LLIBERTAT FRANKI !

Aquesta tarda han empresonat en Francesc Argemí de Terrassa, Franki, i de la mateixa manera que s'ha desencadenat la repressió ha començat a florir la solidaritat, que es manifesta de moltes formes i arreu.

La veritable natura de l'ocupació imperialista forastera queda en envidència quan el poble és tan coherent com ho seria la gent normal als països normals. Potser al final qui gestioni el poder sigui un fianna fail de torn, però els avenços que hauran dut els pobles a la llibertat els fa la gent més coherent i més honrada, i per això més valenta. Els covards s'apunten de seguida a fer de sepoy.

Ja diuen que el nostre poble potser és massa reactiu, que necessitem l'evidència de la injustícia per a decidir-nos a estirar de la corda, que altres pobles menys llatins no ho necessitarien, sinó que com a formiguetes anirien guanyant a poc a poc la sobirania... No ho sé, potser si o potser no...! De tota manera costa poc que els poders espanyols desencadenin la repressió, detenint el Franki amb calculada visió política, és a dir, amb ganes de fer un càstic exemplar i, alhora, pensant en la solidaritat que vindria, o sigui, amb traïdoria. Es a dir, que com la repressió és consubstancial a l'espanyolitat, difícilment ens mancaran raons i evidències.

Si els nostres ocupants fossin més llestos, sabent que la peculiaritat d'aquesta etapa històrica del nostre poble no es caracteritza pel bandolerisme sino pels actes molt simbòlics de sentit comú, hauria evitat les formes de repressió d'aquest estil, perquè només generen solidaritat i consciència, és a dir, espurnes com les que van multiplicar per cent l'independentisme als anys vuitant.

La mateixa evidència de la injustícia genera més repressió, més solidaritat i més consciència. Avui mateix la policia ha carregat contra els concentrats davant de la presó Model de Barcelona. De resultes de la càrrega, de la repressió, demà serem més i demà passat encara més. No és una amenaça que faci jo, la fa la història, però fixeu-vos que la cançó diu: "...company no és la història qui avança que som els fills del poble amb el nostre combat...".