Sehr geehrte Frau Baschwitz,
Ich schreibe Ihnen in Ihrer Eigenschaft als Verantwortliche für öffentliche Beziehungen von Air Berlin (AB). Dieses Kommerziellluftfahrtunternehmen wirkt intensiv in dem Territorium, wo die katalanische Sprache (meine Muttersprache) die eigene und offizielle Sprache ist: die Balearische Inseln, Katalonien und Valencia (AB fliegt nach Maó, Barcelona, Alacant, Valencia, Eivissa und Palma). Der CEO von AB, Hr. Joachim Hunold, hat sich kürzlich in einem Editorial ausgedrückt (Air Berlin Magazin von Juni/Juli von 2008; Seite 3, Titel: "Das kommt mir spanisch vor!" ) , gegen die Rechtmäßigkeit der Regierung der Balearischen Inseln (eine der öffentlichen Behörden, die wachen damit die katalanische Sprache sich von der Verfolgung erholt, an der sie entlang den letzten Jahrhunderten gelitten hat), die katalanische Sprache weiter zu fördern.
Der Ausdruck dieser Meinung wäre für sich selbst, bezüglich des Inhalts, sehr respektabel. Ich wende mich immerhin an Sie weil die Arten und der Ton, den er in diesem Artikel dazu verwendet hat, solche Meinungen zu befördern, habe ich sie als tief offensiv empfunden (um nicht über die unglückliche Vignette zu sprechen, die Referenz zu den "saupreissische Katalaner" macht); nicht offensiv persönlich, sondern als europäischer Bürger, und natürlich als Katalane. Ich werde nicht in den Details hereinkommen, weil sie zu klar sind.
Ich verlange von Ihnen dennoch, dass Sie mir in den nächsten Tagen irgendeine Erklärung oder Mitteilung zurückgeben, von der es deutlich wird, daß ab jetzt AB (das eine Webseite mit dreizehn (13) Sprachen unterhält) meiner sprachlichen Realität respektieren soll, gegenüber die ich (genau sowie irgendwelchem anderen europäischen Bürger) höheren Respekt erwarte. Anderenfalls sähe ich mich dazu angetrieben, all meinen Bekanntschaften und meinem ganzen Bürgerumfeld zu empfehlen, von jetzt an von den von Air Berlin angebotenen Diensten abzusehen und eine andere um mit zu fliegender Gesellschaft auszuwählen.
Ich bleibe in Wartestellung von einer Antwort von Ihnen.Vielen Dank für Ihre Aufmerksamkeit.
Mit freundlichen Grüßen,
-------------------------------
Benvolguda Sra. Baschwitz:
Us escric en la vostra qualitat de responsable de relacions públiques d'Air Berlin. Aquesta empresa d'aviació comercial opera intensivament en el territori on la llengua catalana (la meva llengua) és la llengua pròpia i oficial: Illes Balears, Catalunya i el País Valencià (hi teniu destinacions a Maó, Barcelona, Alacant, València, Eivissa, Palma). El conseller delegat d'Air Berlin, el Sr. Joachim Hunold s'ha expressat recentment, en l'editorial d'Air Berlin Magazin de juny/juliol de 2008 (pàgina 3, titulada "Das kommt mir spanisch vor!" ) , en contra de la legitimitat del Govern de les Illes Balears (una de les autoritats públiques que vetllen perquè la llengua catalana es recuperi de les persecucions que ha sofert al llarg dels darrers segles) de continuar fomentant l'ús de la llengua catalana.
L'expressió d'aquesta opinió seria per si mateixa, quant al contingut, d'allò més respectable. M'adreço a vós, tanmateix, perquè les maneres i el to que ha emprat per a vehicular les opinions que apareixen en aquest article (per no parlar de la desafortunada vinyeta que fa referència als "saupreissische Katalaner" ) , les he trobades profundament ofensives; ofensives no a títol personal, sinó com a ciutadà europeu i, naturalment, com a català. No entraré en els detalls perquè són massa evidents.
Us demano, però, que en els propers dies em feu arribar algun tipus de declaració o de comunicació de la qual es desprengui que, a partir d'ara, Air Berlin (que manté un portal web amb tretze (13) llengües ) , mostrarà uns nivells de respecte superiors envers la meva realitat lingüística, digna com la de qualsevol altre ciutadà europeu. Altrament, em veuria impel·lit a recomanar a totes les meves coneixences i a tot el meu entorn ciutadà que prescindís d'ara endavant dels serveis oferts per Air Berlin i escollís una altra companyia per volar.
Resto a l'espera d'una resposta per part vostra.Ben cordialment,
--------------------
Air Berlin ha demostrat novament el seu menyspreu a la llengua catalana i a la nostra cultura. Ho ha fet aquest cop amb un editorial escrit pel president de la companyia a la revista que reparteixen als passatgers dels seus vols. La companyia alemanya té seu a Mallorca i des d'allà fa anys que fa mans i mànigues per desprendre's d'allò que diuen que els fa tanta nosa: la catalanitat del territori i la seva gent. Tanmateix, no renuncien a fer negoci amb els nostres diners. És a dir, volen els nostres diners, volen el nostre paisatge i el seu atractiu turístic, però no ens volen a nosaltres. Cal dir-los clarament que si no hi ha una rectificació explícita per part seva i un canvi radical en el seu tracte a la nostra llengua, hi haurà un boicot i campanyes de desprestigi de la seva companyia i el que ells mateixos representen.
Envia aquest correu a la responsable de relacions públiques de la companyia aèria i al president d'AirBerlin Ibèria, Álvaro Middelmann.
1 comentari:
"Rosa Estaràs i Joan Mesquida"
Editorial DdB: Hunold s’equivocà, però d’altres, més
Reproduït de www.diaridebalears.cat
Opinió | Editorial
Hunold s’equivocà, però d’altres, més
Editorial | 11/06/2008 |
El president d’Airt Berlin, el senyor Hunold, haurà après a aquestes alçades de la seva vida que és millor no parlar del que s’ignora profundament. L’article que publicà en la seva revista perjudica la imatge de la companyia, que per altra banda tant ha fet per comunicar les nostres Illes amb la Península i el continent. Allò que per a ell és una molèstia, la llengua catalana, per a nosaltres forma part de la nostra riquesa i estam disposats a defensar-la.
Però, el senyor Hunold té tot el dret a equivocar-se. Al cap i a la fi, ell representa una empresa privada. Més difícil d’entendre és el posicionament de la líder del PP illenc, Rosa Estaràs. La seva petició que el Govern balear es disculpi davant Joachim Hunold per les impertinències que rep és lamentable. El mateix es pot dir del secretari d’Estat de Turisme, Joan Mesquida, que li telefonà i es disculpà. Farien el mateix Estaràs i Mesquida si en lloc del català fos l’espanyol el que "molestava" el senyor Hunold en benefici de l’alemany o de l’anglès? Ho dubtam molt.
Publica un comentari a l'entrada