El 70è aniversari de la penjada de la gran senyera a l’aeri del port de Barcelona

El 70è aniversari de la penjada de la gran senyera a l’aeri del port de Barcelona
Article publicat a Llibertat.cat 13/01/2014
http://www.llibertat.cat/2014/01/el-70e-aniversari-de-la-penjada-de-la-gran-senyera-a-l-aeri-del-port-de-barcelona-24468

MEMÒRIA HISTÒRICA

El 70è aniversari de la penjada de la gran senyera a l’aeri del port de Barcelona

Un article de Manel Fantassin recorda la penjada de la senyera l’Onze de setembre de 1944 a l’aeri del port de Barcelona per part de militants del Front Nacional de Catalunya (FNC)

13/01/2014 Història

Imatge de la senyera (convertida en estelada) penjada l'Onze de setembre de 1944 a l?aeri del port de Barcelona per part de militants del Front Nacional de Catalunya (FNC)

L'article, publicat al Diari Gran del Sobiranisme, amb el títol "Omplim l’any de banderes, 70 anys després de la primera", rememora i reflexiona entorn de la penjada de la gran senyera el setembre de 1944 a l’aeri del port de Barcelona.
A l'escrit s'apunta que anteriorment es va posar "una senyera a Solsona a inicis dels anys quaranta." Però que l'acció més espectacular de la resistència catalanista  "fou l’acció del Front Nacional de Catalunya de l’onze de setembre de 1944, col·locant una bandera a l’aeri del port de Barcelona. L’operació fou realitzada per Joan Ferrer i Ferran Murull després d’un estudi exhaustiu sobre el terreny."
L'acció es va intentar portar a terme en diversos intents, fins que "aquella senyera de vuit metres de llarg, formada per banderes espanyoles cosides per les franges vermelles (no havien pogut trobar cap senyera), va crear molts problemes a la policia perquè els bombers no s’hi volien enfilar,  i en tot el procés la va poder veure molta gent. Finalment, des d’una grua muntada en un vaixell de guerra, el policia que va intentar treure-la va acabar desistint, espantat,  en trobar-se encanonat per una pistola al costat d’un rètol que deia que es dispararia automàticament damunt de qui toqués la bandera.  La resposta franquista fou una foto en un diari falangista amb el títol “el separatismo y otras cosas.""
Fantassin reflexiona sobre aquesta efemèride i i apunta que per commemorar els 70 anys d’aquella acció "enguany hauríem d’omplir Catalunya d’estelades. Alguns menysprearan els esforços simbòlics en un any que determinarà el nostre futur.  En canvi, jo crec que està plenament justificat."  I que "de la mateixa manera que l’independentisme ha crescut exponencialment  de forma reactiva a la fatxenderia hispànica, també les al·lèrgies de la Villa y Corte són un bon indicador per orientar l’acció d’aquest  any  tan important. Els fot per damunt de tot l’omnipresència d’estelades als nostres murs i aquest any n’hi ha d’haver més que mai!"

Any 2014 de ferotges lluites socials

Any 2014 de ferotges lluites socials
Article publicat a Llibertat.cat 13/01/2014

La gravetat de les ferotges agressions que sofrim no permeten respostes menys dramàtiques. De fet, la història dels Catalans és més la història dels moviments socials que hem menat que no pas la dels comtes-reis.

Algú podria caure en l’error de pensar que el 2014 hauria de ser un any de treva social; que hauríem de deixar de banda la resistència a totes les injustícies, per cruels que siguin, en favor d’una consulta,  més aviat simbòlica i identitària. Aquest és també el missatge que està difonent l’esquerra espanyola imperialista per a dividir-nos. Si l’any 2014 fos un any de treva, seria molt perjudicial no sols per la lluita social sinó també per l’independentisme.

En política les etiquetes no són tan importants com l’anàlisi dels interessos als quals beneficies. Hi ha elements de l’esquerra imperialista que, per sort, no amaguen la seva vinculació a Ciutadans. D’altres, en canvi, ni tan sols saben que estan teledirigits pel CNI, els seus membres van de bona fe i es proclamen simplement “socials”, “indignats”, “llibertaris”, “internacionalistes”...  etiquetes que coincideixen amb l’independentisme combatiu.

La guerra ideològica  existeix, no podem menystenir-la. Fa dues setmanes un article a Cinco Días (http://cincodias.com/cincodias/2014/01/02/economia/1388692869_365316.html)  iniciava l’ofensiva  Espanyola per introduir  la zitzània entre els sectors progressistes Catalans contraris a les retallades de la llei de l’avortament, dels drets socials i de les prestacions sanitàries. Això, per a mi, no ha estat cap sorpresa. La sorpresa ha vingut quan  m’he trobat persones que conec i que sé que son honrades, reproduint els arguments de l’article espanyolista (explicant-me que havien arribat a la conclusió que el sobiranisme és una distracció al servei de l’oligarquia)  després de debats molts diversos. És massa coincidència. Cal prendre-ho com un indicador de l’existència de molts mecanismes  al servei de l’enemic en forma de xarxes  a través de les quals s’exerceix la guerra ideològica.

S’arriba a l’absurd quan escoltes que des de sectors populars  catalans es repeteixen frases tan alienes a la realitat que només poden haver-se dictat a Madrid, com que l’independentisme  és cosa de Mas i no se sap per quina raó oportunista  o circumstancial  s’hi ha apuntat  sectors d’esquerra; com si s’independentisme  no hagués sorgit de l’esquerra  mentre la dreta era partidària d’Espanya intentant rebre –de bades- una part del botí.

No cal que ens esverem. En sentirem de molt grosses i ho sentirem al nostre mateix costat de la trinxera. Ens ho em de prendre com indicadors  que ens alerten dels nostres dèficits en comunicació, i de com són de perillosos  els mitjans de propaganda  de l’adversari. Ens ha de servir  per identificar  qui, en oposar-se a la independència,  malgrat ho faci lluint banderes roges o anarquistes, està en realitat afavorint  els interessos de l’oligarquia  que sustenta  el projecte imperialista Espanyol.

La millor manera de combatre les mentides és demostrant que els independentistes  estem al davant de totes les lluites socials.  La crítica de  que el sobiranisme  fa la funció de “panem et circenses”  només podria ser legítima si les lluites socials es desactivessin  a Catalunya durant 2014. Mentre sigui tot el contrari, mentre nosaltres en siguem els impulsors, potser els mitjans espanyols podran convèncer algú però el nostre poble podrà contrastar la veritat veient-nos al peu del canó.