http://blocgran.cat/?p=5369
14 vots independentistes de qualitat per la Llei d’Independència
abril 14, 2011 | 
Fantassin Manel |
14 vots independentistes de qualitat per la Llei d’Independència
.
La Maldición de Malinche
.
A Catalunya es donen fenòmens de psicologia social, com a totes les nacions. Faltaria més! Però un d’ells deu tenir punts en comú amb allò que a Mesoamèrica anomenen “La Maldición de Malinche”, maledicció que crea adhesions amb l’invasor i fa veure diferències insalvables amb el germà. En la Històrica Sessió Parlamentària d’ahir n’hem sentit al·lusions, referides a la “vergonyant divisió independentista”, per part dels mateixos que han tombat la llei amb la seva abstenció; però la mala consciència els ha limitat la visió de conjunt, no han vist la clarificació sistèmica que han facilitat amb la seva traïdoria..
La ignorància
.
No tot és psicologia, també hi ha ignorància: si tinguéssim més perspectiva històrica no perdríem tant la paciència durant les necessàries clarificacions de l’independentisme, i tampoc permetríem la repetició dels eterns i estèrils intents catalanitzadors d’Espanya. Aquesta repetició m’exaspera més quan la sento al Parlament, ja sigui en boca del Jaume Bosch (ICV), trobant a faltar l’opció federal (com si això depengués dels catalans!), o d’en Jordi Turull (CiU), tement per les divisions. Que no n’hi ha ara de divisions? O potser és més tolerable quan som els independentistes els putejats?.
Les coincidències en l’altre bàndol
.
No crec que valgui la pena perdre gaire temps amb els arguments, però sí en les coincidències, tant en el bàndol independentista com en l’altre. Pel que fa als darrer, per exemple, recordo que Jaume Bosch (ICV) i la senyora Tura (PSC) han coincidit amb el senyor Turull (CiU) en l’argument de “la frustració”, però no pas per a reconèixer el motor de consciència independentista causat per aquesta, sinó per a gairebé pregar que s’eviti generar-ne més. També hem vist coincidència entre tots tres en la preferència pels grans consensos en comptes del pels passos endavant. I, està clar, coincidència de PP, Ciutadans, PSC, ICV i CiU contra la llei, diferenciant-se entre ells sols en la cosmètica (abstenint-se CiU o votant negativament entre proclames caricaturesques el PP)..
Les motivacions
.
Suposo que CiU necessitava tombar-la ara, en comptes d’esmenar-la en comissió, tant com volgués, fins que allò que s’aprovés al cap d’un any fos irreconeixible. D’aquesta manera evitarà que serveixi de recordatori de la necessitat d’un recurs liminal quan fracassi l’intent de concert econòmic; sense resposta autodeterminista a un fracàs més que probable, podeu imaginar-vos la poca motivació que tindran els espanyols per acceptar res que no siguin molles! Esteu segurs que l’objectiu és aquest eufemisme que anomenen “dret a decidir”? CiU havia practicat durant anys i panys la fórmula alquímica del “centre perfecte”: la unió del pseudo-centre-esquerra de CDC i el centre-dreta d’UDC esdevenien el “centre-centre”, és a dir, la majoria dels vots electorals i de les adhesions de la ciutadania. Ara, que la societat civil impulsa actes de sobirania, difonen que el President de la Generalitat ha votat SI i que la Vicepresidenta de la Generalitat ha votat NO. És una altra manera de no trair ni els espanyols ni els catalanistes, de buscar el centre en l’eix nacional sense fer passos endavant, buscant només la poltrona..
Les coincidències del nostre costat
.
“…però la mala consciència els ha limitat la visió de conjunt, no han vist la clarificació sistèmica que han facilitat amb la seva traïdoria”. Els 14 vots d’ahir , al Parlament de Catalunya, han estat molt importants, no per nombre (que segurament n’hi ha hagut més amb anterioritat) sinó per qualitat, per qualitat clarificadora, perquè la “Maldición de Malinche” encara es percep: us explicava l’altra setmana com ens vam trobar, a l’acte de SCI de la Plaça de Sant Jaume, gent de les CUP, d’ERC i de Democràcia Catalana, a títol individual, però no de Reagrupament; també aquests dies hem coincidit, amb la mateixa diversitat, aguantant metxa al Parc de la Ciutadella, davant del Parlament, on n’hem parlat, hem debatut, hem comentat que segurament tampoc no trobaríem gent de Solidaritat en un acte dels Reagrupats, igual que n’és de difícil ajuntar ambdós sectors del Cercle Català de Negocis tot i coincidir en els plantejaments de centre-dreta. Però, fixeu-vos que, a l’hora de la veritat, han estat 14 vots independentistes, 14 vots amb “el valor afegit de qualitat que els dóna la superació dels sectarismes” quan toca fer història!!!!.
Unitat facilitada pel poble que lidera el procés
.
