Actes electorals demanant el si el 13-D

13-D, a qui ha de fer cas el poble, al partit del poble o al partit dels filòlegs? No ho dic jo, ho diuen uns coneguts del Baix Llobregat que no solament no són lletraferits sinó que diuen haver fet molt per allunyar l'independentisme de la percepció de que només era cosa de filòlegs i ara es troben amb anuncis d'actes electorals on han d'intervenir professors de semiòtica i filòlegs. No hem de convèncer els lletraferits que ja estan convençuts, hem de convèncer el poble! El que hi hauria d'haver al cartell són obrers, aturats, immigrants nous i vells cridant a votar a la gent com ells, a la gent del poble !

El llarg camí des de l’extrema esquerra fins al centre dreta independentista

El llarg camí des de l’extrema esquerra fins al centre dreta independentista:


http://blocgran.cat/?page_id=978


Fantassin Manel:
http://blocgran.cat/?page_id=428
http://blocgran.cat/?page_id=429


Bon jorn i salut a totes i a tots!

Sembla que La Vanguardia no veu que siguin compatibles catalanitat i espanyolitat

Diumenge 8 de novembre, abans de tornar a Barcelona, cerco un quiosc a Perpinyà per a saber com ha tractat la premsa els actes que van commemorar ahir la partició en dos de Catalunya.

Una data tan important no pot passar a cap país normal sense tenir el màxim ressò institucional. En el nostre cas he vist el principal líder d’una de les forces que governen Catalunya, al capdavant d’una de les pancartes de la manifestació, però no tenia tan clara la reacció de la premsa, tot i que per la nit he vist el reportatge que ha fet Televisió de Catalunya i estava prou bé. Estic pendent també del noticiari en llengua catalana de France 3, perquè vaig veure càmeres per la manifestació, i també de matinada he pogut veure a internet com en parlava el diari Avui.

He comprat l’Indépendant, el Midi Libre i La Vanguardia. Els dos primers anuncien la notícia a la primera pàgina i li dediquen tota la tercera amb un títol victoriós: “11.000 catalans sans frontières réunis”. En canvi al diari de BCN, de la capital del país, la partició del qual commemorem, ni un sol mot ! Ahir no hi va haver res enlloc ni hi va participar cap polític de primera fila ! Res de res !

Recordo que un amic em deia fa dies, en relació a una altra notícia: “...La Vanguàrdia ja no és el que era, potser ho diran demà!” En aquell cas, efectivament ho van dir l’endemà, però en el què ens ocupa, és improbable que el diari no pugui desplaçar ningú a dos-cents quilòmetres o cercar notícies d’agència. Més aviat sembla tractar-se d’una opció: La Vanguardia Española potser va amagar l’adjectiu, l'any 78 (amb l’excusa que li havia estat imposat), per evitar perdre clientela convergent, però en moments com aquest sembla abanderada del separatisme, de que no és compatible l’espanyolitat amb la catalanitat, però des de l’opció espanyola, eh! Si La Vanguardia és espanyola, i si els actes commemoratius d’una data cabdal de Catalunya no tenen lloc en territori espanyol, ni els esmenten, atès que l’element important no és Catalunya, sinó que sols és Espanya.

Bon jorn i salut a totes i a tots!

----------






GUAITA, JA HE ACONSEGUIT EL REPORTATGE DE FRANCE 3:

Aquest 7 novembre tot Barcelona i TOT Catalunya hauria de posar les banderes als balcons

Aquest 7 novembre tot Barcelona i TOT Catalunya hauria de posar les banderes als balcons.

Us imagineu com reaccionaria en aquesta data qualsevol altre país que hagués vist com l'esquateraven una part important, li arrabassaven la seva segona ciutat i iniciaven la repressió contra aquell territori amb l'objectiu d'assimilar-lo...?

En cap país decent la seva capital renunciaria a d'expressar-se massivament, al menys amb banderes als balcons, en una data tan assenyalada.

I si, a més, fossim un país normal, el dia 7 de novembre hi hauria banderes fins a Guardamar i fins a Maó.

Ja ho sabem que no ho som de normals, per a tendir a ser normals s'hauria de començar amb declaracions institucionals, ni que fossin simbòliques, des del parlaments regionals, des de les presidències de les generalitats, des dels plenaris dels ajuntaments...

Però sembla ser que aquí encara no tenim allò que cal tenir ! Potser fa 350 ens van tallar més del que sembla ?

Bon jorn i salut a totes i a tots!

