Avui m’he vist obligat a prendre un taxi. Habitualment acostumo a fixar-me en l’idioma en què m’atenen, la música o la ràdio que s’hi escolta etc. En base a aquests elements acostumo a decidir si li dono al taxista una propineta mínima o esplèndida.
Avui, en canvi, allò que m’ha cridat l’atenció és que el taxista ha començat preguntant-me l’opinió política, i això m’ha fet venir al cap una situació compromesa fa quinze anys: el aquella ocasió el taxista va fer tot el recorregut girat cap a mi (suposo que deuria mirar el trànsit allò mínim, donat que no vam xocar), begut i molt agitat, preguntant-me què pensava jo del fet que una dona abandonés el marit (amb to evident de que es referia a ell mateix), i jo, que anava amb nens molt petits, intentant que no s’atabalés més fins que vam arribar i vaig respirar...! En canvi avui, aquest molt digne treballador –però probablement alienat ciutadà víctima dels mitjans de comunicació de l’Església Catòlica- em diu: “¿A usté le parece bién que nuestro presidente esté pactando con los nacionalistas el desmembramiento de España? ¿Por qué estará haciendo eso? ¿Qué gana con ello?” Tot això etzibat d’un tret!
Jo d’entrada anava a respondre-li, innocentment que ...ja m’agradaria que fos veritat... però que, per desgràcia, la realitat espanyola és més propera als carpetos i als vetons que no pas a la modernitat de la llibertat dels pobles... Però, per prudència, he callat, pensant que l’home patia algun trastorn. De sobte, al davant meu, sento per la radio una veu de dona (en diuen “tertulianes”) que diu amb indignació el mateix que m’acabava de dir el taxista, i al cap d’un minut encara ho repeteix amb poques variacions, mentre el taxista –evidentment influït per les alarmants notícies que acaba de rebre de l’emissió radiofònica- continua parlant-me, encara que no l’escolto perquè estic prioritzant l’atenció a allò que deien des de la COPE.
Suposo que en altres països, més civilitzats, podeu pensar que, tot plegat, reflexa la indignació dels imperialistes front l’honradesa democràtica dels nous dirigents espanyols, però sapigueu que, en realitat, les afirmacions d’aquesta tertuliana i dels seus companys radiofònics, donant-li la raó, no eren més que pura fantasia.
El dubte és saber quina és la intenció de l’Església Catòlica al difondre la versió política de la Guerra dels Móns: activar una colla d’agents “dorments” que foren hipnotitzats pels científics nazis quan van estar enrolats la Division Asul? Enganyar els espanyols residents a Catalunya, com el pobre home que m’ha venut el seu treball, per tal de crear cèl·lules fanàtiques amb la promesa d’un paradís ple de verges monolíngües de la Secsión Femenina? Estan simplement educant la població de la metròpoli, acostumant-los a allò que s’han cregut que passarà el 2014? O es tracta d’un simple experiment al qual s’ha ofert generosament l’Església Catòlica per tal d’avaluar el nivell cultural espanyol?
Avui, en canvi, allò que m’ha cridat l’atenció és que el taxista ha començat preguntant-me l’opinió política, i això m’ha fet venir al cap una situació compromesa fa quinze anys: el aquella ocasió el taxista va fer tot el recorregut girat cap a mi (suposo que deuria mirar el trànsit allò mínim, donat que no vam xocar), begut i molt agitat, preguntant-me què pensava jo del fet que una dona abandonés el marit (amb to evident de que es referia a ell mateix), i jo, que anava amb nens molt petits, intentant que no s’atabalés més fins que vam arribar i vaig respirar...! En canvi avui, aquest molt digne treballador –però probablement alienat ciutadà víctima dels mitjans de comunicació de l’Església Catòlica- em diu: “¿A usté le parece bién que nuestro presidente esté pactando con los nacionalistas el desmembramiento de España? ¿Por qué estará haciendo eso? ¿Qué gana con ello?” Tot això etzibat d’un tret!
Jo d’entrada anava a respondre-li, innocentment que ...ja m’agradaria que fos veritat... però que, per desgràcia, la realitat espanyola és més propera als carpetos i als vetons que no pas a la modernitat de la llibertat dels pobles... Però, per prudència, he callat, pensant que l’home patia algun trastorn. De sobte, al davant meu, sento per la radio una veu de dona (en diuen “tertulianes”) que diu amb indignació el mateix que m’acabava de dir el taxista, i al cap d’un minut encara ho repeteix amb poques variacions, mentre el taxista –evidentment influït per les alarmants notícies que acaba de rebre de l’emissió radiofònica- continua parlant-me, encara que no l’escolto perquè estic prioritzant l’atenció a allò que deien des de la COPE.
Suposo que en altres països, més civilitzats, podeu pensar que, tot plegat, reflexa la indignació dels imperialistes front l’honradesa democràtica dels nous dirigents espanyols, però sapigueu que, en realitat, les afirmacions d’aquesta tertuliana i dels seus companys radiofònics, donant-li la raó, no eren més que pura fantasia.
El dubte és saber quina és la intenció de l’Església Catòlica al difondre la versió política de la Guerra dels Móns: activar una colla d’agents “dorments” que foren hipnotitzats pels científics nazis quan van estar enrolats la Division Asul? Enganyar els espanyols residents a Catalunya, com el pobre home que m’ha venut el seu treball, per tal de crear cèl·lules fanàtiques amb la promesa d’un paradís ple de verges monolíngües de la Secsión Femenina? Estan simplement educant la població de la metròpoli, acostumant-los a allò que s’han cregut que passarà el 2014? O es tracta d’un simple experiment al qual s’ha ofert generosament l’Església Catòlica per tal d’avaluar el nivell cultural espanyol?
Si és el darrer cas, el sistema de quantificació més probable deu estar relacionat amb l’anàlisi de l’increment o pèrdua d’oients d’aquesta emissora. Serà una dada, per tant, que haurem d’observar a partir d’ara.
2 comentaris:
La consigna diu "Somos libres". S'han oblidat la segona part. Hi hauria de dir "Somos libres i vosaltres esclaus". Quina santa raó que tenia Madame Roland quan deia 'O Liberté, que de crimes on commet en ton nom!'.
Ja ho pots ben dir...!
Publica un comentari a l'entrada