No em sembla malament que els veïns de ponent celebrin la seva festa nacional, igual com ho fem nosaltres, igual com ho fan els veïns del nord.
De tota manera cal reconéixer que hi ha celebracions i celebracions... No és el mateix celebrar una revolta contra l'opressió (com fan els francesos) que celebrar la unitat de les terres catalanes i relacionar-ho amb el sol i el foc (com fem nosaltres en la nostra Festa Nacional, el 24 de juny) 
-amb l'afegit d'altres dates en què aprofitem per recordar que tenim un alliberament pendent, com l'11 de setembre, el 25 d'abril, el 7 de novembre, l'11 de juliol a Mallorca, l'11 de novembre a Lleida...- i encara és més diferent celebrar l'opressió, el genocidi i l'imperialisme, i més quan precisament les víctimes celebren, com a festa nacional, el fet d'haver-se'n alliberat.
-amb l'afegit d'altres dates en què aprofitem per recordar que tenim un alliberament pendent, com l'11 de setembre, el 25 d'abril, el 7 de novembre, l'11 de juliol a Mallorca, l'11 de novembre a Lleida...- i encara és més diferent celebrar l'opressió, el genocidi i l'imperialisme, i més quan precisament les víctimes celebren, com a festa nacional, el fet d'haver-se'n alliberat. Ara que el vicepresident català ha fet palesa la comparació entre els literats catalans en espanyol i els literats alemanys en llengua turca, ...us imagineu que els turcs celebressin el genocidi armeni? Faria molt lleig!
2 comentaris:
from in.directe.cat:
El 12 d’octubre de 1707, les tropes castellanes, disposades a devastar Catalunya i els Països Catalans, assaltaven el convent del Roser de la ciutat de Lleida. Dins l’església del baluard, 700 refugiats dels pobles dels voltants -homes, dones, infants...- eren degollats un a un. Tres dies abans, un atac artiller aconseguia obrir dues grans escletxes a les muralles, concretament en el portal de Magdalena i en el bastió del Carme. Ens trobem en plena barbàrie, eternitzada fins el 18 de setembre de 1714, quan Cardona, amb la seva rendició, evita el saqueig de Barcelona, caiguada una setmana abans.
La Guerra de Successió. Matança duta a terme pels Borbons, de les sagues criminals més destacades de la història. Una guerra extremadament desigual, un acarnissament ferotge excusat per l’odi. Un odi que, al seu pas, va arrasar el que s’alçava, incendiant pobles i ciutats senceres. Que va llaurar carrers i reduir camps i cultius a la misèria. Que va vexar dones. Que va humiliar homes, torturant-los fins a la mort. Que va oprimir vides i esperances dins la gàbia de la derrota. I, ara, tot just fa 300 anys...
el dia de la rasa...? A la rasa els voldria veure tots, i ben sebollits per tones i tones de plom, maleïts imperialistes de merda, buròcrates del crim; no han sabut mai en llur història fer altre que mortrir i matar l'inerme amb armes fins al barret.
Publica un comentari a l'entrada