Conversava abans d'ahir amb un flamenc sobre la manifestació de valons a favor de la unitat de Bèlgica. El meu company de conversa ho diu de forma molt gràfica: "a favor de continuar gandulejant a costa dels flamencs", però després afegeix que "també els catalans fem constantment apologia del parasitisme" !Li dic que és difícil estar tan equivocat perquè costa no veure que la reivindicació independentista està aquí i no a Espanya en vers nosaltres. Ell assenteix però em puntualitza que, si bé les notícies que arriben a Flandes sobre Euskadi van sobre motivacions independentistes, per contra, les que arriben referides a Catalunya són de manteniment d'Espanya però amb una exigència constant de més i més diners, de tal manera que a Flandes es té la sensació de que els catalans són "uns altres que volen pertànyer a la casa dels veïns a base de robar i robar als espanyols, més o menys com els valons fan amb els flamencs".
Increïble! En fi, en tot cas suposo que la culpa és nostra (millor dit, dels nostres polítics) per no haver sabut explicar-se millor. Cal reconèixer que tenim un fort dèficit de comunicació internacional. Diuen que l'espanyol és un llenguatge tan pobre fonèticament que impedeix el domini de l'anglès, tan proper en molts fonemes al català. Però nosaltres també participem d'aquests dèficits. Hem desaprofitat la possibilitat d'informar correctament els milions de turistes que rebem, i a més, parlant-los en espanyol en comptes d'en anglès, els confirmem en el seu error (en canvi, recordo com a Flandes, ja fa vint-i-tants anys, em va ser impossible parlar en francès amb ningú, fins la gent més gran em responia en anglès); també hem estat incapaços de consolidar lobbis a les capitals del mon anglòfon, i de crear sistemes de comunicació en anglès (com les ràdios internacionals en anglès de varis petits països europeus), i al final tindrem el dubtós honor de ser els últims de la lligueta de les independències, a anys llum de flamencs, escocesos, kosovars, i euskaldunak-bascos.