Els xinesos som bona gent !

Discutint amb una xinesa que he conegut que es queixa de l'excessiu suport català a la causa tibetana: "...els catalans us compareu amb els tibetans perquè, igual que vosaltres, tenen un idioma però no són independents,però esteu molt equivocats, no teniu en compte que els hem alliberat de l'esclavatge...".

La meva resposta defuig el simplisme de la persona amb qui parlo i li dono tota mena de raonaments, posant l'accent en la comparació amb altres règims que també han intentat justificar, amb fantasies, els crims amb què han rapinyat a cals veïns.

Malauradament, la justificació del lladrocini és incompatible amb la intel·ligència. Això ja ho hem vist en els espanyols, igual com ho va veure el món amb els alemanys fa més de mi segle. La resposta de la persona amb qui parlo està fatídicament lligada a l'esquematisme fanàntic, i ho estarà fins que els oprimits ens haguem alliberat, em diu: "...no pots comparar-nos amb aquests altres països agressors i militaristes, la diferència és abismal perquè és evident que nosaltres som bon gent, i la millor proba del que et dic és que un de cada cent americans viu a la presó i en canvi solament un de cada sis milions de xinesos viu a la presó...!

Ha estat com veure Popular Tv o Intereconomia però en xinès !

Bon jorn i salut a totes i a tots!

S'atreviran CiU i ERC a condicionar l'aprovació del pressupostos PSOE a canvi de l'ús normal del català al Congrés ????

S'atreviran CiU i ERC a condicionar l'aprovació dels pressupostos sociates (Projecte de Pressupostos Generals de l'Estat per a 2010) a canvi de l'ús normal del català al Congrés Espanyol (sense ensarronades com promeses d'aplicació ulterior, és a dir, d'immediat)????

A aquestes alçades, després de tanta traïdoria, quina necessitat tenim de prioritzar la suposada regla segons la qual només es poden canviar cromos de futbol per cromos de futbol i cromos de motos per cromos de motos, i més sabent que el status d'il·legalitat al Parlament Europeu del vuitè idioma més important d'Europa és dels més feridors i irresolubles i que la pega principal és que no és legal tampoc al Parlament Espanyol. Repeteixo, s'atreviran CiU i ERC a una acció patriòtica tan eficaç i alhora simple?

Deia l'altre dia en Joan Ridao que, si el PSOE torna a "obrir el meló" de la reforma del reglament del Congrés, ERC tornaria a reclamar la fòrmula Marín. Però això que és? Per què collons no hem d'usar el vot que ells necessiten per al que nosaltres necessitem quan ho necessitem? I què vol dir això de la "fòrmula Marín"? No és prou vergonyant la nostra situació com per a posar-nos a mendicar una fòrmula vergonyant? Per no parlar de CiU, l'actitud de la qual fins ara ha estat de traïdoria pura i dura. De què tenim por? No podem permetre res per sota de la normalitat que ens reclama Europa per a acceptar el nostre idioma com a normal.

Bon jorn i salut a totes i a tots!

Oriol Pujol i el Mercadona, o el retràs dels polítics catanyolistes

Ahir a la nit, dissabte 4 de setembre, diu l’Oriol Pujol i Ferrusola, a la tertúlia del programa 'La Nit' que dirigeix i presenta Ramon Miravitlles a COM Ràdio, que aquest part del país pateix molt “retràs”; també diu que la seva patilla era “ascarosa”. A mi em fa “asc” el “retràs” d’aquests suposats catalanistes de nissaga suposadament catalanista que, tot i haver-se criat amb la “normalització”, no fan l’esforç d’intentar parlar la llengua d’aquí al menys igual de bé que els immigrants d’Iznájar. Quina confiança hem de tenir en els nostres dirigents en termes identitaris quan a l’hora de veritat saben que les peles van al davant i que el català és secundari, una mania dels votants que cal emfatitzar quan toca eleccions? Estic segur que quan és a Madrid, negociant mesures econòmiques d’abaratiment de l’acomiadament o d’evitar impostos a les grans fortunes, no se li escapen pas catalanades de l’estil “tanto de bueno que se esdevenga”.

Ara acabo d’arribar de comprar al supermercat del costat de casa, el Mercadona, un exemple de retolació i megafonia en català. Però avui la megafonia anunciava la possibilitat de comprar a dojo, o al detall, o a la menuda. És clar, els responsables de Mercadona deuen haver pensat que aquests mots són excessivament diferents de l’espanyol i han tirat pel dret, han dit “...ara podeu comprar a granel...”. No ens ha d’estranyar ! Per què s’ha d'esforçar el comerç a diferenciar-se de l’espanyol si no ho fan aquells que han de donar exemple, els nostres dirigents, en concret no ho fan els més suposadament catalanistes ?

