Ara fa anys la deesa catòlica anomenada “mare de déu” o “verge maria” va cometre el sacrilegi –a França- de fer les seves declaracions públiques EN OCCITÀ! Això passava a Lourdes, i molts catòlics exagonals ho devien passar molt malament! Però passat l’ensurt França ha gaudit aquests dies amb la imatge del summe sacerdot dels catòlics fent lloances a una de les coses bones que tenen els nostres veïns de nord, el laïcisme (lloances expressades en dialecte polític, és a dir, amb termes com “laïcisme positiu”). Es una mostra més, per si no ens n’havíem adonat, de que tenir Estat propi és fonamental per a fer-se respectar i fins per aconseguir complicitat divina en causes innobles com l'anorreació dels pobles. Fixeu-vos que el sacrilegi marià de les converses en occità amb Bernadette no ha merescut ni un mot del Papa, i menys encara cap referència a la nació occitana que acull el santuari. Mentrestant l’autisme campa per la democràcia cristiana catalana i qualsevol dia el ministrable d’UDC aconseguirà tornar a fer venir a Barcelona o a Montserrat al senyor Ratzinger. Si després de tants anys governant, els amics de CiU no han estat capaços ni tan sols de que la benedicció urbi et orbe deixés de fer escarni i discriminació vergonyosa en vers una dels idiomes més parlats d’Europa, el català, només ens faltaria una visita del Papa per a despertar passions com les de l’Eurocopa, amb lloances a Espanya per part del Sant Pare i banderes espanyoles envaint les nostres contrades.
Si us plau, ben intencionats però equivocats amics d’Unió, no solament cal que us oblideu de tota visita papal sinó que cal que, per patriotisme, feu tot allò possible per a evitar-la.
Bon jorn i salut a totes i a tots!
3 comentaris:
No crec que cap d'aquests catòlics hexagonals s'ho passés gens malament. La Verge va parlar a unes noies analfabetes en patois perquè l'entenessin ja que tenien la 'desgràcia' de no parlar francès, a cap francès d'aquella època se li haguès acudit parlar de llengua occitana i encara menys de nació occitana. Ici c'est la France.
Es evident que llavors no hi hauria consciència de nació, encara que si que tindrien un fort sentiment ètnic (ells en dirien "regional"), i que l'autoodi del "soyez propres" no crec que s'hagi extès fins després de la guerra.
Potser si que molts es van consolar amb això de la la Verge era capaç de fer-se entendre per unes analfabetes, però tinc entés que d'altres francesos es fan sentir ferits, perquè: "qui no parla francès és que no en sap. Què potser no sap francès la Verge?". I també per "allò que té de vergonyant" parlar patois. Com és que la Verge fa coses vergonyants?.
De tota manera reconec que jo "parlo de llegides", i que en canvi tu que tens més a prop aquestes terres ho deus conèixer molt millor. En tot cas jo només volia criticar els catalans que es pensen que el Papa pot arribar a fer gestos pro-catalans. Això no ha passat fins ara i dubto que en Duran i Lleida ho aconsegueixi.
Durant el procés per veure si el miracle era real, el que duia la causa li va demanar, en francès, a na Bernardeta en quina llengua s'expressava l'apareguda. "En dialecte de Lorda", va respondre Sobirósm en francès. "Impossible", va dir aquell exagonal, "en el cel no es parla dialecte". És a dir, la qüestió lingüística hi va ser present.
Publica un comentari a l'entrada