En torn al 70 % de SI, un 20 % de NO i una participació de menys del 50 % ha estat, amb matisos, la previsió que m’han fet tots els independentistes amb qui he parlat durant la campanya. S’havia de dir amb la boca petita perquè estaven fent campanya pel NO, però era el resultat previsible. L’objectiu principal haurà estat no deixar òrfena la pròxima generació de dirigents del sobiranisme català i el nucli de la mateixa.Hi havia una clarificació pendent, calia diferenciar la percepció d’allò que és dreta i allò que és esquerra des del punt de vista de qui és més patriòtic i qui, en canvi, es ven el país a l’enemic a canvi de quatre duros (ERC encara no té un perfil de votants prou ampli en el centre esquerre que li sigui fidel alhora que cohesionat ideològicament; ha rebut massa vot que era en origen clientela frustrada d’altre opcions i que retorna intermitentment als orígens). En aquest sentit l’opció pel NO dels republicans haurà estat un sacrifici cantat, i dolorós, però necessari per a singularitzar-se dels altres.
Si tot l’arc parlamentari hagués votat SI hauria estat equivalent a que el poble català es fés l’harakiri dient “no volem allò que ha fet el nostre parlament, els catalans preferim les retallades de Madrid”. D’aquesta manera al menys una força tindrà la possibilitat de reclamar Més a partir de demà mateix. Però l’extrema esquerra independentista tampoc no ha de badar, la seva funció ha de continuar sent estirar de la corda, som un sistema, ningú no és prescindible. Ara toca continuar fent-ho bé, perquè tot just comença una campanya electoral que hauria de començar incorporant, en forma de militància, els guanys de la clarificació que ha permès aquest debat estatutari.
1 comentari:
----- Original Message -----
escac-al-poder@yahoogroups.com
Sent: Tuesday, June 20, 2006 1:24
La veritat és que no entenc molt bé aquesta valoració que fas i a més hi trobo a faltar autocrítica quant a la feina feta i per fer de
l'esquerra nacional Independentista o el que hauria de ser aquesta esquerra. Veig massa gent autocomplaent amb el que es fa.
salutacions,
RESPOSTA:
Bé, suposo que és complicat explicar-ho en quatre ratlles i en consequència és normal que no se m'entengui. Jo vinc de l'extrema esquerra més ortodoxament comunista i tinc el defecte d'una excessiva tendència al determinisme i l'esquematisme. Però també em plau ser un simple espectador i posar-me en la pell dels altres. En el cas d'ERC, que no negaré que els he votat vàries vegades (vot útil, en diuen, que és una cosa que arriba amb l'edat...) he pensat i he dit sovint que han tingut sort en els darrers mesos, perquè han pres l'opció que els ha estat més útil de cara a continuar consolidant-se.
Es evident que l'estatut ens dóna una mica d'aire, i això ho ha percebut la població més conscient (la que vota), i també és cert que votar-lo ens fereix en la pròpia dignitat, perquè evidencia que a Madrid ens estiren de l'orella i ens adrecen. Però amb els socialistes a favor i CiU venent-se per quatre duros no era possible una alternativa millor. Si els republicans haguessin estat majoritaris i haguessin preconitzat el NO realment ens hauriem quedat minvats de competències, però sabent que el NO d'ERC seria insignificant la seva aposta ha permès que gaudim del nou estatut i alhora ha permès donar cobertura a la gent més militant, més conscient i més indignada; perquè la veritat és que fereix en la pròpia dignitat haver de votar que SI (com he dit, es com si diguessim "no vull les lleis que fa el meu parlament prefereixo les retallades de Madrid). Donar cobertura facilitarà incorporar alguna d'aquesta gent com a militants.
I de què serveix incorporar aquesta gent? Doncs crec que ERC ha d'ocupar el centre-esquerre sobiranista en directa competència amb el centre dretra protosobiranista i amb el centre esquerra espanyol-federalista, però encara no te una clientela fixa, la seva militància prové majoritàriament de plantejaments més radicals i el seu vot és majoritàriament prestat (gent que vota altres forces i de tant en tant se n'atipa). Per tant encara està ERC en un moment en què les incorporacions no són massives i els vots encara cal comptar-los d'un amb un i no en percentatges, és a dir, encara cal clarificacions ideològiques que millorin el seu perfil públic i que vagin creant una militància i un electorat específic.
Però no atribueixo a ERC encara prou inteligència i crec que ha estat per xamba o intuició que els darrers cops ho ha encertat (em refereixo només a que ha encertat actituts que li permeten guanyar afiliats). De fet coneixo força gent de la mani de 19 de febrer (gent amb capacitats militants) que han passat del tradicional menyspreu vers els republicans a estar considerant militar-hi. Doncs això és precisament el que li toca fer ara a ERC, incorporar activistes i diferènciar-se d'aquelles forces d'on de vegades li venen vots intermitents, és a dir de CiU, idel PSC (i també d'ICV i del comunisme independentista). Es una clarificació que els republicans necessiten. Molts que votaven convergent (alcaldes inclosos) i que no s'hi definien per dreta sinó per catalanisme ara ja no queden orfes, poden passar-se a ERC perquè ha demostrat ser més patriota (en una campanya que tothom sabia perduda, que tothom sabia que no obtindria més del 20 % de vots negatius), i aquesta clarificació també farà a CiU més dretana i no tant contradictòria.
En fi, aquests són els meus raonaments però com tinc altra feina, no són anàlisis intelectuals, m'ho miro més des del punt de vista del divertiment. Com dic al bloc, "des del carrer i lluny de les capelles", no milito en lloc però em diverteix veure què pensa la gent del meu entorn i mirar si això em permet endevinar què passarà. Ara, per exemple, em te encuriosit el tema de si serà Maragall o Montilla el proper presidenciable. He preguntat la gent del meu entorn, gent de Cornellà, i no agrada Montilla (per poc fotogènic !) -no hem de menysprear el tema estétic-, i fin alguns pensen que el PSOE pot haver pactat amb CiU que sigui president en Mas, amb la qual cosa presentarien Montilla. Es com allò que es deia sovint de que CiU no vol l'alcaldia de BCN i ho deu haver pactat amb algú perquè si la volgués no presentaria a Trias com alcaldable. Son xafarderies del carrer però et distreus sentint-les i rumiant-ne.
Publica un comentari a l'entrada