Viva Artur Mas y la economía española!

Nou article al Bloc Gran del Sobiranisme:
http://blocgran.cat/?p=5244

Viva Artur Mas y la economía española!

 març 30, 2011 |  Fantassin Manel |

Dilluns Madrid  estava feliç amb el president català. Quan l’anterior, en Montilla, havia anat al mateix fòrum, ho feu  parlant de la creixent “desafecció” dels catalans amb Espanya. Però l’objectiu explícit del Molt Honorable Artur Mas no són els rotlles identitaris típics del “polacos” sinó “que l’economia espanyola rutlli”.

.

Tanmateix, en plena recta final per la Consulta Sobiranista de Barcelona, qualsevol altre català de bé hauria venut el seu suport estable a Madrid a canvi de 3 condicions (dues d’elles ben barates però que fa anys que ens fan molt de mal):

1-Pacte fiscal, 2-abolició de la prohibició de parlar en català al Congrés dels Diputats, i 3-restitució de TV3 a València amb supressió de la multa contra ACPV.

.

Quin respir per l’espanyolada rampant que en Mas digui que no té cap altre interès que la seva proposta d’un pacte fiscal per a després de 2013 sigui tinguda en compte! Ja ho deia en Rajoy que la seva intenció (no va dir “final” però se sobreentén)  era escoltar-nos molt atentament. Estic segur que els prohoms espanyols destinats a gaudir del recolzament de Catalunya ho tindran “molt en compte ” a l’hora de donar-nos  algun típic peixet com els del cove de l’època pujolera.

.

I per què li costa tant a CiU vendre el suport inevitable a canvi de menudències cosmètiques? La del Congrés, per exemple, és l’excusa que posen les instàncies europees per negar l’oficialitat  del català a l’europarlament és fonamental perquè el català sigui acceptat a Europa. Però també hem vist que durant anys l’únic que tocava els collons parlant en català i sent callat com a un gos era en Tardà. Què hauria passat si la resta dels diputats “nacionalistes” haguessin tingut allò que cal tenir per parlar en tot moment, sense recular, en català?

.

Tinc un conegut que fa trenta anys era un friki, perquè quan,  en aquella època, l’independentisme era a l’esquerra, i pràcticament tots els catalanistes de dreta eren simplement espanyols, aquest company era l ‘únic que es definia de dreta i independentista. Ara, en canvi, l’independentisme comença a fer forat en la dreta, però llavors eren quatre d’Estat Català i ell, però el seu model era en Miquel Sellarès. Per aquesta raó sempre va pensar que CiU faria el canvi vers la responsabilitat nacional. El dimarts me’l vaig trobar i només me’n va dir pestes: “però què cony fa a Madrid aquest Mas?” i “no hi ha res a fer, entre la pela i la pàtria trien la pela i ens posen en Pujol dient missa per distreure’ns!” (en referència als darrers comentaris autocrítics -que no independentistes- de l’expresident).

.

Com a mi no em  ve de nou, perquè mai me’ls he cregut, és difícil que em frustri com ell. Ja ho sé que a Madrid no s’hi va a defensar res nostre, a Madrid s’hi va a fer negocis perquè són els que tenen els nostres diners i alguna cosa caurà! És així de mesquí, el tema! Després llegim ahir al Financial Times que els inversors estan preocupats per les demandes de Mas en relació al dèficit  públic espanyol, però també ahir deia en Pujol que els polítics europeus han pressionat abans CiU perquè donés suport al govern espanyol. Per tant, caldrà veure si aquesta vegada podrà més el patriotisme del nostre president o els interessos d’Espanya mediats per Europa (a través dels articles d’en Víctor Mallet al prestigiós rotatiu britànic).

.

Us he de dir que no seria pessimista si veiés gestos simbòlics, com els que us deia sobre les actituds convergents,  més valentes en relació al català. Veurem els diputats convergents enrocant-se parlant català a congrés fins que els treguin els seguretes a empentes? Veurem com desapareix la multa d’ACPV i es restitueix el senyal de TV3 al sud de la Sènia? Aquesta pot ser la prova del cotó, i no les alegries dels empresaris madrilenys perquè el President Mas només vol “que l’economia espanyola rutlli” i promet el suport català a canvi que la seva proposta sigui tinguda en compte després de 2013!

.

.

Grans mercès!  Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí de l’alliberament!

.

Fantassin Manel

.

