Kosovo i el misteriós misteri de les mutacions hispàniques
Després de les celebracions amb què, la bona gent catalana repeteix -com un mite grec- les alegries del seus besavis de quan va independitzar-se Irlanda (pensant -ingènuament- que els brindis substituirien la necessària lluita llibertària) i després de dormir una mica, toca llevar-se i encarar la nova jornada laboral mileurista.
Prèviament, una ullada als diaris digitals ha deixat al nostre protagonista pensant com és possible que alguns -bastants- intel·lectuals progressistes espanyols, als quals sempre ha respectat, siguin capaços d'atrevir-se a omplir les pàgines d'opinió amb sentències com que: "Kosovo no té possibilitats d'incorporar-se mai a l'ONU i sempre haurà de viure subvencionada i defensada per les nostres tropes". Poca autoestima deuen tenir aquests intel·lectuals per a que no els importi quedar per idiotes, ni que sigui en 20 anys, o encara que fos després de morts!
Per no parlar d'aquells articles en els quals hi vessen reflexions relatives a que no s'ha d'admetre les "solucions ètniques", i no hi hauria d'haver una cultura albanesa predominant en el nou estat (però sí que podia ser-ho la cultura sèrvia, de la mateixa manera que no seria admissible una cultura catalana dominant damunt la llengua i la cultura espanyoles, però sí que ho és a la inversa, "perquè a la inversa no seria fruit del pes ètnic de l'espanyol sinó de la lliure acceptació per part dels catalans d'una solució lingüística més raonable, com és la generalització de l'idioma espanyol".
Quan s'acaba l'afaitat, el nostre protagonista ja està més despert. Aquestes sotragades intel·lectuals són un preliminar diari pel "gran despertar", que consisteix en un "xut" emocional provocat per sobredosi de nacionalisme feixistoide no-nacionalista espanyol, a base d'amenitzar la dutxa amb l'audició de la COPE, i acabar, en la fase de la higiene bucal, amb la SER.
Tanmateix, avui hi ha hagut un canvi...! No sabria dir què havia canviat. Era com si alguna cosa no fos allò que sempre havia estat, una paradoxa al macrocosmos!
La primera percepció fou a mitja dutxa, en plena aplicació del xampú a les restes d'allò que havia estat una frondosa mata de pèl. A la COPE era el moment que, com a la pel·lícula de la marmota d'en Bill Murray, es repeteix sovint -en referència als catalans- l'afirmació de que "els territoris no tenen drets, sinó que els drets corresponen a les persones".
En aquell moment el comentarista habitual verbalitza, amb l'habitual convicció, tot el contrari, en relació a Kosovo, com si la història o el mateix locutor haguessin estat suplantats: "...la població de Kosovo no té el dret d'independitzar-se, els drets els tenen els territoris, i aquests són territoris servis..."
El moment posterior pot haver estat una eternitat o tan sols uns segons, perquè el nostre protagonista ha quedat en estat de confusió semicatatònica, i se sorprèn a sí mateix, en plena aplicació dentifrícia, escoltant ja l'audició de la SER.
Quan s'havia convençut que no hi havia paradoxa existencial i que l'ordre còsmic romania inalterable... quan pensava que tot havia estat fruit d'un trastorn d'etiologia etílica sofert pel locutor anterior... llavors... de l'altra emissora espanyola, i del comentarista progressista, sorgeixen aquells mots, mastegats tan lentament com si gairebé s'hagués aturat el temps: "...Kosovo no té dret a independitzar-se; hi ha territoris que tenen drets, com Escòcia que, a diferència dels catalans, pot desfederar-se igual com va unir-se a Anglaterra, però els drets, en aquest cas, no són de la població, sinó del territori, i Kosovo no té el dret històric de ser nació...". Just tot el contrari d'allò que han dit fins ara sobre Catalunya!
Mutació? Suplantació alienígena?? Despertar en un mon paral·lel???
