La Catalunya Central: Independentisme 3 - Espanya Federal 36 - Fatxes 7 Observo que si a Catalunya s'hagessin sumat els vots de Ciutadans i els de la Rosa Diez als partits que han perdut aquests vots (PP o el PSC) populars i socialistes encara podrien haver guanyat algun diputat el (a costa d'ICV?). En tot cas, el gran guanyador de vots, malgrat tot, és el PP, que ha guanyat més de quatre-cents mil. Els socialistes només n'han manllevat trenta-vuit mil a costa de tots els altres partits, que n'han perdut. Es evident que ERC els ha perdut, però discrepo de la valoració que fa, en aquest punt, en Salvador Cardús a La Vanguardia:
L'estratègia d'ERC per erosionar l'espai del PSC no necessita haver fracassat per a sofrir contradiccions, perquè tots els processos generen contradiccions. He conegut molta gent que sempre ha votat socialista a les eleccions espanyoles i CiU a les autonòmiques i ara començo a conèixer gent que està començant a votar independentista quan sempre havien votat PSC de resultes de veure garantides les seves preferències d'esquerres dins d'ERC. Tots aquests electors són nous (no procedeixen del PSAN ni de TL), i és imprescindible que siguin nous per anar creant una majoria social que permeti, un dia, la independència, però, en aquesta fase, és lògic que tornin circumstancialment al PSC si tenen por del PP.
Allò que no és tan lògic és que la cohesió de l'electorat (la ideologització independentista) es deixi a càrrec de la percepció que els electors tenen de l'acció de govern, percepció vehiculada bàsicament per la premsa, una premsa que està en mans de l'adversari. Em deia un conegut que als USA funciona més el "porta per porta" malgrat que pugui semblar que hi ha prou garantia mediàtica, perquè no se'n fien de l'opció que acabaran prenent els media.
Pel que fa a l'opció abstencionista de l'esquerra independentista, de quants vots estem parlant? Al meu barri hi té implantació des que vaig coimplantar-la fa vint anys i no he vist més que mig full enganxat cridant a l'abstenció. Des de que l'esquerra independentista va abandonar els instituts de batxillerat i va anar perdent la seva implicació en les lluites socials (que engrescaven fàcilment els joves per vitalitat d'aquell entorn) ha vist reduïda la seva capacitat de captació a les mogudes propiciades per les proximitats de l'onze de setembre.
Però si l'independentisme té un problema en quant a capacitat de captació i de cohesió, en canvi està ben clara la diferència entre les possibilitats de creixement en l'entorn de CiU o del PSC. En la col·laboració amb els convergents (aquells que mai han volgut parlar en català als plens del congrés espanyol) que només li permetrien enrocar-se en un mon enquistat. En la col·laboració amb els sociates, malgrat les oscil·lacions com l'actual (vot útil anti-pp) no és possible la fagocitació (com ja li ha passat abans a ERC a mans de CiU) sinó que només és possible créixer.
...................
Insereixo aquest paràgraf quatre hores més tard:
Per rematar l'opinió he cercat cinc votants d'ERC que s'enquadren en tres tipologies distintes:
-El primer prové del PSAN i del MDT, es defineix comunista i s'identifica amb la CUP però practica el vot útil votant ERC perquè considera que de moment va bé que els mitjans recullin frases del tipus "els catalans no som espanyols" pronunciades a les Corts Espanyoles. Ha votat ERC.
-El segón és votant de sempre d'ERC perquè ja ho eren el pare i l'avi, però és d'aquells que se'ls escapa sempre la frase "...aquí a Espanya...". De fet no és estrictament independentista com tampoc no ho eren ni el pare ni l'avi. Aquest colp ha votat PSC.
-El tercer ha estat anteriorment votant de CiU. S'havia passat a ERC per la tebior independentista dels primers, però continua sentit-s'hi identificat per allò del "peix al cove " i ara ha tornat a votar CiU.
-El quart prové d'IC-V. Va fer-se independentista arrel del linxament que vam patir quan la discussió de l'estatut, i a més per solidaritat amb en Carod quan allò de Perpinyà, iniciativa qua considera molt encertada. Tampoc no veu que les propostes republicanes siguin gaire diferents de les d'Iniciativa. Ha votat PSC però es justifica en "l'error de'n Portavella d'haver abandonat el consistori barceloní".
-El cinquè havia votat PSC fins fa quatre anys que es va estrenar amb ERC i, encara que no és un independentista de pedrapicada, pensa continuar votant ERC encara que no sap explicar-me perquè són millorsels republicans que els del PSC. Jo crec que li sedueix la idea de la independència, i més després dels canvis que hagut a Europa. Ha votat PSC perque pensa que és una bona idea per a evitar el perill de que guanyés el PP.
.................
De tota manera, la meva és una impressió de carrer i d'esmorçar llegint el diari. Suposo que qui en sap és en Cardús:
-------------------
Que no nos den por desaparecidos
La españolización de los resultados en Catalunya puede acabar despertando al espacio político catalán
Salvador Cardús 10/03/2008
Vamos a dejar de lado los resultados en el conjunto de España. El bipartidismo sobre el que se ha construido el debate electoral ha arrancado algún escaño más a los partidos autonómicos y nacionalistas, también ha perjudicado a la izquierda española por el voto útil, pero finalmente no parece que las cosas tengan que cambiar de manera significativa. El PSOE podrá gobernar con apoyos menores y de ninguna manera va a depender de los nacionalistas vascos o catalanes.
En cambio, aunque estas elecciones no eran las catalanas, creo que es aquí donde van a tener una repercusión mayor. En primer lugar, porque la aportación del PSC a la victoria del PSOE es tan enorme - le aporta más diferencia en diputados que la que mantiene con el PP- que cabe pensar que José Montilla sabrá hacer valer este dato. El pulso entre PSC y PSOE podría ser - en realidad, debería ser- ahora mayor de lo que ha sido en el pasado. En segundo lugar, habrá que ver cómo reaccionan ICV y ERC. En el caso de ERC, particularmente, la pérdida de cinco escaños y casi dos tercios de los votos del 2004 no sólo puede achacarse a la excepcionalidad de aquellas elecciones. Tendrán que considerar hasta qué punto ha fallado la estrategia de fondo de la opción por gobernar con el PSC para conseguir ganar posiciones en el espacio socialista. Todo parece indicar que lo cierto ha sido lo contrario, y que se han quedado entre el voto del miedo, el voto útil y el voto desengañado. Quizás ERC quiera subir sus condiciones en el gobierno para hacer valer sus votos en el futuro… En cuanto al PP, es interesante señalar que la estrategia de la confrontación con el catalanismo que llevó a prescindir de Piqué y a aupar a unos candidatos dóciles a la estrategia dura de Ferraz no les ha aportado el rédito esperado. Eso es bueno para la convivencia en Catalunya, porque, aun sumando los votos de ciertos grupúsculos anticatalanes radicalizados, su progreso electoral ha sido pírrico. El PP español debería tomar buena nota de la imposibilidad de volver al poder en España sin contar, por lo menos, con amigos en Catalunya. Finalmente, aunque CiU ha aguantado muy bien la fuerte polarización, no debería perder de vista que también una parte de sus votos los ha recibido no tanto por convicción y confianza como por el voto útil soberanista. Con estos resultados, CiU no puede estar tranquila. CiU no ha sido capaz de recuperar el liderazgo del soberanismo moderado que tuvo tiempo atrás ni remontar el malestar producido en los últimos años. Parecerá una paradoja, pero la españolización de los resultados en Catalunya puede acabar despertando al espacio político catalán. Tiempo al tiempo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada