Surto d’un debat virtual amb una colla d’espanyolistes sobre 
el tema de Septa, per allò de la visita del rei espanyol. Res d’especial! Els vells arguments colonialistes tan tronats! Però han estat curiosos els intents de fer una comparació amb la percepció que tenim els catalans de l’Alguer.La meva resposta ha estat que no hi ha comparació possible entre la postura catalana en relació a la ciutat sarda de parla catalana i Septa. Perquè, de la mateixa manera que tant a Alacant com a Barcelona trobarem gent que consideri Alacant (i Menorca, i Fraga...) com a part de Catalunya, en canvi no trobem catalans ni algueresos que considerin l’Alguer part de Catalunya, sinó que sempre l'hem percebuda com una ciutat sarda de parla catalana. Suposo que deu ser pel sentit d’estat del catalanisme, molt allunyat del racisme típic hispànic. Alacant o Menorca són un futurible estatal català viable, però l’Alguer no. L'Alguer el volem tan catalanoparlant com sàpiguen els algueresos en una Sardenya lliure, igual com mantenen el gaèlic varis pobles gal·lesos de la Pampa Argentina.
L’Alguer sempre ha estat a Sardenya i els catalans hi foren trasplantats d’una manera molt diferent a les conquestes de Mallorca i València, i així ho reconeixem. Així ho haurien de reconèixer els espanyols en relació a Septa i haurien d’anar pensant en descolonitzar-la i retornar-la al Marroc en comptes de dedicar-se a batalletes de julivert. Amb arguments de l’any de la picor també els francesos podrien tornar a reivindicar el Bab El-Oued d’Alguère Al Bahdja ! (El Djazaïr, capital d’Algèria)!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada