Normalment no llegeixo el Salvador Sostres, però avui, fent una lectura en diagonal del diari, els meus ulls m’han dut a un comentari que fa a la seva columna de l’Avui
D’entrada no diu sols que estiguin callades, però és ben lògic que una persona que no pot comunicar-se en la llengua habitual dels interlocutors romangui callada, però la mateixa lògica ens fa pensar que aquesta persona potser no solament parla el seu propi idioma sinó fins i tot alguns altres. Qui ens diu que aquestes cambreres d’origen japonès no solament parlen millor el japonès que el mateix Salvador Sostres sinó que potser parlen també l’anglès millor que ell ? I qui sap si també el coreà o fins força de l’alemany que van aprendre els anys que potser van treballar al restaurant japonès familiar de Berlin?
Amb això no vull tampoc condemnar el Sostres per xovinista perquè és una defecte molt habitual. Jo mateix estic molt habituat a sentir als meus amics -en relació a persones a les quals volen ajudar, moltes d’elles de procedència polonesa o ucraniana- també el comentari “no parla res” referit a persones, algunes de les quals, parlants de fins a quatre idiomes: “polonès, alemany, anglès, rus...”
Tanmateix, em pregunto si el pecat del Salvador Sostres no haurà estat més aviat una relliscada espanyolista, perquè... si les japoneses no tinguessin ni idea de català, però en canvi s’adrecessin en ecspanyol al Salvador Sostres, aquest hauria dit “que no saben dir quasi cap paraula”?
Partint de l’evidència de que aquestes digníssimes senyores parlen com a mínim japonès, podem estar segurs que el Salvador Sostres també diu sempre que “no saben dir quasi cap paraula” les cambreres espanyoles que només saben parlar espanyol?
En tot cas si algú de vosaltres –que llegiu el Sostres habitualment- ho ha vist en algun altre dels seus articles, referit a les cambreres hispanoparlants, us agrairé que m’ho feu saber i em trauré el barret davant d’ell.
Bon jorn i salut a totes i a tots!