Bon jorn i salut a totes i a tots!

Els quatre eixos del catalanisme

Els quatre eixos del catalanisme

M'afegeixo al debat sobre la "Refundació del Catalanisme" coincidint en el temps amb altres intents de "refundació del catalanisme" que fan esforços per mantenir (contradictòriament, contra-natura i contra els temps que corren) fossilitzat el concepte en el regionalisme i fent-lo compatible amb la nacionalitat de l'opressor i dels seus aliats (de classe, partidaris i sipais) a casa nostra.

http://www.google.es/search?hl=ca&rlz=1T4SUNA_enES262ES262&q=%22refundaci%C3%B3+del+catalanisme%22&btnG=Cerca&meta=

Podríem dir que no cal refundar allò que no va ser mai fundat i que només respon a les estratègies electorals convergents. Doncs jo crec que si és un bon moment per a readaptar als nous temps un terme molt habitual en la politica catalana (i usat com a distintiu de ser "dels nostres"), un terme que és al mateix temps equívoc (en tant que inclou dins seu el "espanyolisme moderat").

Al segle XXI hi ha dos projectes nacionals possibles: l'espanyol (per molt que esdevingués federalista) i el català (constituint-se en estat independent i confederat, amb els estats veïns, dins el projecte macroestatal europeu). Acceptar que som espanyols, per molt autònoms i folkòrics que siguem, és l'opció espanyola, és a dir, és espanyolisme. El catalanisme modern no hauria de poder ser compatible amb l'espanyolisme.

A Europa ja han passat a la història les preses de palaus d’hivern i les revoltes a la cubana, a l’algeriana o a la vietnamita. Actualment estem en època de rebaixes i de transversalitats (que és un eufemisme per a permetre l’aproximació de la dreta a postulats més patriòtics que fins ara interessos inconfessables els havien impedit assumir). Però l'adaptació a la "pau europea" i a les "transversalitats" no implica que els vells conceptes, des de l’època de Francesc Macià, hagin de ser proscrits, sinó simplement que cal adaptar-los, atès que la situació potser ja no és d’ocupació clara i dura, però tampoc és menys cert que continuem sotmesos i espoliats pel veí.

Una prova d’això és que d’aquells quatre eixos que havien d’aglutinar les classes populars catalanes sota una direcció política comunista als anys vuitanta (amb formes diferents, amb noms diferents, de forma gairebé espontània) s’ha bastit el catalanisme modern. I la dreta més dreta en continua en frontal rebuig. Fixeu-vos:

1. Només l’espanyolisme dur rebutja la unitat nacional dels catalans. Tampoc els espanyols es reivindiquen exclusivament de “Castilla la Vieja” ni els estats federals, com USA, es reivindiquen com a “nacionals de cada estat i després ja ens federarem” sinó que l’essència de la nacionalitat és el conjunt de la nació, ni nosaltres no veig que haguem de ser menys. La Catalunya que coincideix amb una regió espanyola és una concepte espanyol, el catalanisme no pot abastar menys que de les Corberes al Segura a Fraga i a Maó.

2. Només els espanyolistes durs afirmen que la sobirania té el límit de cost, al mateix temps que declaren doctrinàriament tot el contrari en referència a conceptes com la Democràcia, Espanya o la Constitució, i aplaudeixen les declaracions d’altres països com USA o França que no posen cap límit de cost a la llibertat nacional.

3. El catalanisme continua fent aigües en els grans sectors empresarials i entre aquells que ho defineixen com una ideologia en si mateixa. Per contra, el catalanisme continua nodrint-se de les reivindicacions lligades a la precarietat social i laboral i a l’espoli econòmic, al jovent i a la terra. No sorgeixen pas reivindicacions a l’edifici de la Borsa ni hi ha pinyes per a reivindicar-se més patriota entre els líders de la dreta més dretana, sinó que el motor del patriotisme està entre la gent treballadora. Igualment l’objectiu d’una majoria social que ens permeti assumir la sobirania no estarà al cercle d’empresaris donants d’embarcacions esportives a la família reial, sinó entre els nous catalans i entre els no tan nous però que tampoc no arriben a final de mes.

4. Finalment cal reconèixer que la nova Europa fa més fàcil la concreció dels objectius del catalanisme, perquè si fins ara molts catalanistes sofrien la contradicció entre el sentit comú i la utopia de l’estat propi i s’acontentaven amb proclames federalistes, ara la “independència” esdevé uns senzilla reestructuració interna del futur macroestat anomenat Europa.

En conclusió, quins són els quatre punts que cal impulsar com a definitoris del catalanisme:

1. L’àmbit territorial del catalanisme va de les Corberes al Segura. Per sota d’aquest àmbit només hi ha regions espanyoles.

2. Cap amenaça, cap preu, ni la vida... val més que la llibertat i, per descomptat, que la llibertat dels pobles.

3. El catalanisme no és una ideologia sinó que és una component bàsica de totes les necessitats de benestar del poble i, per tant, component de totes les lluites populars.

4. No hi ha catalanisme sense l’objectiu explícit de constituir-se en un estat diferent d’Espanya.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Catalanisme

Bon jorn i salut a totes i a tots!

In Catalonia: bilingualism Catalan/English or bilingualism Catalan/Spanish ?

Després de vint dies de l'inici d'aquest joc (no és més que un divertiment) al facebook, crec que encara no ha saltat a l'àmbit dels tresientos miyone i entenc que fins ara només l'han votat catalans. Es doncs un moment interessant per a sorprendre'ns agradablement de que, tot i ser una opció delicada: "bilingüisme català/anglès" en un context on la majoria no tenim ni punyetera idea d'anglès, l'opció que ha estat fins ara sempre guanyadora és precisament aquesta.

Imagino que entre els principals factors per a decidir-se hi juguen, per una banda la lògica de que és l'opció més coherent, i per l'altra banda que a la majoria dels votants catalans ens costaria molt votar clickant a favor de la bandera espanyola. Vaja que és com ser del Barça i de sobte votar a favor de l'escut del Real Madrid, un impossible, si més no pels independentistes !

Bon jorn i salut a totes i a tots!

A cal botiguer pakistanès comprant xiclets

Això d’aquí és una anècdota verídica i calenta d'avui mateix, que m'he trobat tornant de la feina a quarts de vuit del vespre. He entrat en un basar pakistanès a comprar xiclets. A dintre hi havia una dona d'uns trenta anys tirant a grassoneta i el botiguer, que a més anava vestit talment com si estigués a Islamabad, i que deuria tenir una edat semblant, tot i que molt més alt i prim. Hi he entrat sense dir res, he pres un paquet de xiclets i quan he anat a pagar el botiguer em diu:
-Vuitanta cèntims.
La dona respon:
-Muy bien, de algo te ha servido el curso de catalán.
L’home no respon res i jo pago, recullo el canvi també sense dir res i just quan marxava amb presses sento la senyora que diu:
-Donde tienes los paños?
El botiguer respon:
-Al fons del corredor a la dreta.
La senyora s’exclama:
-¡Oshe, oshe, que si yo te hablo en castellano no me tienes de responder en catalán !
El paquistanès repeteix:
-Al fons del corredor al costat dels guants.
Joé, si ya pareces los botigueros catalanes que te responden en catalán anque seas clienta y les compres en castellano.
...I aquí és on he intervingut jo. Solament uns segons perquè tenia pressa. Li he dit:
-Escolti senyora, no compari aquest bon senyor amb els botiguers que vostè diu, perquè al menys els que jo he conegut, veïns meus de tota la vida, són catalans d’allò més i votants reconeguts de CiU i sempre els he sentit respondre en ecspanyol a tothom que no coneixen, i a més es justifiquen per allò del respecte i de que com no saben si el client serà català o castellà... Passi-ho bé i enhorabona, senyor !
I he marxat escopetejat perquè feia tard, però no sense abans estrènyer la ma al nou català d’origen pakistanès. En sortir encara he sentit com la dona li insistia al botiguer:
-¡Pues más te habría valido dedicarte a aprender bien el español y no liarte con tonterías...!

Bon jorn i salut a totes i a tots!

Carretero o el sobiranisme entre la tactica i l’estrategia en la fase de clarificacio del centre independentista.

Carretero (o el sobiranisme entre la tàctica i l’estratègia) en la fase de clarificació del centre independentista.


Aprofitant que en Josep Sort ha començat elogiant que Polònia parli de la sortida de Carretero d’ERC, m’afanyo a fer el mateix, però assenyalant com el sentit comú dels guionistes “polacs” els veuen abocat a CiU quan la lògica sistèmica i les realitats post-electorals hagin situat la necessitat dels sobiranisme en una conjuntura de front patriòtic (acord tàctic entre les forces sobiranistes) en comptes de en una "candidatura suposadament transversal i plebiscitària de punt únic ni de dretes ni d’esquerres".

I això és perquè l'experiència de l’independentisme històric, aquell que ha fet avançar la consciència independentista a partir dels grups socials més interessats en la independència, ens assenyala que en aquest moment la clarificació està situada en l’espai electoral de CiU. Per això m’agrada el gest de Carretero, perquè les clarificacions són bones, encara que suposin pèrdues electorals temporals, i no sols a ERC sinó també a CUP. Es lògic, la confusió de l’electoral du a una certa decepció que comporta menys ganes de votar, però és el preu per fer un pas endavant.

Per a que funcioni un front patriòtic (a l’estil del que formen PSOE i PP contra Catalunya però a l’inrevés) cal que CiU esdevingui independentista de dretes. El procés és lent però ja se li veuen els ulls. De la mateixa manera que els demòcrates de centre van començar a abandonar el PSUC quan van tenir altres opcions, de la mateixa manera que alguns empresaris que vaig conèixer dins el PSAN van tenir posteriorment opcions de centre-esquerra més adequades al seu pensament que no pas el marxisme-leninisme, de la mateixa manera els independentistes menys esquerrans comencen a desembarcar dins de CiU, perquè no hi ha cap altre espai disponible dins del sistema català de partits.

Ara bé, és un procés contradictori en el qual s’evita justificar-se en l’eix dreta-esquerra perquè, com en tot procés d’alliberament, allò que arrossega les consciències és la reivindicació patriòtica i la capacitat de liderar totes les capes populars. Ho fa CiU reivindicant-se com els més catalanistes (i transversals) -i molta gent , amb mala memòria, s’ho creu-, ho fa ERC, ho fa l’extrema esquerra independentista i ho fa en Carretero.

Tot i així, el determinisme sistèmic és taxtatiu i, com deia, no hi ha més espais dins el sistema sobiranista de partits, que una extrema dreta, un centre-dreta, un centre-esquerra i una extrema esquerra. Les candidatures suposadament transversals i de punt únic són superades sense contemplacions per la història, com ha passat a nivell català amb el PI i a nivell ecspanyolista amb Siudadanos. Allò que estem contemplant ara és l’esperada clarificació (afavorida també gràcies a la inoperància de la direcció republicana) de l’espai de centre-dreta, i que ha de culminar amb l’acceptació de l’objectiu sobiranista per part de CiU.

Serà a partir d’aquell moment que es podran dur a terme mogudes transversals, però de la manera lògica, és a dir, en forma de front patriòtic del sub-sistema sobiranista de partits, i en el moment decisiu de la nostra història, quan el principal partit de centre-dreta, CiU, i el principal partit de centre-esquerra, ERC estiguin totalment d'acord en trencar amb Ecspanya, i probablement ambdós "estimulats" per l'acció reivindicativa de les CUP, és a dir, d'aquells que poden ser més patriòtics donat que tenen menys a perdre.

Bon jorn i salut a totes i a tots!

El Tribunal de Justícia Europeu tracta els catalans com a pàries (Dalit)

El Tribunal de Justícia Europeu tracta els catalans com a pàries (Dalit). Per a qualsevol que no sigui català no s’entendria que el vuitè idioma més important de la Unió Europea, el català, sigui menyspreat (o temut) a nivells tan alts, més quan idiomes residuals com el gaèlic gaudeixen del màxim reconeixement a la Unió Europea. Però nosaltres, que estem avesats a ser considerats com a subjectes de robatori sense drets, ja res no ens sorprèn. Per tant aquest ha estat tema de conversa de cafè i en aquest tema hem reproduït els papers de l’auca de la sociologia catalana.

A un costat el convergent que considera positiu (i jo trobo sorprenent que ell ho consideri positiu) que el PSOE hagi aconseguit la possibilitat d’enviar i rebre propaganda al "tribunal de la discriminació" (sempre que prèviament passi per Madrid i sempre que no siguin documents de caràcter jurídic, ni sol·licitud de subvencions, ni contractes públics, ni sobre llocs de feina...”.

A l’altre costat el psc-psocialista que no comprèn com en López Garrido torna a donar raons als independentistes per a enviar Espanya a prendre pel sac d’una vegada. (Veurem què triga el company a corregir la seva equivocació ideològica i apuntar-se al bon camí !)

