Elocubracions en torn de les possibilitats de dur a terme un Film sobre la proclamació de la Independència de Catalunya basat en un discurs de Jordi Vera en la Diada del Soldat Català de 1988
Qui sap les voltes que dóna la història! En comptes d'aturar-te a collir una flor per obsequiar la parella continues caminant i, arrel d'això, Cuba canvia pacíficament i democràtica o, per contra, una colla de barbuts fan la revolta des de Sierra Madre. Estats Units pacta amb ells i esdevenen un nou -i democràtic- estat de la Unió, o un ximple de Washington els pressiona de tal manera que acaben demanant suport als russos i, de pas, aquells nacionalistes esdevenen comunistes...
Ara sembla que la història està escrita, però als anys 80 encara era possible la revolució. Quí diu que l'any que ve no es capgira tot i torna a ser com abans d'ahir?Aquesta va ser una possibilitat. Les opcions venen soles o estan lligades a les lluites de les persones i dels pobles? El nostre país té una victòria pendent, les formes que prendrà no les sap ningú, encara que molts intel·lectuals se les donen de pitonissa (i dissimulen després, quan allò que s'esdevé passa ben bé a l'inrevés). I qui pot dir que en una de les múltiples realitats alternatives no està passant ben bé a l'inrevés, qui pot assegurar que en un altre indret de l'espai-temps no som lliures, potser a costa d'haver vessat tanta sang com la que ha costat l'opressió actual...?
En tot cas, si els industrials exitosos del cinema fan bons doblers a base de històries passades i d'històries potencials, nosaltres estem malbaratant tant la història del nostre poble com uns guions que podrien ser força més exitosos que el Complot dels Anells.
Ens situem en aquella època engrescadora, el Dia del Soldat Català de 1988, i d'allí arrenca el film. Un auditori ple d'adolescents que, anys més tard, en comptes d'apoltronar-se en el Congreso de los Diputados de la capital de l'imperi, es troben en aquest context:
Extret del discurs reproduit a la revista Lluita, número 136, pagina 6.
(...)
I ara permeteu-me llegir la pàgina núm. 498 de la Historia de Catalunya resumida.
"...A les nou del matí, la Radio Nacional de Espana va anunciar la proclamació de la República Nacional de Catalunya que s'havia efectuat la nit del 25 de gener de l'any 2014, a Barcelona, Castelló, Palma, Fraga, Gandia i Girona. Feia més de tres setmanes que Catalunya es trobava en vaga general, la majoria de les comarques ja escapaven al poder espanyol, les forces de policia i de l'exercit havien estat concentrades especialment a Barcelona, Lleida, Valenciai Alacant. La insurrecció guanyava una a una les poblacions de Catalunya. Des del primer de gener, la població havia anat destituint totes les autoritats col.laboradores i a tot arreu eren substituidesper membres del Front Patriotic. Terra Lliure feia front en certes ciutats a les tropes de policia i funcionaris espanyols que refusaven d'acomplir els acords signats amb Espanya. El dia 24 de gener, el Rei Felip VI d'Espanya havia donat l'ordre d'evacuar Barcelona. Milions de catalans varen reunir-se als carrers, les ciutats eren plenes de gom a gom per escoltar la proclama que a les vuit del vespre del 25 de gener de l'any 2014, el Govern Provisional Republica va efectuar: La República Nacional de Catalunya naixia. Catalunya era per fi lliure. El primer decret era immediatament signat: Terra Lliure esdevenia l'Exercit Nacional del Poble de Catalunya. El dia 27, l'exercit espanyol va evacuar Lleida i Alacant. Només a Valencia les tropes espanyoles refusaven d'acomplir les ordres rebudes des de Madrid. El seu capita general, basant-se en la gran concentració de funcionaris i col.laboradors que s'havien aplegat a Valencia fugint de les comarques, volia resistir. El 29 de gener les tropes catalanes després de dos dies de combat vencien els espanyols, l'estelada onejava a la Torre dels Serrans i al Miquelet. La unitat nacional al sud de l'Albera quedava restablerta. El 30 de gener, el Govern de Catalunya feia saber al món sencer que mai no renunciaria als territoris ancestrals de la Catalunya del Nord. El 31 de gener, el Govern andorra es dissolia i Andorra s'incorporava a Catalunya.
Com seran les discussions?
Es probable que les primeres collonades amb què ens trobarem estaran relacionades amb allò que és políticament correcte: és lícit imaginar escenaris violents (enara que acabin bé) no massa diferents als que han estat habituals en totes les èpoques que han circundat l'oasi actual? Probablement seguirem amb aquelles prevencions que són típiques i tòpiques a casa nostra sobre si és prou tàctic tirar pel dret i usar la terminologia de Josep Guia sobre el nom de la nació. Si ho fan els ianquis, i no solament no tenen por de que res trontolli,sino que realment res no acaba trontollant, i amés de guanyar diners aconsegueixen internacionalitzar la dignificació de la història dels escocesos amb films com Braveheard o d'altres, nosaltres continuarem fent el ximple. En primer lloc cal posar-nos d'acord en que cal donar un pas endavant en els continguts, i després tot és trobar un bon director.
