Assassins de raons...!

-Hosti! Com mola el teu casc!- No és estrany que se s'exclami així la noieta, perquè si el casc que porta el seu company està en consonància amb la moto, com deu ser la moto...! Qui el porta sota el braç no és tan jove com ella però tampoc no arriba als trenta, i fa ben bé la fila d’haver passat la nit en un afterhours, pel pentinat i la roba, tot i que les persones que hi ha assegudes a banda i banda del passadís del Palau de Justícia reconeixen la toga en el farcell de roba que ambdós joves porten sota del braç. Aquestes persones, citades com a testimonis en un cas d’assassinat, especulen si el jove és el magistrat. L’home gras que està al costat de la porta de la sala s’espera que ambdós “pre-togats” entrin i després diu als altres que creu que la noia és la fiscal. L’únic que parla en espanyol, el guàrdia civil, crida l’atenció als testimonis recordant-los que els que ja han declarat “deben abstenerse de hacer comentarios”. Finalment, dins la sala, amb una escenografia a base de tarimes, que situen els participants en diferents alçades, així com en diverses classes de cadires, des de principesques fins a molt senzilles, permeten visualitzar el sistema de castes que regirà el lloc. Els dos joves d’abans, ara amb un posat seriós, com requereix la toga i l’atrezzo, s’han convertit en el guàrdia civil de l’entrada, és a dir, ja no parlen en català, com tampoc ho faran després cap dels testimonis, preguntats en una llengua aliena, no sols a ells i a la circumstància del crim, sinó també als mateixos lletrats. Ja és trist...!