VIA FORA ELS ADORMITS !!!!

La llengua catalana ha estat reprimida amb violència i sang al sud de l'Albera, però només s'ha perdut al nord (on perdre-la era un projecte autoalienat del poble), perquè la repressió estrangera és un dolorós però molt efectiu despertador del catalans. VIA FORA ELS ADORMITS !!!!

Bon còp de falç

Cal que tremòle l'enemic en vesent la nòstra ensenha, l'ensenha dels Defensors de la Tèrra, que amb un bon còp de falç quand conven segam de cadenas 🖐✊👊✌

ENDEVINALLA sobre repressió dels Drets Fonamentals

ENDEVINA ENDEVINALLA: en quin regne d'Europa la repressió dels Drets Fonamentals, qualificant-los d'incitació a l'odi, surt totalment GRATIS i compta amb la complicitat de la Comissió Europea?

Delito de odio

+k probable pensament colonial: "...que pringados 😂 cuando protestan pacífica y democráticamente por los agravios que sufren, les castigamos el honor y el bolsillo (en gastos de abogado) encausándoles por "DELITO DE ODIO", y ni siquiera denuncian al juez ni a los policías..." 😂

Tabarnia

Primer era "qué pone tu DNI?", després "y si yo independizo mi piso de la comunidad de vecinos y no pago la derrama?", i ara això de Tabarnia 😂 Gràcies als déus per un enemic amb tants pocs pesquis !!!! Som l'enveja d'altres pobles sotmesos per conquistadors amb més llumenera.

Cronologia catalana 2017

-17/18 agost 2017 - Misteriós atemptat a les portes del Referèndum.

-01 octubre 2017 - Referèndum d'Independència de Catalunya. Violents atacs policials contra els votants.

-27 octubre 2017 - Declaració d'Independència de Catalunya

-novembre-decembre-2017 - La Venjança espanyola.

Tian'anmen - Les Rambles

Avui, per fi després de 28 anys, s'ha sabut que en La Massacre de Tian'anmen de 1989 mataren 10.000 persones i no 200; també deu faltar menys perquè surti a la llum qui hi havia darrere l'atemptat de falsa bandera de Les Rambles de Barcelona 2017

La miá gratitud per las mòstras de solidaritat

Aimats amics: vòli vos donar la miá gratitud per las mòstras de solidaritat que los Catalans avèm recebut del mond entièr, e fòrça mai que mai dels pòbles ocupats per marrits vesins que lutatz tanben per la vòstra desliurança. M'a fach mai que mai erós de veire coma fòrça Occitans vos sètz mostrats implicats dins la lucha catalana, segurament perque percebètz que sèm la meteissa sang. Los Catalans avèm demostrat istoricament que sèm un pòble d'armas, malgrat que los nòstres enemics, quand an vist que sabèm jónher sen e diplomacia quand cal, an cregut lo contrari, mas sèm ara mai luènh que jamai de la desbranda, perque pendent 2017 avèm aprés fòrça de la vertadièra cara de l'enemic e aiçò vòl solament dire que sèm ara fòrça mai preparats per la longa lucha que vendrà, e que vencerem. N'ajatz pas cap de dobte.

Comuns i votants de C's

Els Comuns en la investidura votant al costat de privatitzadors i repressors, i la bona gent de Nou Barris votant de la ma dels rics de la Bonanova a favor de privatitzacions i repressió. Tot plegat és una altra prova de les mancances comunicatives que tenim els independentistes.

YO NO SOY TONTO

Rajoy deu dir: "YO NO SOY TONTO, les metemos líos judiciales a los Catalanes obligándoles a negociar a la baja (a cambio de rebajar pena ya habran agotado todas sus exigencias de competencias autonómicas)"

Comuns i votants de C's

Els Comuns en la investidura votant al costat de privatitzadors i repressors, i la bona gent de Nou Barris votant de la ma dels rics de la Bonanova a favor de privatitzacions i repressió. Tot plegat és una altra prova de les mancances comunicatives que tenim els independentistes.

Manifiesto 2300, Foro Babel, Ciudadanos

Quan el MANIFIESTO DE LOS 2300, els independentistes ja érem 50.000, i vam pujar a 200.000 quan els anticatalans esdevingueren FORO BABEL, i en torn de 300.000 quan fundaren CIUDADANOS, i si de llavors l'ascens l'independentisme ha estat exponencial, algun mèrit deuen tenir, oi?

Els Comuns el 21-D

Els Comuns diran el que vulguin però han perdut per haver donat l'esquena a la revolució social on havíem arrossegat la burgesia  nacional. Els Comuns van optar pel projecte nacional de la pitjor de les dretes, l'oligarquia espanyola de l'Ibex35. 

11 Setembre delictius

Això és genial. Sempre he estat autocrític i no m'han caigut els anells per reconèixer que el creixement independentista té un deute amb la repressió ecspanyola. Des d'avui consideren delictives de rebel·lió les manifestacions dels 11 setembre . Gràcies, Espanya, pel teu suport !

Lideratge monàrquic

Qui liderarà, no per vots sinó "de facto", el bloc MONÀRQUIC: #Albiol_XG, #InesArrimadas, #XavierDomenechs o #miqueliceta ?

Del Roig al blau passant pel taronja

El cinturó metropolità està experimentant una dramàtica transmutació cromàtica que va del roig al blau passant pel taronja 😫

Equidistants i 15-M

És injust insinuar que Catalunya en Comú-Podem ha traït el Moviment del 15-M perquè... potser les assemblees eren damunt d'una vorera o de l'altra? Oi que no? Éren al MIG de la plaça, per tant "EQUIDISTANTS" 😂

La mentida eco-socialistes de l'Estat democràtic

De totes les MENTIDES polítiques dels darrers anys, la MENTIDA més pèrfida de totes ha estat l'ENGANY que ha fet el PSC als Catalans fent-nos creure que Espanya és un Estat democràtic. Ara estem veient que Catalunya en Comú-Podem s'ha apunta per la via de mossegar-se la llengua.   

La fractura moral hispano-catalana

La fractura moral hispano-catalana
Article publicat a Llibertat.cat el 17/12/2017

Una de les armes propagandístiques de la guerra ideològica hispano-catalana ha estat la de la “fractura social”. La fa servir fonamentalment el bloc unionista, des del PP fins a Podemos, perquè és útil més enllà del nivell intel·lectual, gràcies a les ressonàncies dels mots “fractura” i “social”, que permeten aprofitar les imatges equívoques que generen en els oïdors. La Marta Roqueta ho comentava fa un parell de mesos (https://www.elnacional.cat/es/opinion/marta-roqueta-fractura-social_203742_102.html). Tanmateix, aquests dies s’està fent perceptible a ulls dels sorpresos Catalans, allò que jo m’atreviria a definir com a “fractura moral”.

  

A través de principis morals, les persones actuen amb rectitud decidint entre bo i dolent, just i injust, o adequat i inadequat, a través d’uns judicis morals que sempre es troben, parcialment o radicalment, units a les creences (ètiques, socials, polítiques i religioses) de la comunitat on es troba inserit l'individu. No ens hauria de sorprendre, doncs, d’entrada, l’existència d’una rasa moral entre Catalunya i Espanya.

  

Aquests dies, amb la repressió i els límits absurds a la llibertat d’expressió, aquesta rasa moral s’ha fet més explícita que mai. Explícita als ulls dels Catalans,gràcies a que aquí gaudim d’ambdues perspectives. En concret, hem vist com la manera democràtica i civilitzada de fer les coses entrava en col·lisió amb codis aliens que ens semblen alhora injustos i absurds. Però molt més ens ha sorprès adonar-nos com aquests darrers, a més d’anular els nostres, conformen un pensament únic i monolític a l’oest dels Monegres.