En fi, jo diria que l’equivocat és el psociata a la vista de l’estretor d’ambició del convergent i de la manca –a hores d’ara- de resposta –queixes, protestes, condemnes...- dels governs catalans.





Bon jorn i salut a totes i a tots!

L'enigma Carretero

Estic llegint una novel·leta sobre misteris històrics políticomístics "L'apostol número 13" i, al mateix temps, a la premsa digital, tot un reguitzell d'especulacions, també políticomístiques sobre en Carretero, alguns dels quals (no tant amb el contingut però si amb el to) gairebé semblen insinuar que serà el salvador, aquell que ens durà a l'alliberament. Però per aconseguir-ho abans haurà de ser injustament represaliat, d'entrada interrogat i després expulsat d'ERC. Ja ha arribat un moment que començo a confondre els personatges d'una i altra novel·la.

La diferència entre un i altre personatges no és tant la traïdoria que els envolta ni la distància històrica, ni els malentesos que els acompanyen a partir de les exageracions i manipulacions dels respectius admiradors, sinó allò que en Pere Fontanals anomena el Monoprograma.

Ja ho deia ahir, molt encertadament, en Josep A.Vilalta a l'Avui: "És un intent d’aglutinar el descontentament amb la línia oficial d’ERC. Una candidatura amb un únic punt programàtic només podria tenir sentit si ja hi hagués una majoria social favorable a la independència, que permetés proclamar-la l’endemà".

Si hi hagués de ficar jo cullerada, em remetria a les meves obsessions politicositèmiques per a proclamar, tan deterministament com sempre, que els partits de centre s'espabilen -fins i tot patriòticament- quan se'ls pressiona pels extrems (cosa que no li passa encara a ERC perquè la CUP encara no és al Parlament). Quan estàs al poder i ningú t'atabala tens molt a perdre a nivell personal si et radicalitzes, per això el PSC i CiU són el mateix a nivell catalanista (els primers orgànicament i els segons per interès), i quan CiU ensuma poder de seguida es converteix en el més traïdor de tots.

Tot això ho dic perquè en Carretero no és un extrem, és algú que com el Mas, que ara no té poder. No sabem si quan estigués en la direcció d'ERC no faria el mateix ! Les classes socials més valentes a nivell patriòtic (i reconegudes com tals per les masses que es deixaven liderar) han variat al llarg dels segles. En aquest moment no les trobem encara al centre-dreta i molt poquet al centre-esquerra. En Carretero només els fa por a nivell de competència personal dins d'ERC. Ja està bé que faci les seves declaracions posant en evidència la tebior dels actuals dirigents, però l'estratègia transversal que proposa té les mancances que esmenta en Pere Fontanals al seu bloc.

Com venia a insinuar en Vilalta, els fronts patriòtics s’engeguen quan tens les masses a favor (o, afegiria jo, quan hi ha un partit revolucionari exercint un liderat indiscutible). En Carretero, dins o fora d'ERC, pot dinamitzar el centre independentista però no ens apropa a la independència. La independència s'apropa amb l'aproximació dels no independentistes a l'independentisme com a reconeixement de les lluites socials en les quals els independentistes estem a primera línia.
[...i disculpeu el meu esquematisme típic de mitjans del segle passat ! ]



Bon jorn i salut a totes i a tots!

Langue catalane et langue française

J'ai entamé une conversation intéressante en français par hasard quand un touriste, surpris pour trouver tant de toponymes français dans le répertoire des rues de Barcelone, il a essayé de demander, avec un Espagnol suprêmement faible, dans un kiosque de presse, si notre pays avait fait partie précédemment de la France. Je lui ai répondu en français que si, jusqu'à l'année 988 que nous nous libérons de la France, et ensuite récemment de 1641 à 1652, et ensuite le 1811 quand la publicité de Napoleón essayait de nous attirer avec nous définissant comme « les français de l'Espagne ».

La conversation a été très encouragé et je l'avait même fait plusieurs annotations par écrit sur les matières plus importantes. Après deux heures mon interlocuteur, épuisé déjà le sujet, il a continué, de manière réfléchie, à dire qu'il était très amusant de parler avec moi parce que je comprends tout en français et parce que je parle très très rapide en français, mais il dit que mon français écrit "était réellement effroyable, terrifiant", que c’est bien clair que je n'ai jamais vécu en France ni j'ai étudié français parce que je commets des erreurs «tellement de base» que ne le commettrait pas ni même par un élève de première année, comme la confusion des verbes auxiliares avoir et être. D'autre part il disait que c’est bien claire que je n'ai pas l'accent français mais non plus l'espagnol, mais mon accent rappelle celui des paysans très isolés et ignorants qu'il avait connus une fois dans le sud de la France près de Formiguères.