Està clar que no hi ha millor sortilegi contra les malediccions caïnites que “fer coses” i fer-les “des del sacrifici”, perquè és aquí on confluïm. En canvi, és en la sospita d’interessos particular que punxem. Per això la unió d’aquests 14 vots implica que punxin els altres: els sospitosos de tenir el patriotisme distret darrere la cartera. Estic convençut que hem donat un pas endavant. Durant el debat parlamentari ha hagut controvèrsia filosòfica sobre qui dirigeix i qui segueix varis passos al darrere, el poble o els partits. L’Anna Simó creu que els partits han d’estar en la vanguardia, però el fenomen de les consultes sobiranistes la desmenteix. En Jordi Turull (CiU) deia que no volen fer un pas endavant i després retrocedir-ne cinc, però l’Oriol Pujol admetia que la ciutadania va dos passos per davant dels convergents, per tant m’ho prenc com un advertiment que ens fan els convergents de que ens cal moderar-nos. Està clar, doncs, quin és el camí per acabar d’espolsar-nos la maledicció de la Malinche: cal que el poble continuï amb la iniciativa, ara per l’Assemblea Nacional Catalana, i que els partits s’hi subordinin traslladant al Parlament les iniciatives que permeten (d’una manera tan clara com hem vist ahir al Parlament) visualitzar el posicionament dels uns i dels altres..
.
.
.
.
(Gotholonia)
abril 14, 2011 a les 1:25 am
abril 14, 2011 a les 1:33 am
abril 14, 2011 a les 9:49 am
abril 14, 2011 a les 10:23 am
.
-el valor d’un vot té moltes lectures, les objectives són obvies però també n’hi ha de subjectives i cal valorar els mèrits. Per exemple, en cas de crisi nacional tindria “mèrit” superar tacticismes partidaris i unir-se per l’interès general (això seria un valor de qualitat afegit).
.
En el cas d’ahir, considero que cal “meritar” la superació de tant de sectarisme (la vergonyant guerra interindependentista que hem presenciat). Es lògic que els partits majoritaris se’n riguessin, però allò important és que, quan ha calgut, han unit els vots, diferenciant-se del bloc que ha tombat la llei d’independència (psoe-Ciudadanos-CiU-PP-icv)
.
-Per què CiU té 62 diputats? Encara m’estranya que no en tingui més sent, com és, la principal força de centre, i venint, com venim, d’un govern penós! Però allò interessant és saber “per què ha recollit el vot independentista” (un vot que ara es veu traït, com era d’esperar!), i la resposta és que CiU ha rebut vot independentistes no pas per mèrits propis sinó per demèrit dels partits independentistes de centre-dreta que han estat donant un tan trist espectacle sectari.
.
-Esperem que “aquest vot de qualitat” d’ahir (pel que té d’unió malgrat els odis caïnites) sigui l’inici de la normalitat, i que això permeti als electors que, a les properes eleccions, no hagin de votar forces que a l’hora de la veritat permeten la derrota de la llei d’Independència.
abril 14, 2011 a les 10:57 am
abril 14, 2011 a les 12:09 pm
Andreu
abril 14, 2011 a les 12:25 pm
No ho han inventat pas els totalitarismes el vot de qualitat: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0218278&BATE=vot%20de%20qualitat
vot de qualitat: Vot que, pel fet d’ésser d’una persona de major autoritat, decideix una qüestió en el cas d’empat.
Això és dóna molt a nivell sindical, en comissions paritàries treballadors-amos on la condició sine-qua-non és que el president sigui de la part empresarial, de tal manera que en cas d’empat el president té vot de qualitat i permet decantar la balança a favor de l’empresa.
.
De tota manera la meva referència de qualitat, a l’article, no és per raons d’autoritat, sinó de “mèrit d’haver superat el sectarisme caïnita” quan el moment era important i ho requeria,
és qualitat en el sentit que, a l’hora de la veritat, més enllà dels sectarismes i els personalismes, s’ha pogut distingir qui vol la independència i qui la torpedina.
.
Una cordial abraçada,
Manel
abril 14, 2011 a les 12:37 pm
abril 14, 2011 a les 3:58 pm
abril 14, 2011 a les 5:13 pm
tens raó, és el mínim després de tanta pallassada,
però de la mateixa manera que encara ens sorprenen animalades com la crisi sectària del Cercle Català de Nogocis,
també ens ho podíem esperar tot, fins i tot que els indepes votessin dividits amb arguments també estúpids, en la votació d’aquesta llei al parlament.
Per sort no ha estat així
i ha permet visualitzar un rasa clarificadora entre dos blocs,
de manera que en comptes de més depressió ens han donat una certa satisfacció. Ja tocava !
.