  

Un bon indicador de l’hegemonia, fora de Catalunya, d’aquests codis morals tan aliens a la mentalitat catalana, el trobem quan veiem que aquelles mesures repressives que ens semblen de vergonya aliena per a qualsevol ment democràtica, només generen condemnes a casa nostra, però gairebé cap Protesta per les Castelles. Per exemple, algun dia, algú podrà presumir d’haver ordenat a la policia d’anar a retirar tots i cada un dels llacets grocs d’un arbre de Nadal, però adoneu-vos que aquest algú podrà presumir que aquesta acció, que probablement en d’altres indrets del planeta tindria un cost alt en conseqüències personals (judicials, econòmiques o patrimonials, laborals, etc), a Catalunya haurà sortit totalment gratis.

  

Tornem doncs a la rasa moral: quina explicació pot tenir la percepció antagònica d’una mateixa restricció de la llibertat d’expressió a banda i banda d’una frontera encara inexistent?

  

Una resposta pot venir del dret a la venjança, reconegut sols implícitament pel poble dominant de l’Estat, en front d’una minoria territorial estigmatitzada. L’ex-lehendakari Juan José Ibarretxe va definir  l’empresonament de 8 membres  del Govern de Catalunya, com l’acció d’un "Estat petit i venjatiu”, i d’altres dirigents polítics també venien a ressaltar com és de gran el suport popular de les Espanyes a un càstig immediat, previ al judici (mitjançant la presó preventiva amb algun argument que ho pogués justificar sense que hi hagués crítiques significatives dins l’Espanya castellana), i és que el rol simbòlic d’ase dels colps que juguen els Catalans a Espanya s’ha comparat sovint amb el que altres Estats han atribuït a alguna de les seves minories. Prejudici i venjança són una fórmula terrible.

  

Hi ha una percepció hispànica atàvica sobre el caràcter gratuït de tot insult contra Catalunya, que segurament deriva de la memòria popular sobre l’esclafament català de 1714  i les mesures repressives, qualificades ja llavors de venjança, que de manera impune foren institucionalitzades des d’aquell moment  contra la població de Catalunya. Aquesta percepció s’ha mantingut amb els successius bombardejos a què ha sotmès l'exèrcit espanyol la ciutat de Barcelona, i finalment amb la victòria franquista.

  

Curiosament, si cerquem al google referències a la “venjança” que estiguin creuades amb els gentilicis “espanyol” i “català”,  les citacions històriques sols ens recorden la “venjança catalana” a Grècia. Tanmateix, tant pels Catalans com pels Espanyols, els termes “venjança” i “catalana” són un oximoron, perquè allò que s’ha consolidat en la cosmovisió peninsular és la “incapacitat” de Catalunya d’exercir-la (per estar mancada de poder sobirà), exactament al contrari de l’Estat actual, hereu d’aquella Castella victoriosa, que sí que hi tindria tot el dret, perquè la propietat de l’Estat és un atribut gairebé diví.

  

Segurament, la religió explica per què són percebuts amb diferent dignitat els pobles sotmesos, per una banda, i el poble titular de l’Estat. L’Estat té molt a veure amb la divinitat perquè sempre s’ha atribuït el dret a exercir de forma reconeguda i legal la violència i la venjança, que són pecats i prohibicions pels súbdits. El mateix concepte de venjança és pecaminós (i objecte legal de persecució judicial) perquè sembla una atribució exclusiva de la divinitat, tal com es diu al Deuteronomi, però l’excepció que capgira i eixuga el pecat la deixa molt clara una frase de Kill Bill: "Quan la fortuna et somriu en dur a terme una cosa tan violenta i terrible com una venjança, és una prova irrefutable no només que Déu existeix, sinó que estàs complint la seva voluntat."

