dijous, de maig 26, 2011

Entre el còrtex independentista i el mamífer que portem dins

Nou article al Bloc Gran del Sobiranisme:


http://blocgran.cat/?p=5704 

Entre el còrtex independentista i el mamífer que portem dins

 maig 25, 2011 |  Fantassin Manel |


http://www.facebook.com/home.php#!/photo.php?fbid=2007982355696&set=t.1127812424&type=1&theater
.
El Sistema Català de Partits va estructurant-se  massa lentament perquè no sols és fruit de la intel·ligència sinó també  de tot el contrari. Això és degut a que som humans i tenim ideals al mateix temps que necessitats humanes. Fixeu-vos que el  mamífer  que duem dins, que vetlla instintivament per la conservació mentre s’esforça per reproduir-se, coexisteix amb l’usuari d’un còrtex que li dóna capacitat per raonar i triar l’opció de sacrificar-se, amb l’objectiu transcendent de canviar a positiu la societat dels nostres  nets, a través d’uns instruments anomenats “partits polítics”.
.
Quan no funciona prou bé el còrtex? Doncs quan ens domina completament  la necessitat biològica i ens veiem  abocats a actituds  poc  intel·ligents en les quals primem els instints mamífers. Fins i tot al famós mamífer  DSK a qui li ha pesat més la part de la balança de la possibilitat de cardar amb la cambrera de l’hotel de New York! En aquest moment  el còrtex roman enstand by , de tal manera que artificiocitats com ser cap del FMI o poder optar a la Presidència de França són tan secundàries com ho podria ser per a un Nyu de la sabana. Llavors, els catalans no hem de ser menys!
.
També a casa nostra hi ha el mamífer a qui els pesa més la part de la balança de mantenir càrrecs i sous a la Generalitat. I això malgrat haver detectat fa temps que els seus electors no el voten  pas per a que faci de funcionari, sinó per a sentir-se orgullosos emmirallant-se en les virtuts del líder,  és a dir, quan aquest polític els  transmet il·lusió i engrescament.
.
I també hi ha el mamífer a qui li pesa més la part de la balança de competir econòmicament amb aquella part dels seus veïns  que han arribat a Catalunya després que ell.  Això passa quan el moviment popular ha quedat desactivat i ja no queda gaire d’aquelles associacions de veïns, o d’altres, vertebrades pel PSUC, que aconseguien desbaratar l’intent espanyol de diluir-nos en la marea immigrant hispanòfona.
.
Així doncs, no ens sorprenguem  de la caiguda d’ERC ni de l’ascens del PxC. Ambdós estan en la lògica de l’instint mamífer quan el còrtex roman infrautilitzat. En l’ascens de la CUP hi podem veure un exemple de tot el contrari. I a partir d’aquí que cadascú depuri responsabilitats amb si mateix, amb les seves capacitats, perquè no és qüestió de consciència sinó d’intel·ligència.
.
.
.
.
(Gotholonia)
Etiquetes Política catalana |  17 comentaris »

