Puigcercos, Benach, Carretero, Renyer...

On hi ha més debat, dins d'ERC o fora? De vegades s'oblida que l'extrem esquerre sols pot fer de consciència crítica del centre respectiu (si més no fins que torni l'època de les preses de palaus d'hivern i de revoltes d'octubre) -a part de fer vot útil republicà quan es cregui oportú i governar en algún municipi, si es pot- i molts acaben prenent partit per una opció que creuen convertirà en revolucionari aquell partit que, justament pel seu caràcter centrat aglutina prou gent com per a pelar alguna cosa en les votacions.

Més patètic és quan, aquesta consciència revolucionària que es posa a prendre partit, a base de renúncies, acaba posant l'accent en un dels conceptes o fronts de lluita i identificació. Ho dic perquè, què farem quan l'única fermesa nacional acabi abanderant-la (circumstancialment) un convergent? Posarem totes les esperances en CiU? ???

Suposo que, per a molts, és en realitat una escala més en seu llarg viatge cap al centre. Els anys no perdonen, i ja hem vist abans d'ara aquestes trajectòries. Això no treu que estigui d'acord, amb els mateixos que prenen partit, en totes les crítiques que fan a la deriva republicana.