diumenge, de març 22, 2009

Hispanoparlants monolingues versus catalanoparlants poliglotes - monolingual Spaniards versus polyglot Catalans

Hispanoparlants monolingues versus catalanoparlants poliglotes - monolingual Spaniards versus polyglot Catalans

Només després de parlar amb un bon nombre de madrilenys he aconseguit entendre les prevencions que molts d’ells tenen sobre l’aprenentatge en català (política a part). Ha estat en diferents ocasions i circumstàncies, però sempre després de jo negar que els catalans siguem bilingües i d’afirmar que som poliglotes, que la conversa acaba derivant en el tema de les habilitats lingüístiques fent èmfasi en el problema de no saber espanyol (?!) ...i al final ho he entès: la majoria dels meus interlocutors ASSIMILAVEN ELS SEUS usos lingüístics als nostres, per tant si a casa nostra el català és la llengua vehicular de l’ensenyament ES PENSEN QUE ESDEVENIM MONOLINGÜES COM ELLS !!!


Bon jorn i salut a totes i a tots!

dijous, de març 19, 2009

Violència desproporcionada dels mossos d'esquadra contra els estudiants

Després de les carregades policials d’ahir no penso que calgui parlar de Bolonya perquè aquesta és una lluita més aviat nacional, en el sentit de que si, en comptes d’estar sotmesos a qui ho estem, els estudiants poguessis rebre els ajuts d’estats més civilitzats, com Alemanya, dubto hi hagués gaire gent oposant-se al procés de Bolonya. D’allò que cal parlar és de la incompetència del senyor Saura perquè... què pot erosionar més un partit d’esquerres que donar la sensació, entre els sectors d’esquerres, que s’està carregant contra ells de forma injusta? Quan IC-V va fer-se càrrec de la Conselleria d’Interior marcaven paquet afirmant que no havien caigut en cap parany, ans el contrari, “què vols dir, que no som capaços de gestionar els serveis de seguretat en benefici del poble, i fins i tot d’aprofitar l’avinentesa per a millorar-los?” venien a dir, o al menys així m’ho van transmetre, alguns confiats iniciatius de base. Doncs la realitat s’ha imposat per a demostrar que les mancances d’habilitats s’apropen a les mostrades per ERC al govern, i freguen també estàndards hispànics. No vull ni pensar què s’hi deu coure dins la conselleria si hi pogués mirar pel forat del pany, però no us estranyeu si mai es filtra una foto mostrant com fan servir els CD de possavasos, o quelcom semblant!



Bon jorn i salut a totes i a tots!

diumenge, de març 15, 2009

Perdonaria en Salvador Sostres una japonesa que parlés espanyol en comptes de català?

Normalment no llegeixo el Salvador Sostres, però avui, fent una lectura en diagonal del diari, els meus ulls m’han dut a un comentari que fa a la seva columna de l’Avui
http://paper.avui.cat/article/serveisioci/157740/jordi/jo/no/som/ningu.html
sobre unes “cambreres japoneses que no saben dir quasi cap paraula”.

D’entrada no diu sols que estiguin callades, però és ben lògic que una persona que no pot comunicar-se en la llengua habitual dels interlocutors romangui callada, però la mateixa lògica ens fa pensar que aquesta persona potser no solament parla el seu propi idioma sinó fins i tot alguns altres. Qui ens diu que aquestes cambreres d’origen japonès no solament parlen millor el japonès que el mateix Salvador Sostres sinó que potser parlen també l’anglès millor que ell ? I qui sap si també el coreà o fins força de l’alemany que van aprendre els anys que potser van treballar al restaurant japonès familiar de Berlin?

Amb això no vull tampoc condemnar el Sostres per xovinista perquè és una defecte molt habitual. Jo mateix estic molt habituat a sentir als meus amics -en relació a persones a les quals volen ajudar, moltes d’elles de procedència polonesa o ucraniana- també el comentari “no parla res” referit a persones, algunes de les quals, parlants de fins a quatre idiomes: “polonès, alemany, anglès, rus...”

Tanmateix, em pregunto si el pecat del Salvador Sostres no haurà estat més aviat una relliscada espanyolista, perquè... si les japoneses no tinguessin ni idea de català, però en canvi s’adrecessin en ecspanyol al Salvador Sostres, aquest hauria dit “que no saben dir quasi cap paraula”?

Partint de l’evidència de que aquestes digníssimes senyores parlen com a mínim japonès, podem estar segurs que el Salvador Sostres també diu sempre que “no saben dir quasi cap paraula” les cambreres espanyoles que només saben parlar espanyol?

En tot cas si algú de vosaltres –que llegiu el Sostres habitualment- ho ha vist en algun altre dels seus articles, referit a les cambreres hispanoparlants, us agrairé que m’ho feu saber i em trauré el barret davant d’ell.




Bon jorn i salut a totes i a tots!

dimarts, de març 10, 2009

FREE TIBET - Els tibetans no són xinesos

Durant aquest 2009 tinc massa feina (ja és trist que en el meu cas pencar més impliqui cobrar menys), fins al punt de no tenir temps ni d’actualitzar el bloc. Tanmateix no podia estar-me de comentar la conversa que he tingut avui amb un autèntic imbècil sobre el 50 aniversari de la revolta tibetana contra l’ocupació imperialista xinesa.

La persona amb qui parlava ja sap allò què penso d’ell perquè sempre que hem comentat alguna cosa l’hem tinguda; perquè una de les coses que m’empipen és que els comentaris més assimilables a la ideologia ecspanyolista me'ls defensi un votant de CiU. En fi, en aquest cas ha estat allò tan fastigosament psicopàtic de “els xinesos van alliberar els tibetans del jou feudal, teocràtic i servilista que els oprimia i ara, de fet, són més lliures, porque poden ser tibetans i tenir els mateixos drets que els xinesos, fins al punt que el mateix Dalai Lama es contentaria en esdevenir un funcionari a sou de Beijing”.

D’entrada, si això fos veritat, això del “alliberament”, el Tibet seria un estat sobirà amb un govern tant, o tan poc, democràtic com ho permetés la potència que n’exerciria el protectorat (com si diguéssim allò que és l’Irak pels americans, o allò que era Ucraïna pels soviètics), però no és així, en absolut, és simplement un intent a l’ecspanyola de fagocitar els veïns. I per acabar, els altres raonaments, que també han sortit, sobre que el Tibet ja estava abans sota sobirania xinesa, tampoc no tenen cap sentit després d'una ocupació militar. Ja va sent hora de deixar d'usar la interpretació de la història, tant d'una banda com de l'altra, els pobles han de ser allò que vulguin ser, al marge de la història.

De tota manera tampoc no m’estranya que el moviment d’alliberament vagi més enrere que endavant, atès que la màxima figura opositora és un líder com el Dalai Lama, que per fer-se tolerar entre els principals mandataris del mon, s’ha convertit en més-o-menys-pro-xinès, és a dir, partidari de renunciar a l’alliberament i de contentar-se amb una autonomia. Es tracta de la síndrome de vençut aposentat; és el mateix que els va passar als catalans que van entrevistar-se amb el president americà Wilson quan aquest els va prometre suport per la independència de Catalunya i ells van respondre que no la volien, que sols pretenien una reestructuració d’Ecspanya. Així ens va a catalans i a tibetans ! Es pensen que la prudència pot ser un respir i no ho és, és traïció i és la principal llavor de l’aniquilació. No pot haver autonomia ni federalisme com a conseqüència d’una invasió, només a partir de d’una autèntica sobirania. Els tibetans no són xinesos !




Bon jorn i salut a totes i a tots!