17 respostes

  1. PepMB diu:
    maig 26, 2011 a les 2:12 am
    Posar Ciu en el mateix sac que PP o C’s em sembla demagògic. Tampoc caben on DCat, es cert.
    La divisió entre independentistes i no independentistes és pot entendre, però hi ha una diferència gran amb aquells que el seu ideari és clarament no només no independentista sinó destructor d’allò que es català, com fan el PP i C’s que jo posaría juntament amb la Falange Espanyola de las Jons i UPyD.
  2. PepMB diu:
    maig 26, 2011 a les 2:23 am
    Afegitó: Fixant-me en el detall arribo a la conclusió que no tenim dos sistemes de partits sinó tres: l’independentista, l’autonomista, i l’espanyolista.
  3. Santi Vidal diu:
    maig 26, 2011 a les 6:08 am
    Com en les passades eleccions, també ara han pogut més les ganes de fer fora el tripartit que el desig de llibertat.
  4. Fantassin Manel diu:
    maig 26, 2011 a les 7:00 am
    PepMB:
    Tens raó, és cert que “hi ha una diferència gran amb aquells que el seu ideari és clarament no només no independentista sinó destructor d’allò que es català, com fan el PP i C’s” però en aquest quadre la “línia” separa sols els que es defineixen independentistes dels que no se’n defineixen.
    Et pot semblar demagògic si tu hi barreges altres propietats en aquell nínxol sistèmic del centre-dreta, però és sols “definir-se, o no, formalment, independentista”.
    Fixa’t si em fot també, a nivell personal, que m’he sortit d’aquest mateix guió fent més fineta la ratlla que hi ha per damunt de CiU (fixa-t’hi!) intentant expressar que els Convergents estan condemnats a mig termini a passar la línia i a situar-se en l’altre costat!
    .
    Pel que fa als 2 o 3 sistemes: jo crec que d’esquemes se’n poden fer molts, però els partits i la seva gent són molt eterogenis (per exemple, qui nega ser autonomista?), per això jo crec que la millor manera és triar el nivell formal, és a dir, la “declaració explícita” de ser partidari de la independència o de ser partidari d’Espanya
    (qualsevol Espanya, des de la més unitària fins la més còmoda pels catalans, encara que sigui federal o confederal), encara que alguns diguin que la plenitud Nacional de Catalunya s’hi pot desenvolupar dins d’un estat confederal, no deixa de ser Espanya.
    És doncs, un nivell formal de declaració explícita, així no hi ha dubtes de en quin lloc de la ratlla estàs i, per tant, tampoc no hi haurà tantes sorpreses:
    -> com sorpresa ha estat que ahir CiU no votés a favor que els esportistes espanyols s’alliberin de l’obligació de formar part de les Seleccions Espanyoles. Això, una CiU que es declarés formalment independentista, no hauria traït d’aquesta manera els esportistes catalans.
    http://www.directe.cat/noticia/155682/nomes-erc-vota-a-favor-d-alliberar-els-esportistes-catalans-de-l-obligacio-d-acudir-
  5. David Morgades i Clopés diu:
    maig 26, 2011 a les 7:26 am
    Nou article a l’hora Vallfosca: http://blocgran.cat/?page_id=5711
  6. vallfosca diu:
    maig 26, 2011 a les 5:00 pm
    Com sempre, la bipolaritat aquesta de dreta esquerra amaga el liberalisme, que com demostra aquí l’amic fantassin, aquí ningú sap en que consisteix més enllà de ser assimilat sempre a la dreta. Això no sé si està fet a mala llet o simple analfabetisme.
    Tanmateix per a mi la cosa va així: Hi ha el socialisme i el liberalisme.
    El socialisme pot ser de dretes o d’esquerres. Ambdós propugnen una veritat absoluta inqüestionable de com han de ser les coses.
    El liberalisme només propugna que la cosa ha de ser per conveni, i que les veritats absolutes és cosa privada de cadaescú.
    És clar que jo soc un mamífer i tinc el còrtex minvat, i per això ja coses que em costen d’entendre.
  7. Fantassin Manel diu:
    maig 26, 2011 a les 5:21 pm
    Si, el socialisme pot ser d’esquerres i de dretes, però oblides que sota el títol de “liberalisme” hi ha individus i interessos no sempre tan bonistes com afirmes; de fet no sé si la teva ortodòxia en la visió acrítica dels que s’autodefineixen “liberals” és gaire garantia d’objectivitat.
    A cal PP n’està plè de liberals, i a can CiU també. En canvi ni a cal PP ni al can CiU n’hi ha gaires de socialistes!
    .
    De tota manera jo em quedo en la definició clàssica: -”Esquerra= política tendent a l’assoliment de la igualtat social per mitjà dels drets col·lectius (socials) circunstancialment denominats drets civils”.
