del Partido Popular) va arribar a tenir molt bones -i polèmiques- relacions amb el conegut terrorista Fidel Castro, el mateixa que havia llegit davant dels tribunals “La Història m’absoldrà… cap arma, cap força és capaç de vèncer un poble que es decideix a lluitar pels seus drets”, insinuant que la Història faria d’ell un heroi i de Batista un terrorista, i no pas a l’inrevés. Tanmateix, qualsevol dels 638 intents d’assassinat contra Castro planejats per la CIA hauria estat considerat una heroïcitat cas d’haver tingut èxit.
Sabeu quan creen problemes aquestes paradoxes? Quan la condemna d’un terrorista coincideix en el temps amb la sacralització d’un altre terrorista, sense que hagi hagut temps de refredar la història. Ja era abans un problema pels mitjans de comunicació fer-nos empassar, a nivell ètic i moral, les suposades diferències entre la violència dels Americans de la del Vietcong, o la de Somoza i la dels Sandinistes. De fet, només fa quatre dies que els americans van celebrar la mort de Bin Laden. Ara mateix, a Catalunya, la premsa també té dificultats per justificar que el suport a les víctimes del terrorisme, en el context de l’anul·lació de la Doctrina Parot, s’acompanya d’una zero sensibilitat mediàtica pel dolor i el sofriment de les víctimes del terrorisme franquista. Fins i tot se’ns nega als Catalans poder fer justícia pel magnicidi del nostre president Companys!
Podem preguntar-nos: què passarà quan la justícia acabi jutjant el “señor X” del GAL? (segurament haurà de ser la Justícia Argentina, òbviament, perquè la d’aquí sembla que dugui ulleres de veure de prop uns terroristes i de lluny uns altres). Quants anys haurà de passar a la presó el “misteriós” X per la seva responsabilitat en més de trenta accions terroristes que sumen més de seixanta víctimes entre ferits i assassinats amb bombes als cotxes, trets al clatell i metrallaments dins de bars i de locals diversos? Haurà judici? Algú reclamarà martingales semblants a la Doctrina Parot o, per contra, se’n facilitarà rebaixes de pena, fins i tot l’indult? O més probablement continuarà en la més tranquil·la i feliç impunitat…? Tan impune com la doble moral de la premsa espanyolista més immoral.
Fantassin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada