Islam a Catalunya. Conversa espontània amb un fi estratega d'adscripció musulmana al metro de Barcelona.

A mig trajecte de Metro un músic ambulant em demana diners. Li dic que això de tocar "que viva España" a Catalunya és una provocació. Respon sorprès que ara entén per què a Madrid havia tingut tant èxit aquest repertori i, en canvi, aquí no. Em demana cançons populars catalanes. El noi resulta ser musulmà de Bòsnia i diu haver entès i simpatitzar amb la comparació entre la política espanyola i la sèrvia, però també m'explica que te por de confessar-se musulmà arrel de les detencions dels presumptes terroristes que haurien volgut atemptar al Metro de Barcelona.

Arrel de tot això m'explica que ha percebut com els musulmans se senten millor a Madrid que a Barcelona, perquè diu que "a Espanya la gent és catòlica i això fa sentir-se segurs els musulmans, perquè hi ha comprensió mútua entre tendències diferents de la religió d'abraham, però diu que "en canvi, a Catalunya la majoria de la gent és atea, i els musulmans se senten qüestionats en allò més íntim".

Li reconeixo que, efectivament, la majoria de la gent que jo coneixo és atea o agnòstica, però que no veig per què han de sentir-se, els musulmans, entre els ateus tolerants d'ací, pitjor que, posem per exemple, entre els catòlics intolerants espanyols, per posar una hipòtesi. Que no m'ho crec, vaja!

Em respon que si ho pregunto als marroquins de carrer comprovaré que els molesta el simple coneixement de que el seu interlocutor considera una simple superstició les seves creences; creences que comparteix amb els catòlics.

Després la conversa ha derivat cap a les raons dels terroristes suïcides. En tot això un altre home que hi havia al costat li ha preguntat "com poden ser tan estúpids els d'Al Qaeda de pensar que poden guanyar al mig d'Europa". Segons li ha respost aquest músic (en realitat un fi estrateg que va estudiar Sociologia a Sarajevo), la raó d'atemptar a Barcelona seria la polarització de la societat, a costa de problemes de relació amb els immigrants musulmans, perquè aquesta espiral permetria accentuar més la polarització. Diu que "si l'enemic és l'islam, la reacció de la gent d'aquí serà abandonar l'ateisme i esdevenir catòlics, i si els descendents de les salvatjades de les Creuades tornen a tenir el cristianisme per bandera això permetrà que els poblacions àrabs també s'identifiquin més amb la religió tancant files en torn dels radicals islamistes , i d'aquesta manera els líders d'Al Qaeda poden aconseguir el poder als països islàmics, que és l'únic que volen. "L'únic", recalca.

Una cosa semblant ja me l'havia apuntat l'agost passat un noi tunissià: http://fantassin.blogspot.com/2007/08/al-hurra-al-jazira-i-al-arabiya.html