    -”Dreta= política reaccia als canvis socials, partidària d’una visió tradicional de la societat i dels interessos netament individuals (privats)”
  8. Joan diu:
    maig 26, 2011 a les 7:12 pm
    C’s és un partit d’esquerres i de funcionaris per tant haurien d’estar en la casella del PSC per sota més cap a espanya en vertical.
    economicament ni de classe social C’s i CiU o el mateix PP no tenen res a veure fins i tot diria que oposats.
  9. Joan diu:
    maig 26, 2011 a les 7:25 pm
    estic bastant d’acord amb vallfosca (6), per en fatassin l’esquerra es comunisme i la resta dreta.
    però si dreta/esquerra fos més estat o menys estat la falange o per l’estil seria esquerra ja que l’únic que el diferencia d’un partit socialista és que no són internacionalistes.
    i després està el tema moral apart de l’econòmic hi hi hauria si és pensament únic o llibertat de pensament. I aquí tots els totalitarismes estan al mateix sac ja sigui socialista (nacional o internacionalista) o religiós.
    per mi en aquest mapa li falten coordenades, una que seria llibertat moral o totalitarisme i l’altre més estat o menys. Ja que si dreta/esquerra vol dir rics o pobres hi ha gent que amb menys estat també s’ajuda al pobres.
  10. eduard m.a. diu:
    maig 26, 2011 a les 7:51 pm
    Manel,
    Si em permets, jo et plantejo un altre esquema :
    Eix nacional català. D’esquerra a dreta :
    CUP ( amb gent provinent d’ERC i d’ICV ) – CDC ( socialdemocràcia, amb gent provinent d’ERC i PSC ) – Unió/Democràcia Catalana.
    Eix nacional espanyol. D’esquerra a dreta :
    PSOE a Catalunya/C’s – PP – Pxc.
    No és una foto del que hi ha ara, sino una intuïció del que hi haurà demà, quan ja siguem un estat.
    Els darrers resiultats electorals ens acosten a aquest escenari.
    Salut
  11. vallfosca diu:
    maig 26, 2011 a les 9:11 pm
    Definitivament analfabetisme.
  12. vallfosca diu:
    maig 26, 2011 a les 9:17 pm
    Cada dia que passa estic més convençut que els coneixements bàsics històrics que ens expliquen a on som , son a Catalunya desconeguts , analfabetisme pur. Tant és així que el proper dijous intentaré fer-vos un mapa el més senzill que pugui.
    Humilment Vallfosca.
  13. PepMB diu:
    maig 27, 2011 a les 1:12 am
    Fantassin Manel,
    ara m’hi he fixat, no havia vist la linia més fina.
    En quant als tres sistemes, potser la paraula no sería autonomistes malgrat la usem frequentment. El que ningú crec que discuteixi sería que hi ha uns partits que es proclament independentistes i llavors n’hi ha que són declaradament anti-catalunya, i d’altres que seríen doncs potser pro-catalunya dins espanya o pro-espanya.
  14. Fantassin Manel diu:
    maig 27, 2011 a les 7:20 am
    Sigui com sigui, crec que val la pena això d’esquematitzar el panorama polític
    (i ja és normal que els criteris siguin diversos perquè els criteris són els que orienten el propi esquema)
    perquè l’esquema ens permet situar gràficament els uns i els altres, i ens ajuden a explicar el seu comportament i a entendre els seus objectius.
    El contrari és continuar com fins ara, decebent-nos o sentint-nos confusos per comportaments que semblen incongruents.
    Amb un esquema és més fàcil entendre, per exemple, que CiU no hagi votat a favor que els esportistes catalans pugin renunciar a participar en les Seleccions Espanyoles. NO és tant incoherent que CiU contribueixi a mantenir l’obligatorietat indigna que sofreixen els nostres esportistes si veiem en l’esquema que tal postura és coherent amb el seu rol sistèmic.
  15. jsc diu:
    maig 27, 2011 a les 11:09 am
    sóc “conjuntural”, existeixo?
  16. Fantassin Manel diu:
    maig 27, 2011 a les 1:55 pm
    La conjuntura, per definició, existeix però dura poc (dura allò que dura la conjuntura, per tant és menys duradora que no pas l’estructura).
  17. El Bloc Gran Del Sobiranisme » Blog Archive » LA POBRESA AUTOCRÍTICA DE L’INDEPENDENTISMEdiu:
    juny 9, 2011 a les 12:24 am
    [...] dia us parlava de les nostre febleses quan les estratègies ideades pel còrtex (http://blocgran.cat/?p=5704)queden anul·lades darrere les necessitats instintives de mamífer, d’aquella gasela que esquiva [...]
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

dijous, de maig 19, 2011

Catalunya entre retalls indecents i caps de turc

Nou article al Bloc Gran del Sobiranisme


http://blocgran.cat/?p=5623 

Catalunya entre retalls indecents i caps de turc

 maig 18, 2011 |  Fantassin Manel |

“-Sóc metge, la meitat dels meus clients són immigrants (es refereix a “no espanyols”), i d’aquests, tots han cotitzat; l’altra meitat són d’aquí, en concret senyores espanyoles que no han cotitzat en la vida. Què hem de fer, deixar d’atendre els negres que han cotitzat o deixar d’atendre les àvies que no han cotitzat?” Aquesta conversa me l’explica una senyora de 76 anys que no crec tingui prou habilitat per inventar-se-la, atesa la floritura de detalls i l’entussiasme que posa relatant-me una discussió que tingué lloc a la sala d’espera del seu metge, instigada per un usuari que esgrimia arguments xenòfobs, el qual,  diu que que li va respondre: “-Pueh van a ser loh de aquí, porqué nos pertenece a los ehpañoleh antes que a loh que han venio d’afuera, y no tié que ver que hayan cotizao”, entre aplaudiments de la resta d’àvies i per a vergonya aliena del metge”.
.
A la vista d’això comprenc que Artur I el Retallador, hagi volgut esperar que passin les eleccions municipals abans d’accenturar les tisorares, però, tot i això, encara li pot passar factura el tema, perquè molts immigrants són vulnerables malgrat cotitzar, però no voten. En canvi, una gernació d’avis que abusen de molta medicació innecessària (llevat de les necessitats de lucre de les farmacèutiques) sí que tenen poder electoral. Ara bé, ja veurem si servirà per castigar els treballadors que paguen les factures amb la seva cotitzacio o per castigar els polítics que retallen drets!
.
En tot cas, és cert que en l’àmbit mèdic hi ha una despesa insostenible, però no és de personal, és de fàrmacs. Fa poc em vaig sorprendre d’un metge privat que va receptar homeopatia a una persona propera a mi. Després de llegir la composició i veure que és vulgar sucre vaig preguntar si pensava que aquest familiar meu necessitava un placebo. Va dir que no ho receptava pas com placebo sinó pel “pricipi actiu”, però de seguida va afegir “que si no creiem en l’homeoptia tampoc no passa res si no ho pren !”  No se m’acut major plusvàlua que la derivada d’un troç de sucre venut a preu de medicament! Què potser el laboratori li regala un viatge a la Xina per cada tantes capses venudes? D’acord que era un metge privat però, ara que les parateràpies han desembarcat als nostres CAP de zona mèdics, la indústria farmacèutica s’està forrant …potser a costa del nostre déficit.
.
De la necessitat de retallar la despesa, passant per la recança de retallar als col·legues de la indústria farmacèutica, fins a la xenofòbia com a cap de turc, afavorida aquesta darrera pel fet de ser la millor solució electoral, atès que dóna vots i distreu de la retallada. Qui marcarà la diferència? Doncs, qui tingui prou ètica per atrevir-se a retallar als responsables de la crisi, en comptes del castigar les víctimes. Ja sabeu que voto les CUP, per tant, m’estalvio comentar quina opinió em mereixen, al respecte, moltes de les altres opcions polítiques.
.
.
.
(Gotholonia)
.
.
PS
Guaita, quina casualitat! A les quatre hores de publicar aquest escrit llegeixo:

Etiquetes Política catalana |  6 comentaris »

6 respostes

  1. Indigeta diu:
    maig 19, 2011 a les 8:49 am
    La teua demagògia només és comparable a la del PP en sentit invers.
  2. Fantassin Manel diu:
    maig 19, 2011 a les 9:07 am
    Demagògia és dir que “arriba el papus de la dreta” quan s’és sociata i s’ha estat fent política de dreta.
    També és demagògia criticar la necessitat de retallades quan s’ha estirat més el braç que la màniga,
    perquè tot govern després d’aquest dispendi s’hauria vist obligat a retallar.
    Però el problema és un altre:
    és no poder evitar caure en la temptació d’aprofitar l’avinentesa per triar les retallades (ara que tothom ha comprès que cal fer-les) beneficiant els amics,
    protegint d’incrementar impostos els rics,
    retallant les atencions mèdiques a les persones
    però sense reduir l’extraordinari volum de medicació supérflua que consumeix l’electorat,
    i facilitant
    (o no fent allò necessesari per impedir, perquè servei com a mètode cruel per distreure la parròquia)
    que l’opinió pública en culpi els treballadors més recentment arribats.
  3. David Morgades (creador) diu:
    maig 19, 2011 a les 7:19 pm
    Nou article a l’hora Vallfosca: http://blocgran.cat/?page_id=5641
  4. Joan diu:
    maig 19, 2011 a les 8:19 pm
    no cal dir-ho apart del tema demagog de que el seu sistema només funciona amb un gruix de semi esclaus 600 al mes, el burro persiguint una pastanaga, a sobre i això ja si que és la pera són els més catalans, que personalment seran el que vulguin, però el seu partit-buc-insignia és regionalista-espanyol, ara no toca, quan la independència sigui iminent ens hi sumarem com a ‘nacionalistes’-classistes que sou.
  5. vallfosca diu:
    maig 19, 2011 a les 9:04 pm
    Només amb el primer paràgraf ja n’he tingut prou. PROU DEMAGÒGIA.
    Del milió mig de immigrants que tenim a Catalunya en treballen menys de la meitat.
    Racisme i xenofòbia és el que hem de patir els catalans a mans dels “cuerpos de seguridad del Estado”, només per a parlar català, amb el silenci còmplice de tots aquests progres que defensen la “diversitat”, m’estalvio noms.
  6. vallfosca diu:
    maig 19, 2011 a les 9:07 pm
    Ah! l’alternativa a les retallades és la fallida!
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