(Gotholonia)

Etiquetes Política catalana |  22 comentaris »

22 respostes

1. Andreu diu:
   març 31, 2011 a les 12:19 am
   Amb deformacions sectàries i esbiaixades de fets publics, nomès per pur ressentiment, no hi ha absolutament cap possibilitat de construir res en comú, com s’ha comprovat els darrers 43 anys amb el Psan, les seves escissions, les seves grans tonteries i animalades, i el rentat de cervell fet a conciència per tots els qui van passar per allà com a a pas…….al triangle de les bermudes.
   Es penós i fa pena. Però el sectarisme es aixsò que tenim ací dalt, novament. Vaja, gairebe mai ha marxat.
   Cordialment,
   Andreu
2. Fantassin Manel diu:
   març 31, 2011 a les 12:29 am
   …i amb la contemplació acrítica de “més del mateix que hem tingut fins ara”, potser si que construirem coses en comú, però potser ja no toca (com diu ara en Pujol); ni construir res amb Espanya ni construir res entre nosaltres que no sigui separar-nos d’Espanya sense més dilacions, tot amenint el “mentrestant” amb actituds més valentes que les que ens tenen alguns acostumats.
3. Guim diu:
   març 31, 2011 a les 6:19 am
   Els pactes amb Espanya, sobretot quan van de calés, són paper mullat.
   Per exemple, el darrer pacte fiscal que va negociar Antoni Castells no serveix de res si no es dota la bossa de competitivitat, la més beneficiosa per a Catalunya.
   I això que, per exemple, en les converses telèfòniques, fetes públiques arran del cas Pretòria, entre els convergents Macià Alavedra i Prenafeta, aquests el lloaven fins posar-lo pels núvols. Per cert, Alavedra i Prenafeta reconeixien emperò que malgrat el pacte fiscal d’en Castells era molt bo, els dirigents de CIU l’havien de criticar en públic.
   Coses del peix al cove.
4. Fantassin Manel diu:
   març 31, 2011 a les 6:45 am
   si, per això la defensa aferrissada,
   d’allò que els mateixos actors reconeixen que és comèdia,
   a part de ser poc patriòtic és també una altra forma de sectarisme
5. David Morgades i Clopés diu:
   març 31, 2011 a les 7:37 am
   Avui també podeu llegir, “L’hora Vallfosca”: http://blocgran.cat/?page_id=5257
6. Indigeta diu:
   març 31, 2011 a les 11:53 am
   Buf!!!…Quin cansament!!!.
   Però de veritat algú es creu que així, denostant a les majories, es pugui construïr democràticament res amb vosaltres?.
7. Fantassin manel diu:
   març 31, 2011 a les 2:41 pm
   Es que parlem de coses diferents! Mentre els independentistes reclamem la independència i critiquem tot allò que, amb les nostre peles, tendeix a reproduir allò que volem destruir (Espanya), n’hi ha d’altres que no teniu els mateixos objectius i pels quals allò important ja no és enviar Espanya a prendre pel sac sinó “les majories”, “el bon govern d’aquesta autonomia espanyola”, el “més del mateix” sempre que sigui de la marca “tal o qual”…
   De fet vivim en mons diferents!
8. Salvador diu:
   març 31, 2011 a les 3:00 pm
   No trobo gaire coherent demanar al mateix temps separar-se d’Espanya i parlar en català al seu parlament.
9. Fantassin manel diu:
   març 31, 2011 a les 3:21 pm
   Jo m’ho miro més per la banda de les prohibicions, i no tant per demanar. No em sento pas en una posició anímica de demandant, sinó que em sento indignat perquè em prohibeixen ser allò que sóc. Per això he dit “…abolició de la prohibició de parlar en català…”.
   Està per veure si tindrien pebrots de prohibir algú parlar en anglès!
   Per què collons han de prohibir-me parlar català en aquelles instàncies que jo pago? Per què han de prohibir-me l’emissió i la recepció de televisió en el meu idioma en el meu territori i m’han de multar per això? …sense que aquells “dels meus” que són necessaris per governar Espanya “no condicionen el seu suport” a corregir-ho sinó solament a “que millori l’economia d’Espanya”.
   Per què els diputats que jo pago no exerceixen amb dignitat i per què acaten -de manera indigna- que se’ls faci callar com gossos i després -com el gos de pavlov- ja no ho intenten més -cas d’ERC- o no ho han intentat mai els que parteixen de posicions més servils ????
10. vallfosca diu:
    març 31, 2011 a les 3:24 pm
    Fantassin, perdonem, sincerament però, tens alguns tics ben espanyols, com ara negligir “els liberals” en tant que forces polítiques. Per cert CiU és l’únic partit de l’Estat que pertany al grup Liberal Europeu, que son els que estan fent l’intent més seriós i reeixit de reforma en la regulació del mercat.
    Per altra banda crec que CiU no gosarà fer res que els situï en el camí del “no retorn”, de situar-se fora de la Llei dels espanyols, i així doncs haurem de esperar a que visquin un procés intern d’escissions. En aquest cas el fracàs és el processador de gent ben intencionada com algunes persones que es manifesten per aquí, una pèrdua de temps i d’oportunitats.
    Salutacions.
11. Fantassin manel diu:
    març 31, 2011 a les 3:39 pm
    Jo no negligeixo pas cap lliberal, només critico aquells que, havent venut patriotisme, després que el consumidor l’ha comprat resulta que es tractava de propaganda enganyosa. Senyor consumidor (votant de CiU), vostè ha votat patriotisme o ha votat la millora econòmica d’Espanya i l’acatament de la prohibició de parlar català o d’emetre en català en l’ambit comunicacional que li és propi?
    Si hem d’acceptar que algú tingui el patriotisme distret a canvi de pertànyer a una prestigiosa família política, estem ben arreglats !
    Tot i això, entenc el que vols dir sobre el camí de “no retorn” i reconec que és legítim …però discrepo que, al Congrés dels Diputats, plantar-se parlant català sigui -com deia en Bono- tal il·legal com fumar: no podem admetre que el nostre idioma sigui, enlloc, delictiu !
12. Indigeta diu:
    març 31, 2011 a les 5:36 pm
    Jo, que ja tinc alguns anyets, sempre havia sentit a dir que a la independència de Catalunya s’hi havia d’arribar amb un procés democràtic, i és clar, democràtic vol dir, sense cap mena de dubte, amb majories.
    Si ha de ser democràticament, cosa que jo em vaig creure i continuo creient, cal que us aneu treient del cap arribar a la independència al marge de CiU, i més amb els espectàcles tant poc reconfortants amb que ens obsequien els “independentistes” (entre cometes i perqué ens entenguem).
    És clar que puc estar equivocat, però no ho crec pas, és més, em molesta molt l’encertar-la gairebé sempre. Ja m’agradaria equivocar-me de tant en tant.
13. Fantassin Manel diu:
    març 31, 2011 a les 6:01 pm
    No estàs pas equivocat. Justament per això cal la implicació de tots apartant CiU del costat fosc espanyolista
    (empesa per interessos de curta mirada)
    per tal de fer-li un acompanyament vers la sobirania.
    Quan veiem que una majoria catalanista vota CiU, en tant que abanderada del catalanisme i, a continuació, CiU en comptes de fer catalanisme
    (mantenint-se ferma en els nostres trets identitaris)
    allò que fa és alegrar els espanyols, com l’altre dia a Madrid, dient-los que l’únic que vol és que que l’economia espanyola rutlli,
    cal que, en comptes de dir
    “CiU és majoria, pot fer tant espanyolisme com vulgui”
    o en comptes de dir “CiU pertany a la família lliberal i per tant pot fer tant espanyolisme com vulgui”
    cal que diguem:
    “si sou necessaris per sostenir el govern, cony! al menys feu que a canvi eliminin també les prohibicions que ens denigren!”
    De què haurà servit el suport a PSOE o al PP si després hem d’escoltar els Pujols de torn lamentant-se
    “que l’altre no ha estat lleial amb nosaltres”
    …si ni tan sols hem exigit
    (a canvi del nostre suport)
    que deixin de prohibir els nostres trets culturals i els nostre mitjans de comunicació en territori de parla catalana i en institucions que nosaltres paguem ?
    L’explicació és simple: “patriotisme distret” (distraccions pecuniàries),
    però no ser majoria no els legitima; ara bé, comprenguem les seves febleses i “acompanyem-los” a la llum democràticament, és a dir, CRITICANT-LOS constructivament.
14. Indigeta diu:
    març 31, 2011 a les 6:33 pm
    El que passa és que no és el mateix predicar que donar blat.
    Un grupuscle extraparlamentari o quasi, pot dir tantes burrades com vulgui, perqué surt gràtis total, si tens responsabilitats de govern, la cosa camvia, perqué la gent, les persones, tots els que a més de votar hem de sobreviure, tenim unes necessitats que hem de cobrir tant si som una nació independent com sino.
