És l’endemà de la xiulada, amb triomf del Barça inclòs, a Madrid, i pel carrer
veig nanos amb samarretes on hi ha escrt "Viva España!" Això era inconcebible, anys enrere, a
Catalunya! Veig, per la simbologia, que la samarreta està relacionat amb la selecció espanyola
i, per tant, tot apunta a què iniciem una escalada de prestigi hispànic similar
a aquella altra, del triomf de La Roja, que va seguir la massiva manifestació de Barcelona del 10 de juliol de 2010 amb el lema "Som una nació Nosaltres decidim". Com que em costa mossegar-me la llengua els pregunto als que
les porten si no són catalanistes. Em responen, amb cara de sorpresa, que “és clar que sí, visca el
Barça!” Intento fer-los veure que catalanisme i espanyolisme són incompatibles i
em responen que si la selecció espanyola té jugadors del Barça cal cridar
“vivaspaña!”. Malament rai, si els joves creixen amb aquesta consciència... quan siguin grans no pretenguem que siguin independentistes, perquè seran allò que ningú els obliga
a ser, és a dir, "patriotes catalanoculés i, en conseqüència (des del seu punt de vista), espanyolistes"!. La única
solució consisteix a engegar campanyes prèvies als partits de La Roja que
aconsegueixin estendre la idea que Barça i Selecció Espanyola són conceptes
incompatibles, que la coincidència, dins de La Roja, de jugadors catalans, és sols un indicador
d’esclavatge.
Amb quines eines ho podem fer? Doncs, com això té pinta de ser una batalla que
durarà anys, per començar se m’acut iniciar-ho amb pàgines de facebook com
aquesta https://www.facebook.com/pages/Catalonia-National-Football-Team-YES-Spain-National-Football-Team-NEVER/281781408583840 per a cridar l’atenció a nivell
internacional (però sols com a tret de sortida per a desenvolupar, a curt, mig i
llarg termini, totes les estratègies possibles).