dijous, de maig 12, 2011

ESCÒCIA, CONVERGÈNCIA I FRUSTRACIÓ

Nou article al Bloc Gran del Sobiranisme:




http://blocgran.cat/?p=5568

ESCÒCIA, CONVERGÈNCIA I FRUSTRACIÓ

 maig 11, 2011 |  Fantassin Manel |

Quan no podem dormir fins resoldre un problema que ens fa ballar el cap, la solució no es materialitza en la realitat, sinó en un camí dissenyat al cervell en forma d’anticipació cognitiva, un full de ruta que ens tranquil·litza perquè no és un pedaç, sinó la solució definitiva. I així ens adormim tranquils. Com tranquils es van llevar els escocesos el dia dels comicis i tranquils se’n van anar a dormir acabada la jornada electoral. No sols no tenen dubtes de la gestió d’Alex Salmond, que posa l’accent en les polítiques socials (a diferència del govern català), sinó que tampoc  tenen dubtes del full de ruta del govern (clarament independentista) ni tampoc de la resposta democràtica dels anglesos, actualment dominants.
.
Durant els primers anys vuitanta un conegut escocès, en Mathew, em deia sempre que catalans i escocesos som molt semblants. Jo li responia que, mentre ells són més folklòrics que independentistes, nosaltres som a l’inrevés. Prop de trenta anys més tard s’ha girat totalment la truita, i aquells quasi inexistents independentistes escocesos han escombrat electoralment amb una àmplia majoria absoluta. Mentrestant, se senten veus catalanes especulant sobre si la causa rau en la major qualitat democràtica dels anglesos en comparació als espanyols. Aquesta darrera frase s’ha repetit amb poques variacions en tots els fòrums catalanistes, però en l’entorn dels meus amics convergents hi detecto un to més “a la defensiva”.
.
És veritat que allò que més ens ha sorprès ha estat la promesa del Govern Britànic de no entorpir un referèndum independentista. Potser alguns catalans haurien hagut d’analitzar com un partit de centre-esquerra, el Partit Nacional Escocès, ha aconseguit la unió electoral de les esquerres entorn d’un projecte independentista, mentre fracassaven tant les opcions més radicalment sobiranistes, així com les obertament unionistes i les ambigües. És clar, com a casa nostra els senyalers de les opcions ambigües no han parat d’advertir que l’independentisme provoca  frustració, ara no poden admetre que en altres nacions germanes europees pugui succeir tot el contrari. Per tant, prefereixen justificar-se amb arquetipus tronats, en comptes de fer autocrítica.
.
El problema de la frustració  no deriva d’abanderar postures difícils. No, la frustració neix de la maca de solucions, és filla de l’ambigüitat i de fulls de ruta que només ofereixen hipotètics alleugeriments però cap garantia, cap sortida del túnel. CiU juga a un doble equívoc: Descontrol/Frustració. Quan els catalans sofrim “sensació de pèrdua de control” els convergents ens donen mecanismes que ens tranquil·litzen, però són simples placebo. Em refereixo a la sensació de tenir un Govern que se suposa que sap gestionar. Ho fa garantint tranquil·litat als rics i retallades de serveis mèdics als humils, però el missatge “nosaltres gestionem!” arriba clar i català als electors. Això ens dóna una sortida a la sensació de vertigen. Fa que la gent se senti bé. Però, per contra, només fa que cronificar les frustracions derivades de la manca d’encaix en la nació dels veïns: els catalans sempre insatisfets, mai compresos, sempre a en mig de greuges mutus, mai acceptats…
.
Què han demostrat els escocesos? Dues coses:
.
1-Per una banda que, partint, espanyols i anglesos, de discursos unitaristes, en el cas català la indefinició catalana, exigint privilegis dins d’un marc autonòmic, manté enrocat els espanyols en l’exigència, en vers nosaltres, que hem de respectar els límits marcats. En canvi, en el cas escocès, al bellugar-se Escòcia en paràmetres democràtics vers un referèndum indicatiu, ha obligat el govern anglès a bellugar-se també en paràmetres coherents. Això és perquè, en tot sistema, quan es belluga una part s’acaba bellugant tot. A més, tots tendim a la tranquil·litat, encara que la crispació es pot cronificar alimentada dialècticament; però només cal que l’element disfuncional –nosaltres- deixi de marranejar i adopti un paper còmode, naturalment independentista. Llavors la reacció de l’opressor necessàriament tendeix a la comoditat: per això la reacció del Govern Britànic no té altra sortida que una resposta natural i distensionada.
.
2-Per l’altra banda, que “Independentisme i justícia Social” conflueixen allí on hi ha coherència. L’electorat escocès, majoritàriament de centre-esquerra, obté d’Alex Salmond garanties socials de centre-esquerra al mateix temps que seguretat de bona gestió en polítiques socials, en comptes de retallades a l’estil Mas, raó per la qual no li és traumàtic canviar la fidelitat al Partit Laborista pel vot al Partit Nacional Escocès. A més a més, aquests electors  estan canviant el guirigall de les batalletes en clau estatal entre Laboristes i Tories, per un full de ruta clar cap a la independència.  Ja diuen que els problemes no s’acaben quan acaba el problema, sinó molt abans, quan el cervell percep quin és el camí…
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
(Gotholonia)
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