    A més, si hem d’accedir a la independència democràticament, ens cal un partit de govern, i per ser de govern, cal ser transversal, perqué en politica no existeix el buit, i si no governa una coalició nacionalista catalana, governen els espanyols. Pren com a exemple les Balears i el P. Valenciá. És clar, com que vosaltres teniu la sort de que existeix CiU doneu per fet que és una cosa natural que existeixi, i per aixó carregueu en contra seu sempre. Si no existis CiU, seriam com els nostres cossins-germans, un Pais en mans del PP o el P$OE. Si no existis, planyiriam perqué existis.
    Be, tant és , és picar en ferro fred.
15. Guim diu:
    març 31, 2011 a les 8:20 pm
    Els meus coneguts i saludats del PP estan molt més contents amb CIU que amb el tripartit, la qual cosa em sembla normal, tenint en compte la història convergent. Però fins i tot planyeixen i prefereixen CIU al tripi els socialistes que conec del sector més PSOE o més espanyolista!
    Entenc això pot ser pel govern més “transversal” i respectuós amb l’statu quo que aplica CIU.
    Sincerament, a mi em sembla força clar que els posicionaments d’algunes personalitats convergents en el sentit sobiranista responen a interessos tàctics per negociar amb una certa de posició de força algunes millores de les condicions d’autogovern amb el proper govern d’Espanya i d’aquesta manera oferir, a més del respecte per l’estatu quo i la tranquilitat pels poders fàctics, algun triomf per al sector sobiranista de CIU.
    Però celebro aquests posicionaments de personalitas de CIU i espero que s’estenguin, ja que al menys els puc treure quan se m’acosten els convergents més d’ordre espanyol.
16. Andreu diu:
    abril 1, 2011 a les 1:42 am
    Més sols que nosaltres sols, del segle passat. Es a dir, més sols que la una.
    En democracia i en llibertat. Aixi volem arribar a la sobirania plena. En democràcia i en llibertat. I en democràcia i en llibertat hi ha majories a respectar, que lideren, perque per això son majories democràtiques, en eleccions, i minories, a respectar també i que no tenen confiança suficient del poble català per a liderar res.
    En democràcia i en llibertat. I la democràcia, entre altres coses, a més de les formes, es renova cada 4 anys, com a màxim, on el poble, democràticament, torna a decidir a qui atorga les majories i a qui les minories.
    Dona la casualitat que el poble ha donat, democràticament i en llibertat, les majories, sempre, fins ara, en les eleccions catalanes, 9 vegades, totes, el 100%, a CiU.
    O sia que aquells il.luminati que sostenen, com a bons despotes poc il.lustrats, que el poble va votar la majoria per a que fessin B, i després fan el contrari, diuen, diuen, i menteixen, i menteixen, arriba la seguent elecció i la majoria del poble, democraticament, torna a donar la majoria als mateixos de CiU. I aixi potem dues generacions de catalans. Qui es qui enganya? l’il.luminati, que vol enganyar o no s’entera, i, sobretot, no se n’adona del valor de la raó en democracia, que es la que surt de les eleccions.
    I com justifica l’il.luminati que amb tants enganys al poble català, perque nomes ell, com Deu, sap el que cal fer, per cert, sense anar pel camí de les urnes que es on es veu això,, tornin a guanyar els qui ell diiu que enganyen?
    Està clar i es ben senzill. Qui guanya, guanya, i qui repeteix guanyant es que satisfà a la majoria de l’electorat….i l’il.luminati obre bombetes quan el sol està al seu màxim nivell. Il.luminati.
    Cordialment,
    Andreu
17. Guim diu:
    abril 1, 2011 a les 6:40 am
    Identificar la raó només amb la majoria no és propi de demòcrates.
18. Fantassin Manel diu:
    abril 1, 2011 a les 6:48 am
    Guim:
    jo en conec uns quants de convergents independentistes, però són de base. Tot i això em diuen que la seva posició és la majoritària a la base però que hi ha una rasa entre la direcció i ells. Jo pensava que era una qüestió tàctica, democràticament assumida, d’anar a poc a poc, però sembla que no, que és ideològica.
    Ara bé, base i direcció no són comarques diferents, sinó que l’una és representació de l’altra!
    o sigui que podríem preguntar-nos com pot ser un una instància que és de representació de la base no comparteixi els postulats de la base. No sé si és un partit gaire democràtic en l’ordre intern de baix a dalt …o a l’inrevés!
19. Fantassin Manel diu:
    abril 1, 2011 a les 6:59 am
    Andreu:
    que el poble hagi donat a una federació de partits la majoria dels vots no treu que el poble hagi donat també la majoria dels vots a una suma de partits:
    No és pas menys democràtic el segon recompte que el primer. No deus pas insinuar que no fou tan democràtica la majoria del Tripartit que la de l’actual Bipartit!
    .
    De tota manera jo insisteixo que estem parlant de dues coses diferents:
    ningú nega ni la democràcia ni el mèrit de les majories,
    allò que fem és valorar si algú (tan democràtic i tan valorat pel poble com calgui)
    actua amb coherència independentista
    o no actua amb coherència independentista.
    .
    La seva legitimitat democràtica no la critiquem pas
    però tenim dret a criticar allò que valorem que no va en sentit independentista.
20. Andreu diu:
    abril 2, 2011 a les 1:05 am
    Jo no insinuo res, Manel. Dic el que dic i ja està. I no manipulo, o ho intento.
    Es fals que es pugui comparar el tripartit amb l’actual govern nacionalista de CiU, pesidit per Artur Mas.
    Es de calaix. CiU és una opció electoral única, amb una unica llista per circumscripció, i amb un únic presidenciable.
    El tripartiit van ser tres llistes diferents, amb tres candidats a pressidenciables, i una de les quals (ERC) va mentir fraudulentament al poble català (equidistància, el 2003, quan el tripartit estava pactat feia anys pero va fallar -ha ha ha – que la llista socalista fos la guanyadora electoral; i que també el 2006n va mentir descaradament al poble català abans de les eleccions repetint allò de l’equiddistància, de que a Montilla mai ( glup, glup) i altres estafes mes de Carod and Cia.
    La prova de que no es el mateix, es que ERC, des del 2003, ha baixat de suport electoral, i molt, tot i haver format part d’uns tripartits que es deien govern, perquemolta ent es va sentir, amb motius, estafada.
    Pel damunt de la coherència de l’extrema esquerra, de l’esquerra extrema, de la boqueta de pinyó, està, sobretot, el pluralisme, el respecte democràtic i la cohrència democratica, que comporta llibertats i valors deemocratics.
    QUant ala coherència independentisa, no ets tu el jutge, el definidor, ni l’Encicloopèdia de l’independentisme segons jo, ni tampoc ho sóc jo, ni ningú. No existeix el summum jutge de la coherencia independentista. Hi ha opinions, moltes, i diferents, i canviants, i tu no te’ns cap Sant Grial inxistent. En definitiva, la coherència independentista la jutja, només, e poble català a les urnes quan vota, i, tambée, si hi hagues referèndums al respecte. La democracia, en llibertat, es això. La coherència la jutja, solamesnt, el poble sobirà en les eleccions. Vaja, això es el que creiem el que ens considerem demòcrates, en progrès i en llibertat i en pluralisme.
    Cordialment,
    Andreu
21. Guim diu:
    abril 2, 2011 a les 11:55 am
    Be, la coherència la jutja el poble en tel temps i no és una foto fixa. I no és valora per guanyar les eleccions sinó també per l’acció de govern, l’acompliment del programa…
    Com a independentista d’esquerres, si CIU no m’ofereix, com és el cas, cap avenç en pla nacional, prefereixo el tripartit.
    I malauradament CIU només ofereix, si els astres es cojuminen i després de passar 7 anys a l’oposició, una reedició del pacte fiscal d’en Castells, però embolicada amb llacet.
22. Joan P. diu:
    abril 2, 2011 a les 2:41 pm
    Fantassin,
    Noi, absolutament d’acord en tot, potser la única pega és que el concepte d’en Tardà el veig exagerat, en Tardà no és res més que un sectari que te en compte abans les esquerres que la pàtria, potser parlant en català si, però només les esquerres i així no es construeix res, a Catalunya n’hi havem d’esquerres, de centre i de dreta i això no vol dir en cap cas ser menys patriota, ni menys nacional català. A banda de justificar polítiques del tripartit absolutament injustificables des del punt de vista nacional, en Tardà sempre ha fet gal·la del seu sectarisme esquerranós que per a ell deu ser purisme ideològic, es clar. El comparo amb aquell sòmines que en un acte independentista pel fet que hi havia la estelada amb triangle blau i la de triangle vermell va dir que només en veia una d’estelada. Amb tan de purisme anem malament i en Tardà n’és un representant d’això, malgrat tot és evident que se li ha de donar el que es seu i, al menys, el que tu dius que ha fet és cert, preo em penso que amb això no n’hi ha prou i ell com tants d’altres haurien pogut fer més per unificar l’independentisme en comptes d’esgrunar-lo.
    Salutacions cordials

NOU EIX INDEPENDENTISTA

Nou article al Bloc Gran del Sobiranisme:

NOU EIX INDEPENDENTISTA

 març 25, 2011 |  Fantassin Manel |

L’olla de grills que escenifica el BIPARTIT no seria tan ridícula si hagués esperat unes quantes setmanes més a evidenciar-se, per allò dels 100 dies…! Ja va fer prou lleig la reculada sobre el Concert Econòmic de l’endemà de les eleccions, però hauríem d’haver previst que aquest “desert legislatiu” (tanta pressa que tenien, els convergents, i després només veiem  iniciatives amb la signatura de López Tena!)  i que l’escàndol del currículum de la Molt Horable Vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, només seria la punta de l’iceberg. Encara que, en el fons, té gràcia que s’hagi manifestat el desori en el tema estrella de la proposta electoral: l’impost de successions.

.

Si al menys veiéssim resultats simbòlics! El senyor Rajoy ha aconseguit fer callar la “Brunete Mediática Anticatalana” per a preparar el futur suport convergent al govern PP. Així, doncs, en Mas “el desitjat” té poder: el poder de condicionar el seu suport a canvi que es permeti l’ús del català al Congrés dels Diputats Espanyol (com sabem, aquesta és la condició sine-qua-non que posa Europa per permetre l’ús del català al Parlament Europeu). Per què CiU no posa aquest preu al seu suport? Doncs perquè qui mou els fils de CiU no té cap interès pel català. De moment ja hem vist quins són els objectius: per una banda desmuntar els serveis públics per a poder compensar l’exoneració a les grans fortunes de contribuir al benestar de tots, eximint-los de l’impost de successions; per l’altra banda desactivar l’independentisme a partir de permetre que alguns catalans puguin beneficiar-se de les molles que els cauen del nostre espoli (Fainé, Rossell, Piqué, Lara,  Duran Lleida, Godó…).

.

En aquest darrer objectiu en Duran és fonamental perquè aquest eix hispànic és conscient que el nou independentisme deriva de les iniciatives estatutàries de l’anterior Govern, en concret de la reacció catalana front els inevitables tics anticatalans dels espanyols sempre que decidim moure fitxa (Estatut, Papers de Salamanca, declaracions sobiranistes des de la Generalitat, etc.). Front l’Eix Catalanohispànic ja no serveixen els vells eixos. Els eixos sociològics no sempre coincideixen amb els eixos tàctics. Fixeu-vos com, a les darreres eleccions, la manc d’unitat en el centre-dreta independentista ha fet polaritzar el vot entre l’espanyolisme tronat del PP i el catalanisme espanyolautonòmic de CiU!

.

L’independentisme s’havia situat, durant els anys vuitanta, en l’eix tàctic que enfrontava els partits parlamentaris amb les posicions revolucionàries, perquè la “Realpolitik” s’oposava a la utopia. Però, després, aquests mateixos utòpics han acabat assimilats pel Sistema, a Catalunya i a la resta del mon. Ara, per a enfrontar-se a l’Eix Catalanohispànic (de Fainé, Rossell, Piqué, Lara,  Duran Lleida, Godó i derivats),  ja no serveixen, a nivell tàctic, els vells eixos:  ni “dreta-esquerra”, ni “seriós-utòpic”, ni “pacífic-violent”, ni “espanyolista-catalanista” …ni tampoc “autonomista-sobiranista”, perquè hem vist prou bé, amb l’exemple parlamentari de CiU i d’ERC, què passa quan els nostres s’apoltronen !

.