Pel que fa a CiU, no dubto que volen millor finançament per Catalunya, però també que volen desactivar un procés de resultat incert com ho és el procés independentista. Això implica una estratègia convergent a llarg termini (que conflueix amb l’estratègia sociata) amb l’únic objectiu de la comoditat de Catalunya dins d’Espanya. Jo crec que això els independentistes no ens ho podem permetre i per tant és aquí on cal pressionar a CiU per a que no perdi més el temps i s’atreveixi a tirar pel dret …abans que passin uns altres 130 anys.
abril 14, 2011 a les 5:34 pm
————————
XEVI XIRGO: Va anar d’un pèl que ahir el Parlament de Catalunya no aprovés la proposició de llei sobre la declaració d’independència que havia presentat Solidaritat. I va anar d’un pèl, per tant, que avui no ens hàgim llevat amb un gran sidral però més a prop de la solució a molts dels nostres maldecaps. Ahir, si tenim en compte el sí a la independència dels 14 diputats que sumen Solidaritat, ERC i Laporta, tot plegat en van faltar 54 més –o gestionar diferent algunes abstencions– per obtenir la majoria. No passa res. Avui sentirem declaracions d’arreu menystenint la iniciativa de Solidaritat dient-nos que perdem el temps. El fracàs de Solidaritat, ahir, va ser un èxit. Per primer cop el Parlament va debatre amb tota normalitat durant prop de dues hores ja no el dret a decidir –així en genèric, com en altres ocasions– sinó directament la independència. I tothom hi va poder dir la seva. Vam veure el PP i Ciutadans competint a veure qui parlava més estona en castellà i Tura fent una classe d’història magistral però saltant-se els capítols que fan referència al paper dels diputats del PSC al Congrés. I CiU amb allò de l’“ara no toca” i el president absentant-se de l’hemicicle durant la discussió. Tothom va poder triar com volia sortir-ne retratat. I el debat, just acabada l’onada de les consultes, va fer més feina que la que ens pensem. Algú pot considerar, és clar, que 14 vots en favor de la independència de Catalunya són molt pocs. I que exagero quan dic que va anar d’un pèl. Potser sí. Però per als que som nascuts en ple franquisme, és indiscutible que formalment és la vegada que hi hem estat més a prop.
.
——————————–
Ara continuo jo:
.
Doncs bé, en aquest context tenien l’opció de discutir la llei, de la mateixa manera que ha hagut la consulta independentista (fins i tot a Barcelona) no s’ha ensorrat el mon, i podíen haver esmenat la llei, en comissió, tant com haguessin volgut, i fins i tot tombar-la en la votació d’aquí a un any (si no hagués quedat irreconeixible), i no crec que això hagués provocat cap divisió ni al bipartit de CiU ni enlloc.
.
El problema, per tant, no era que la llei no reeixís, el problema era un altre i molt proper al que tenien PP, PSC i Siudadanos: que no s’ha de parlar d’això! Ja ha estat xungo trencar el tabú de les votacions, no trenquem doncs el tabú de la discussió d’una llei de separació (ni que sigui per tombar-la posteriorment en comissió!).
.
Era això el que han valorat que no es pot permetre, per això van demanar la retira de la llei, però el pitjor de tot és a disposició que tenien a tombar-la i que finalment ho executessin.
.
Mal currículum per aquests diputats convergents en el procés independentista que continua ara amb la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana!
abril 14, 2011 a les 5:40 pm
abril 14, 2011 a les 5:51 pm
abril 14, 2011 a les 7:46 pm
Per cert que com hi ha Déu que hi ha vot de qualitat. Moltíssima gent que vota te un desconeixement ratllant en la ignorància, en l’analfabetisme vaja.
CiU te, gràcies al independentisme extraparlamentari, tot el capital apostat en el “pacte fiscal”, tots els ous en el mateix cistell, una operació d’alt risc per a ells.
Amb tot, per a mi el “problema” és la munió de espanyols per vocació que actuen de quinta columnistes en els partits i institucions “catalanistes”, quan arreglem això, a Catalunya, serem Lliures.
Salutacions cordials.
abril 14, 2011 a les 8:49 pm
Quan dic “Això implica una estratègia convergent a llarg termini (que conflueix amb l’estratègia sociata) amb l’únic objectiu de la comoditat de Catalunya dins d’Espanya” només dic que la confluència està en desactivar l’independentisme, no pas en altres temes.
Es obvi que CiU sempre serà més catalanista perquè el nínxol ideològic del PSC és el de l’espanyolisme de centre-esquerra i el de CiU el de l’independentisme de centre-dreta. El problema és que CiU està trigant massa a assumir-ho, i això ens afecta a tots.
abril 14, 2011 a les 8:52 pm
no me’n sé avenir que aquest cop no estiguem en desacord!
abril 15, 2011 a les 9:12 am
Ara direm, no hi ha vots de qualitat al Parlament. 50 vegades cada dia una setmana. Per a progressar adequadament.No hi ha vots de qualitat al Parlament.No hi ha vots de qualitat al Parlament. I, la grandesa de la democràcia parlamentària, es que el vot dels diputats que no han aconseguit fer grup parlamentari, ni subgrup, valen exactament el mateix que els vots dels grups que en un moment donat tenen majoria absoluta a la cambra. Perquè? Perque no hi ha vots de qualitat al Parlament. Tots els vots de diputats i diputades valen sempre el mateix. No hin ha vots de qualitat al Parlament. Per a escriure’ho 50 vegades ja falta menys.No hi ha vots de qualitat al Parlament.
ANdreu
abril 15, 2011 a les 2:39 pm
Salutacions a tothom!!!!
abril 15, 2011 a les 9:30 pm