dijous, de maig 05, 2011

La dignitat del català a Europa entre el poc interès i la covardia

Nou article al Bloc Gran del Sobiranisme:


http://blocgran.cat/?p=5522

La dignitat del català a Europa entre el poc interès i la covardia

 maig 4, 2011 |  Fantassin Manel |

Aquest dimecres La Vanguardia  transcriu els “64 àmbits d’actuació” del Govern. Sembla que coincideixen  amb el document que publica l’Avui amb el títol “El pla de govern 2011-2014”. Tanmateix, hi ha diferències:  només a l’Avui es reprodueix el punt  “Emprendre les accions necessàries per al reconeixement de la llengua catalana a les institucions europees”. Atès que el full de ruta  es divideix en vuit eixos genèrics, 64 àmbits d’actuació i 474 objectius, segurament  devem estar parlant d’un objectiu. Fixeu-vos que diu “emprendre accions”, no diu pas “aconseguir”. Què potser val gaires diners l’ús del català a Europa? Això ja va ser quantificat i tenia un cost insignificant per vàries raons, principalment perquè els mateixos traductors d’espanyol eren catalanoparlats.
.
Posats a abordar el tema més vergonyant de la política europea hauria calgut un redactat més resolutiu. És cert que estem parlant d’una competència exclusiva del govern de La Moncloa. A més, sabem  que mai no ens ho voldran reconèixer en igualtat amb l’espanyol, sinó en un nivell de “menors d’edat” i assimilats –com a mínim- al gallec i al basc. Si, tot això ja ho sabem!  Però, per altra banda, no tenim constància que, en la política del peix al cove, s’hagi imposat mai el requeriment del català a Europa com a condició per a un de tant suports que CiU ha prestat a l’executiu espanyol. Insisteixo que, en tractar-se de quelcom que pràcticament no val peles, la manca de pebrots de CiU per posar tal condició damunt la taula és fàcilment percebuda com manca de prou interès, si més no des de la percepció dels catalans de sentiment patriòtic.
.
És sobretot un tema de covardia, perquè els diputats catalans estan acostumats al “parlem-ne” i, parlant-parlant passen gairebé vint anys estèrils (des que Viviane Reding va rebre la Creu de Sant Jordi) sense donar cops de puny a la taula. Estic segur que els polítics espanyols agraeixen tan inesperada comoditat! Ni els diputats catalans s’han atrevit a parlar en català “SEMPRE i passi el passi” (encara que un dia i un altre els haguessin de treure a la força dels seus escons davant les càmeres de televisió), ni els governs catalans han posat el tema com a condició prèvia  per començar a parlar del  pactes (que després generosament concedeixen als espanyols  a canvi de quatre duros però sense cap millora pel status de la nostra llengua). Probablement això és degut a que tant els d’aquí com els d’allà prioritzen “les coses serioses”.
.
.
.
.
(Gotholonia)
Etiquetes Política catalana |  11 comentaris »