  

A qui li pot estranyar, doncs, la prohibició de símbols catalans en esdeveniments esportius,  en base a lleis que prohibeixen signes d’odi? Com ens pot sorprendre l’encausament de víctimes de violació de drets que s’ha atrevit a denunciar la policia?  Quanta gent s’escandalitza a l’oest dels Monegres per la tolerància indecent en vers les agressions nazi-feixistes, fins i tot amb la complicitat dels líders europeus? Si recordeu alguns casos recents especialment escandalosos, les justificacions posteriors han apuntat a l’existència de denúncies ciutadanes contra símbols catalanistes alhora que no havia constància de cap denúncia al jutjat contra els feixistes (“si els Catalans no teniu costum de fer denúncies, és problema vostre”).

  

Tant amb denúncies com sense, el victoriós, el conqueridor, aquell que ostenta aquest instrument divinitzat que és  l’Estat, i que per tant té dret (no escrit, solament implícit i informal) a la venjances vestides de lleis, gaudeix de l’adhesió natural de la població. En canvi, l’adversari, com tots els adversaris, tendeix a ser caricaturitzat amb característiques deshumanitzades: a més de sospitós de perfídia, l’adversari de l’Estat és efímer, és  impotent i ho serà sempre. Els Catalans, no solament som vistos com incapaços, sinó que també ens veuen mancats de cap poder futur, de manera que qualsevol greuge contra nosaltres sempre sortirà gratis.

  

Moltes vegades, la mateixa Història dóna credibilitat a aquestes percepcions de feblesa: quantes vegades hem vist els líders catalans donar la ma a persones que han passat a la Història per haver-nos atacat? Dins el mon del patinatge, hem vist con persones que van votar contra Catalunya per pressions espanyoles aquell 26 de novembre de 2004 a Fresno, han confraternitzat posteriorment amb l’esport i els negocis catalans, com si no hagués passat res. Potser no són gaire catòlics, els Catalans, però posen sempre l’altra galta, i no pas per cristians, sinó per Catalans, és a dir, per pertànyer a un poble percebut com eternament subaltern i que, per tant, no té prou categoria com per ser venjatiu.

  

Quan una “fractura moral” tan injusta roman fossilitzada dins la cosmovisió, tant dels Espanyols com dels Catalans, és normal  que tots aquells que viuen dels nostres diners no tinguin cap por d’atacar-nos. Nosaltres  ho veiem injust, ells  ho veuen radicalment just. Tots plegats ho trobem normal. Són coses de la moral i dels sistemes de creences que els sustenten. És per això que ells (comerciants, polítics, artistes, comunicadors, professionals del dret, funcionaris, els empresaris que han deslocalitzat la seu social de les seves empreses fora de Catalunya, etc.) estan la mar de tranquils, sense cap por de les conseqüències futures (ni econòmiques ni personals) que tindrien dins d’un país normal, atès que atacar  Catalunya  i el catalanisme, sempre surt gratis.

  

Fantassin

'visto lo visto' de la Junta Electoral...

Doncs, 'visto lo visto' ja no descarto que la JUNTA ELECTORAL prohibeixi l'estrena a Catalunya de l'episodi vuit de STAR WARS sobre la resistència de la República per considerar el film "partidista", al menys fins que hagi passat la segona volta del Referèndum el dia 21-D !!!!

Possible retorn de Puigdemont abans del 21-D ?

ATENCIÓ !!!! diu que España està reforçant les FRONTERES per ALERTA POLICIAL MÀXIMA (un DEFCON-1 hispànic amb més transcendència bèlica que la Conquista del Perejil) davant informacions dels Serveis Secrets que apunten al perill d'infiltració clandestina del President Puigdemont.

Amenaces damunt d'un tanc

Diu que "estudiaran" si hi hagués algun indici de delicte per les amenaces anticatalanes d'ahir damunt d'un tanc??  Caa! si haguessin estat contra Rajoy o Espanya serien DELICTE D'ODI, però les expressions catalanòfobes surten gratis, són llibertat hispànica d'expressió.

