Avui és un dia de trist record, l'aniversari de l'assassinat de Santi Brouard. Me l'havia presentat pocs mesos abans el Joselu Cereceda davant l'ajuntament de Bilbo, juntament amb l'Oriol Martí. El Santi i l'Oriol, anys després de la mort del primer, encara haurien de tenir molt més en comú per les causes de la repressió soferta, però això ja és una altra història. Encara en ve al present el sentiment de camaraderia patriòtica i comunista en aquella breu encaixada de mans i en les paraules de suport internacionalista que intercanviàrem.

Recordo amb dolor el ressò d'aquell vil crim d'Estat comès dins de la seva consulta pediàtrica, però unit al sentiment de la població de Bilbao. Vaig escoltar desenes de declaracions de veïns que es confessaven contraris al seu independentisme però admiradors de la seva professionalitat així com de la seva tasca municipal, i escandalitzats pel crim d'Estat. José Amedo, Rafael Masa i Luis Morcillo van ser absolts pe manca de proves però fa dos anys aquest darrer se'n va declarar coautor en una entrevista a El Mundo reconeixent haver cobrat tres milions de pessetes. Rafael López Ocaña ja havia reconegut la seva autoria l'any 2005 a Tele5, assenyalant que el suposat inductor d'aquell atemptat era l'ex-tinent coronel de la Guardia Civil, Rafael Mas i també que el polític que presumptament va finançar el crim havia estat el llavors director de la Seguretat de l'Estat, Julián Sancristóbal.

Recordem el Santi Brouard en un moment que el poble de Catalunya desconfia molt conscientment d'un Estat que es reafirma en que no renunciarà a cap instrument per negar el dret dels Catalans al seu alliberament.