Je lui ai répondu que c’est logique que je n'ait pas l’accent espagnol parce que Barcelone n’est pas l‘Espagne, et que sûrement l'accent de ces paysans était catalan. Je lui ai alors expliqué que je n'ai pas appris les mots mais quand je parle très rapide j’invente ces mots, et la plupart du temps ces mots que j’invente sont réellement existants en français (bien que peut-être un peu archaïques). Alors je lui ai parlé d'un groupe de facebook avec lequel je m'identifie un peu dans quelques aspects (plus les culturels que les politiciens). Je profite que je raconte ici l'anecdote pour diffuser l'adresse du groupe : http://www.facebook.com/group.php?gid=13652117642

Bon jorn i salut a totes i a tots!

Hispanoparlants monolingues versus catalanoparlants poliglotes - monolingual Spaniards versus polyglot Catalans

Hispanoparlants monolingues versus catalanoparlants poliglotes - monolingual Spaniards versus polyglot Catalans

Només després de parlar amb un bon nombre de madrilenys he aconseguit entendre les prevencions que molts d’ells tenen sobre l’aprenentatge en català (política a part). Ha estat en diferents ocasions i circumstàncies, però sempre després de jo negar que els catalans siguem bilingües i d’afirmar que som poliglotes, que la conversa acaba derivant en el tema de les habilitats lingüístiques fent èmfasi en el problema de no saber espanyol (?!) ...i al final ho he entès: la majoria dels meus interlocutors ASSIMILAVEN ELS SEUS usos lingüístics als nostres, per tant si a casa nostra el català és la llengua vehicular de l’ensenyament ES PENSEN QUE ESDEVENIM MONOLINGÜES COM ELLS !!!

Bon jorn i salut a totes i a tots!

Violència desproporcionada dels mossos d'esquadra contra els estudiants

Després de les carregades policials d’ahir no penso que calgui parlar de Bolonya perquè aquesta és una lluita més aviat nacional, en el sentit de que si, en comptes d’estar sotmesos a qui ho estem, els estudiants poguessis rebre els ajuts d’estats més civilitzats, com Alemanya, dubto hi hagués gaire gent oposant-se al procés de Bolonya. D’allò que cal parlar és de la incompetència del senyor Saura perquè... què pot erosionar més un partit d’esquerres que donar la sensació, entre els sectors d’esquerres, que s’està carregant contra ells de forma injusta? Quan IC-V va fer-se càrrec de la Conselleria d’Interior marcaven paquet afirmant que no havien caigut en cap parany, ans el contrari, “què vols dir, que no som capaços de gestionar els serveis de seguretat en benefici del poble, i fins i tot d’aprofitar l’avinentesa per a millorar-los?” venien a dir, o al menys així m’ho van transmetre, alguns confiats iniciatius de base. Doncs la realitat s’ha imposat per a demostrar que les mancances d’habilitats s’apropen a les mostrades per ERC al govern, i freguen també estàndards hispànics. No vull ni pensar què s’hi deu coure dins la conselleria si hi pogués mirar pel forat del pany, però no us estranyeu si mai es filtra una foto mostrant com fan servir els CD de possavasos, o quelcom semblant!

Bon jorn i salut a totes i a tots!

Perdonaria en Salvador Sostres una japonesa que parlés espanyol en comptes de català?

Normalment no llegeixo el Salvador Sostres, però avui, fent una lectura en diagonal del diari, els meus ulls m’han dut a un comentari que fa a la seva columna de l’Avui

http://paper.avui.cat/article/serveisioci/157740/jordi/jo/no/som/ningu.html
sobre unes “cambreres japoneses que no saben dir quasi cap paraula”.

D’entrada no diu sols que estiguin callades, però és ben lògic que una persona que no pot comunicar-se en la llengua habitual dels interlocutors romangui callada, però la mateixa lògica ens fa pensar que aquesta persona potser no solament parla el seu propi idioma sinó fins i tot alguns altres. Qui ens diu que aquestes cambreres d’origen japonès no solament parlen millor el japonès que el mateix Salvador Sostres sinó que potser parlen també l’anglès millor que ell ? I qui sap si també el coreà o fins força de l’alemany que van aprendre els anys que potser van treballar al restaurant japonès familiar de Berlin?