La Fractura de la societat catalana

En aquesta 2a. Volta del Referèndum, el 21-D, sembla que hi hagi 3 bàndols (els monàrquics proviolents a un costat, els republicans a l'altre costat i els del "NO SE PUEDE, NO SE PUEDE", al mig), però adoneu-vos que només n'hi ha 2 (nosaltres i els que diuen que estem FRACTURATS)

Independentistes culpables

Els principals líders independentistes són culpables d'haver fet creure els Catalans que Espanya i Europa són democràtiques. Que no ho tornin a repetir! A partir d'ara sabem que el pa que s'hi dóna té altres noms, com psicopatia, violència, indecència, immoralitat i joc brut.

Inculpacions independentistes

Hi ha moltes més persones implicades en el procés independentista, el juez Llarena podria inculpar 2.000.000 de persones pel cap baix

ERC s'autoerosiona

Per si la decisió electoral d'ERC de cedir a Puigdemont la imatge de la centralitat independentista no hagués erosionat prou ERC, ara surt Carles Mundó a dir la ximpleria de demanar a JxCat un candidat alternatiu. Sembla com si algú hagués planejat carregar-se ERC des de dins 😖

Si Frans Timmermans s'hagués trobat amb Rosa Parks

Si #FransTimmermans s'hagués trobat amb Rosa Parks li hauria dit: Molt malament, vostè té dret a protestar però no pas a ignorar les lleis que no li agraden. Ja que li va tant, això de mobilitzar-se, el que ha de fer vostè, senyora Rosa Parks, és canviar les lleis de segregació ! https://t.co/Wta2esotsy

Violència: YO NO SOY TONTO

YO NO SOY TONTO: si el delito de rebelion requiere violencia y estos independentistas van de pacifistas, ya pondrá España la violencia de grupos ultras nazifascistas y la violencia policial 😉🇪🇸 

Mètode de detecció d'autonomistes

MÈTODE x DETECTAR VULGARS AUTONOMISTES camuflats d'indepes:  -veuràs que se'ls torça la mirada, empassen saliva i es cabregen quan senten dir que la CUP no pactarà cap política autonomista. És la 'prova del cotó' del procés 😉

Evitar supremacismes

L'edifici legal que impedeix els supremacismes a l'Estat espanyol es basa en NO ANOMENAR SUPREMACISME l'obligació que té Catalunya d'aconseguir el suport dels territoris i poblacions castellanoparlants, els quals dins el Regne d'Espanya n' ostenten la supremacia geogràfica i demogràfica.

Content amb Pablo Iglesias

ESTIC CONTENT que l'estratègia electoral unionista de PABLO IGLESIAS sigui acusar els independentistes d'haver  MENTIT (dient que l'Estat espanyol és demòcrata i no seria tan salvatge?) i d'haver DESPERTAT EL FEIXISME (igual com Allende és culpable d'haver despertat Pinochet?) 😂

Sabotatges?

Aquests acomiadaments de les embaixades catalanes, que seran readmesos pel nou govern setmanes més tard havent generat dilacions, molèsties, gestions i despeses innecessàries, m'ha recordat el manual dels SABOTATGES de La Contra nicaragüenca #Més324 

Las 7 reglas del poder político en los media

El gran avenç de l'independentisme ha estat evitar el debat entre mitologies contraposades i situar-lo en la democràcia actual (Quan la parentela de Madrid et deia: " ...tu eres independentista porque en la escuela te han dicho que Casanova murió en 1714 pero ahora te explico que te mintieron y dejarás de ser independentista...", llavors tu responies: "...ni me han dicho nada, sé quien es ese Casanova ni me interesa, yo quiero liberarme de España porque Me Da La Gana y ya no aguanto más el maltrato estructural...").  És una reflexió que faig després de llegir l'article: "Las siete reglas del poder político en los medios de comunicación" | @ctxt_es http://bit.ly/2ivYmtx