-“En esta ciudad usan más el coño pa meterse el bicing que en lo que deberían!” Qui diu això, amb un fort accent andalús, té al davant una altra mare amb aspecte amerindi, una amb aspecte xinès i una altra que podria ser hindú o pakistanesa. Només la primera semblava haver entès la frase, però em sorprèn que la possible xinesa, que ho ha escoltat impassible i amb aspecte immutable, al final respon : -“Es normal que las mujeres vayan en bicing”. Llavors la primera replica: -“Pero seguro que en tu país solamente sentais el culo en el sillín, y aquí se lo meten en tool coño!”
*
M’encanta esperar que obrin l’escola per recollir els nens a la tarda, perquè puc parar l'orella i escoltar reflexions populars com l'anterior, al temps que observar com evoluciona l’aglomeració políglota que s’hi concentra. Per exemple, he pogut veure com al principi, en aquestes converses de deu minuts, necessàries no solament per esperar els fills sinó també satisfer les necessitats relacionals, les mares s’unien clarament per religió, probablement a partir del reconeixement visual del signes presents a les indumentàries. Però als pocs dies aquests grups es recompongueren en base a l’idioma, les marroquines de parla amazigh amb les altres amazighs i les marroquines de parla àrab amb les àrabs de qualsevol país. I ara ja tothom parla amb tothom, però no pas en la llengua del nostre país (que per cert és l’idioma en què estan escolaritzats els seus fills) ni tampoc en la llengua franca internacional, l’anglès, sinó en que va imposar-nos Franco i abans el borbó Felipe V a sang i foc.
M’encanta esperar que obrin l’escola per recollir els nens a la tarda, perquè puc parar l'orella i escoltar reflexions populars com l'anterior, al temps que observar com evoluciona l’aglomeració políglota que s’hi concentra. Per exemple, he pogut veure com al principi, en aquestes converses de deu minuts, necessàries no solament per esperar els fills sinó també satisfer les necessitats relacionals, les mares s’unien clarament per religió, probablement a partir del reconeixement visual del signes presents a les indumentàries. Però als pocs dies aquests grups es recompongueren en base a l’idioma, les marroquines de parla amazigh amb les altres amazighs i les marroquines de parla àrab amb les àrabs de qualsevol país. I ara ja tothom parla amb tothom, però no pas en la llengua del nostre país (que per cert és l’idioma en què estan escolaritzats els seus fills) ni tampoc en la llengua franca internacional, l’anglès, sinó en que va imposar-nos Franco i abans el borbó Felipe V a sang i foc.
*
Tanmateix avui hi ha acabat havent un debat interessant. Són les 16:30 a l’entrada de l’escola hi ha una quarantena de mares i pares esperant per recollir els fills. Els homes són majoritàriament de l’Europa de l’Est i les mares són gairebé totes marroquines i pakistaneses. A un dels grupets hi ha una conversa animada i la llengua franca, com he dit, és l’espanyol. Fins i tot en aquest context les dones marroquines que conec, i que sé que eren de parla àrab, intervenen en espanyol, i les altres marroquines de parla àrab responen en espanyol.
*
Tanmateix avui hi ha acabat havent un debat interessant. Són les 16:30 a l’entrada de l’escola hi ha una quarantena de mares i pares esperant per recollir els fills. Els homes són majoritàriament de l’Europa de l’Est i les mares són gairebé totes marroquines i pakistaneses. A un dels grupets hi ha una conversa animada i la llengua franca, com he dit, és l’espanyol. Fins i tot en aquest context les dones marroquines que conec, i que sé que eren de parla àrab, intervenen en espanyol, i les altres marroquines de parla àrab responen en espanyol.
*
Una dona es queixa que a casa parlen àrab però els nens, que arriben de l’escola parlant espanyol, han de fer els deures en català i els pares no poden ajudar-los. Una altra dona equatoriana diu que sovint ella ajuda en els deures als seus fills, però escrivint les respostes en espanyol, i diu que la mestra mai s’ha queixat. Una tercera sentencia: “Los emigrantes hablamos en español porque es el idioma de la calle y siempre lo ha sido. Yo soy marroquí pero llegué a Barcelona en 1980 y no oí hablar catalán nunca en el barrio, solamente en el metro y en la tele de vez en cuando”. La primera, que l’han tallat a mig explicar-se, hi torna: “En casa hablamos árabe, los niños llegan a casa hablando en español pero tienen los deberes en catalán. La segona torna a tallar-la exclamant si no vol pas que els nens portin els deures en àrab, però la primera es defensa: -“El problema es que nosotros no sabemos catalán, pero trabajando todo el día es utópico que vayamos a una escuela para padres”. Una mare catalana que està prop i ho ha escoltat tot s’hi fica dient que hi ha cursos de català al Centre Cívic, però llavors li responen totes a cor que és igual de difícil anar a una escola o a un Centre Cívic quan has de treballar tot el dia.
*
En això el grup s’ha ampliat de cop, fagocitant un grup satèl·lit també forma t per marroquines. Una de les noves pregunta com pot ser que al seu fill, que ha estat rebent l’ensenyament únicament en català des de que tenia 3 anys, no solament no sap parlar ni llegir ni escriure català sinó que, en canvi, parla i també llegeix i escriu l’espanyol sense que ningú l’hi hagi ensenyat. En resposta, la mare que abans es queixava de la dificultat (pronuncia “dificultat” amb el mateix to que podria haver dit la paraula “condemna”) que tenen els pares immigrants per anar a l’escola, acaba sentenciant: “no tenemos tiempo para ir durante el día a la escuela ni tampoco por la noche, pero bien que podrían enseñarnos catalán en la escuela de nuestros hijos aprovechando que tenemos que venir a buscarlos. Seguro que todas las madres podemos llegar media hora antes, y en esa media hora o una hora nos pueden enseñar las palabras que ese día les ha enseñado la maestra a nuestros niños, u otras... y así, luego en casa, las podemos practicar juntos.
*
*
En això el grup s’ha ampliat de cop, fagocitant un grup satèl·lit també forma t per marroquines. Una de les noves pregunta com pot ser que al seu fill, que ha estat rebent l’ensenyament únicament en català des de que tenia 3 anys, no solament no sap parlar ni llegir ni escriure català sinó que, en canvi, parla i també llegeix i escriu l’espanyol sense que ningú l’hi hagi ensenyat. En resposta, la mare que abans es queixava de la dificultat (pronuncia “dificultat” amb el mateix to que podria haver dit la paraula “condemna”) que tenen els pares immigrants per anar a l’escola, acaba sentenciant: “no tenemos tiempo para ir durante el día a la escuela ni tampoco por la noche, pero bien que podrían enseñarnos catalán en la escuela de nuestros hijos aprovechando que tenemos que venir a buscarlos. Seguro que todas las madres podemos llegar media hora antes, y en esa media hora o una hora nos pueden enseñar las palabras que ese día les ha enseñado la maestra a nuestros niños, u otras... y así, luego en casa, las podemos practicar juntos.
*
Podria ser una bona idea però soc pessimista; em deia fa pocs dies una persona que havia viatjat a Alemanya només com a turista que només arribar a l’estació de Berlín li provien les ofertes d’aprendre alemany amb totes les facilitats, gratis i a tothora, sense matrícula, en classes obertes, sense esperes, sense matrícules... En canvi, sembla ser que per als catalans, difondre la nostra llengua de forma eficient al nostre país ens suposa un esforç titànic que altres nacions més espabilades no pateixen.
3 comentaris:
Tres e-mails he rebut dient-me que les mares que van a buscar els nens a l'escola s'uneixen per edat i no per idioma ni per religió.
Si, Si, Si, Si...! Es veritat. Ja dic que al final tothom parla en espanyol i, efectivament, "en aquesta fase" (és a dir, "al final") donat que es relacionen en espanyol ja es produeix la barreja de nacionalitats i religions.
Es veritat que a partir d'aquest moment l'afinitat és per edat. Jo mateix bàsicament em relaciono amb avis i amb pares que van cap a la cinquantena, i és veritat que les mares de 20 gairebé només es relacionen amb mares de 20 sense importar ja ni religions ni nacionalitats.
(Teniu raó. Ara bé, agrairia més opinions dins el bloc i no tans emails personals.)
Però oi que totes aquestes mares marroquines (i d'on siguin) l'espanyol l'han aprés sense anar a cap curs? Potser aquest és el veritable problema, que la llengua d'ús, almenys a mig Barcelona i l'àrea metropolitana, és el castellà i no el català.
Està clar que és això!
Publica un comentari a l'entrada