La repressió anticatalana com indicador de l’avenç independentista
Article publicat a Llibertat.cat el 23/10/2016
https://www.llibertat.cat/2016/10/la-repressio-anticatalana-com-indicador-de-l-avenc-independentista-36582
Jo crec que gairebé tots els Catalans han intuït, des
del començament de l’anomenat Procés Sobiranista, que no és possible cap
resposta per part d’Espanya diferent de la repressió en qualsevol de
les seves formes. Segurament, allò de “parlem-ne” ho trobaríem en
democràcies més avançades, com potser la britànica o la suïssa (que
tenen polítics més espabilats i avesats als negocis que a l’atracament a
ma armada institucionalitzat), però no pas en els espanyols. De fet, el
mateix inici d’aquest gran canvi ideològic, que ha transformat en
independentistes prop de la meitat de l’electorat català, es troba
situat dins l’equació acció-reacció-acció, a partir de la ribotada de
l’Estatut.
És veritat, com acaba de dir el ministre Margallo, que “el partido de Catalunya no se juega en casa, sino fuera”, però això només serveix per modular els nivells de violència espanyola que els seus creditors internacionals li toleraran
en la repressió dels Catalans. Malgrat que l’Artur Mas, augurant la
inevitable negociació amb Espanya, faci el paper conciliador fins uns
nivells que semblen absurds, l’Estat espanyol ja té una llarga tradició
repressiva en la gestió de les independències de les seves colònies, i
no és probable que precisament ara es transmuti com el plom dels
alquimistes.
Potser acabarem reactivant, actualitzant-los a la nova
realitat, els vells CSPC, motor d’aquell primer independentisme que
canalitzava la solidaritat de molts veïns del carrer que ni tan sols
eren independentistes, però se’n feien tot seguit. Recordo un regidor
convergent de Martorell amb qui vaig discutir la possibilitat que
l’Ajuntament aprovés una moció de suport, arran d’un judici imminent (no
recordo l’any ni el cas però devia ser entorn de l’any 1983), perquè
ell em deia que no hi veia cap possibilitat, atès que es tractava de
terroristes confessos i no pas de detinguts innocents acusats
injustament. Finalment, l’ajuntament acabà aprobant resolució de
suport, perquè la resposta a la reacció espanyola motivava més que
qualsevol altra consideració.
Desenganyem-nos! Tots els actors polítics ho saben,
però la premsa no ho ha traslladat encara aquest futurible a la
població: la repressió creixerà de manera continuada durant els propers
mesos i segurament tindrà el seu punt àlgid coincidint amb la data del
referèndum. Arribat el moment, no serà tan important si el podem fer o
no com els efectes de la reacció espanyola, i si l’impediment de la
votació acaba sent obra de les forces policials, permetent la
visualització de la violència, el nivell de consciència dels Catalans
creixerà exponencialment, fent-se determinant per encarar la revolta
final.