11 respostes

  1. bacus diu:
    maig 5, 2011 a les 5:17 am
    la vanguardia en català no sé on la llegeixes….
    que potser per llegir el mateix traduit hem de pagar ja que som catalans i en llengua ‘cristiana’ no?
  2. bacus diu:
    maig 5, 2011 a les 5:25 am
    encara semblarà que ens fan un favor, passant per caixa, of course, el problema no és amb quina llengua ho diuen sinó el que diuen com el periodico.
  3. bacus diu:
    maig 5, 2011 a les 5:37 am
    jo ho veig així: -si volen normalitzar alguna cosa (lv,ep) només imprimeixin en català o potser el newyorktimes té la versió original i la indhú en ses llengües a la ciutat de nova york?
  4. bacus diu:
    maig 5, 2011 a les 5:43 am
    ens haurem de preguntar quan ens costara la tontaria, google ho solventa a cost cero, el snobisme, en publireportatges, anuncis directes i indirectes de la generalitat i altres organismes.
  5. bacus diu:
    maig 5, 2011 a les 5:48 am
    em direu, la traduccio de tranlate.google.com no és tan bona que una feta a mà en teoria, s’ha de veure, per començar té cost cero i per acabar l’escriptor en llengua castellana monzó ho seguirà fent ja que la versió en castellà és la que dona pasta de moment i per molt que volguin confondre no és el mateix redactar en català o en castellà o en altres llengües….. una de les dos passarà pel translate.google
  6. bacus diu:
    maig 5, 2011 a les 6:22 am
    pagan bé, tu diràs.
    en castellà com seria, tu deciras, decidirás?
  7. bacus diu:
    maig 5, 2011 a les 6:33 am
    pagando san pedro canta
  8. bacus diu:
    maig 5, 2011 a les 6:35 am
    salut i peles i força el canut.
  9. Fantassin Manel diu:
    maig 5, 2011 a les 6:48 am
    La Vanguardia no és que vulgui normalitzar. De fet en Josep Sort ja ho explicava molt bé l’altre dia, però jo afegiria que, havent-se convertit en el butlletí oficial del govern català s’han vist obligats, per no fer un lleig al programa electoral dels seus representats.
    .
    D’altra banda,conec molt directament algunes persones que escriuen a La Vanguardia i, al marge que la traducció els suposa més feina per allò de revisar la còpia traduïda, n’estan molt satisfets per la qualitat del text resultant en l’altre idioma. Ignoro si el sistema és semblant al de El Periódico o no, però de segur que és molt millor que el google.
    .
    Fa un cert temps que em dedico a la difusió de la realitat catalana a l’exterior a base de traduir notícies de l’independentisme a d’altres idiomes, i t’asseguro que amb el traductor del google no en tinc prou. Quan reviso el text resultant m’adono que si ho hagués enviat directament als meus amics quebequesos o sards ho haurien entés tot a l’inrevés.
  10. Zeus diu:
    maig 5, 2011 a les 11:38 am
    Bacus, vailet, pren-te una tila i aprèn a fer comentaris en els blogs: amb un sol comentari n’hi ha prou. Especialment si parles com si t’entrabanquessis. I aprèn a redactar oracions de manera coordinada i coherent. Vomites paraules a tort i a dret, i, al darrera de tanta “verborrea” només hi ha un argument.
    “Get a grip”.
    Sincerely,
    Your dad
  11. David Morgades (creador) diu:
    maig 5, 2011 a les 6:40 pm
    Nou article a l’hora Vallfosca: http://blocgran.cat/?page_id=5544
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Missatges (Atom)