Amb això no vull tampoc condemnar el Sostres per xovinista perquè és una defecte molt habitual. Jo mateix estic molt habituat a sentir als meus amics -en relació a persones a les quals volen ajudar, moltes d’elles de procedència polonesa o ucraniana- també el comentari “no parla res” referit a persones, algunes de les quals, parlants de fins a quatre idiomes: “polonès, alemany, anglès, rus...”

Tanmateix, em pregunto si el pecat del Salvador Sostres no haurà estat més aviat una relliscada espanyolista, perquè... si les japoneses no tinguessin ni idea de català, però en canvi s’adrecessin en ecspanyol al Salvador Sostres, aquest hauria dit “que no saben dir quasi cap paraula”?

Partint de l’evidència de que aquestes digníssimes senyores parlen com a mínim japonès, podem estar segurs que el Salvador Sostres també diu sempre que “no saben dir quasi cap paraula” les cambreres espanyoles que només saben parlar espanyol?

En tot cas si algú de vosaltres –que llegiu el Sostres habitualment- ho ha vist en algun altre dels seus articles, referit a les cambreres hispanoparlants, us agrairé que m’ho feu saber i em trauré el barret davant d’ell.

Bon jorn i salut a totes i a tots!

FREE TIBET - Els tibetans no són xinesos

Durant aquest 2009 tinc massa feina (ja és trist que en el meu cas pencar més impliqui cobrar menys), fins al punt de no tenir temps ni d’actualitzar el bloc. Tanmateix no podia estar-me de comentar la conversa que he tingut avui amb un autèntic imbècil sobre el 50 aniversari de la revolta tibetana contra l’ocupació imperialista xinesa.

La persona amb qui parlava ja sap allò què penso d’ell perquè sempre que hem comentat alguna cosa l’hem tinguda; perquè una de les coses que m’empipen és que els comentaris més assimilables a la ideologia ecspanyolista me'ls defensi un votant de CiU. En fi, en aquest cas ha estat allò tan fastigosament psicopàtic de “els xinesos van alliberar els tibetans del jou feudal, teocràtic i servilista que els oprimia i ara, de fet, són més lliures, porque poden ser tibetans i tenir els mateixos drets que els xinesos, fins al punt que el mateix Dalai Lama es contentaria en esdevenir un funcionari a sou de Beijing”.

D’entrada, si això fos veritat, això del “alliberament”, el Tibet seria un estat sobirà amb un govern tant, o tan poc, democràtic com ho permetés la potència que n’exerciria el protectorat (com si diguéssim allò que és l’Irak pels americans, o allò que era Ucraïna pels soviètics), però no és així, en absolut, és simplement un intent a l’ecspanyola de fagocitar els veïns. I per acabar, els altres raonaments, que també han sortit, sobre que el Tibet ja estava abans sota sobirania xinesa, tampoc no tenen cap sentit després d'una ocupació militar. Ja va sent hora de deixar d'usar la interpretació de la història, tant d'una banda com de l'altra, els pobles han de ser allò que vulguin ser, al marge de la història.

De tota manera tampoc no m’estranya que el moviment d’alliberament vagi més enrere que endavant, atès que la màxima figura opositora és un líder com el Dalai Lama, que per fer-se tolerar entre els principals mandataris del mon, s’ha convertit en més-o-menys-pro-xinès, és a dir, partidari de renunciar a l’alliberament i de contentar-se amb una autonomia. Es tracta de la síndrome de vençut aposentat; és el mateix que els va passar als catalans que van entrevistar-se amb el president americà Wilson quan aquest els va prometre suport per la independència de Catalunya i ells van respondre que no la volien, que sols pretenien una reestructuració d’Ecspanya. Així ens va a catalans i a tibetans ! Es pensen que la prudència pot ser un respir i no ho és, és traïció i és la principal llavor de l’aniquilació. No pot haver autonomia ni federalisme com a conseqüència d’una invasió, només a partir de d’una autèntica sobirania. Els tibetans no són xinesos !



Bon jorn i salut a totes i a tots!

la Secretaria de Política Lingüística de Catalunya i l'Agència Catalana de Consum desatenen sistemàticament la seva obligació legal de fer respectar els drets lingüístics de la ciutadania catalana'.

 

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3550022

 

La major tragèdia dels catalans és que el ridícul a sobre ens costa peles, i moltes ... !