Hem vist com el “Front Electoral” (RCAT, SI, ERC…) ha malbaratat els guanys d’un creixement espectacular de l’independentisme, creixement gestat en el compromís voluntari de milers de catalans treballant en actes de sobirania, al marge de les dietes parlamentàries, com les Consultes Sobiranistes i  tot d’iniciatives difícilment intregrables, ni en la cosmovisió catalanyola ni en la letàrgia parlamentària. Per això la “unitat” no sols no vindrà d’unes eleccions, al contrari: vindrà de l’estructuració, des de la base, de les entitats que impulsen totes aquestes inicitives, com l’Assemblea de Catalunya, i sempre en el context del treball de camp en lluites engrescadores. El nou eix, per tant, s’ha de constituir -s’està constituint- en la dialèctica que oposa “parlamentaristes a activistes”.

.

.

.

Grans mercès!  Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí de l’alliberament!

.

Fantassin Manel

.

(Gotholonia)

Etiquetes Política catalana |  13 comentaris »

13 respostes

1. Guim diu:
   març 25, 2011 a les 1:21 am
   Ara que les coses van malament per bona part de la població, els electors han triat polítiques més conservadores. És a dir, i simplificant, retallades. Jo he percebut en no poques persones aquest sentit comú que no és res més que egoisme de voler que retallin… els altres, però a mi no. I al final passa que precisament retallen al pobre que va votar Cameron, o al pobre que va votar Mas. No pas als rics.
   Clar que les retallades, com les guerres, si es venen “patriòtiques” tenen millor sortida.
2. Fantassin Manel diu:
   març 25, 2011 a les 7:26 am
   Si, arreu i aquí i a Espanya també. Qualsevol política, quan la vens definint-la de patriòtica t’estalvies molts mals de cap perquè quin no vulgui passar per l’aro serà tatxat de poc patriota.
3. Indigeta diu:
   març 25, 2011 a les 8:04 am
   S’ha notat un espectacular canvi a millor amb el nou Govern, ara s’impossa el sentit comù, enfront de la disbauxa del tripartit.
   Ha passat poc temps, els que ara estan a la oposició no han tingut ni la decencia de donar els 100 dies de gràcia i com estaba cantat, des del primer dia s’han esforçat en possar pals a les rodes als que amb corratge han de fer front a la catastròfica herencia de terra cremada que volguda i planificadament han deixat.
4. Fantassin Manel diu:
   març 25, 2011 a les 10:49 am
   Tot plegat són mandangues de “més del mateix”, jo no perdria gaire temps en discussions sobre l’administració autonòmica dels darrers inquilins ni sobre els esforços autonòmics dels nous. Els d’abans van fer el ridícul i els d’ara s’hi han posat a fons. No perdem el temps i anem de cara a allò important, precisament ara acabo d’escoltar una frase interessant al darrer programa de Som Ràdio: “l’Artur Mas pot passar a la història com el president que va proclamar la Independència o com el patètic darrer que s’hi va oposar”.
   Per cert, que estic desitjant que arribi el dia de la votació al Parlament, de la Proposició de Llei de Declaració Unilateral de la Independència de Catalunya que va presentar ScI, per veure com queda marcat a foc, amb noms i cognoms, els diputats que passaran a la història per haver votat en contra dels drets nacionals de Catalunya!
5. vallfosca diu:
   març 25, 2011 a les 4:05 pm
   Bona percepció aquesta de “parlamentaris-activistes”, si fos certa,perquè malauradament al meu entendre, molts d’aquests “activistes” voten també als representants de l’establishment parlamentari. La novetat pot ser que ara amés de votar-los fan “activitats” pel seu compte.
   Crec, mentre la cosa vagi així, que CiU ha de fracassar amb estentor per tal que el ramat abandoni un vaixell que va de pet contra les roques.
6. Ramon2 diu:
   març 25, 2011 a les 5:46 pm
   Mai havia llegit tantes bajanades juntes:
   1. “[CiU preten] desmuntar els serveis públics per a poder compensar l’exoneració a les grans fortunes de contribuir al benestar de tots, eximint-los de l’impost de successions.”
   Acabar amb el maleit impost de succesions, i tambe amb el de donacions, es una condicio imprescindible per a evitar que el capital marxi a Madrid, Valencia o Navarra. En un altre ordre de coses, recordem com algu tan catalanista i d’esquerres, i que tant ha viscut d’ambdues coses, com en Lluís Llach, ha radicat la seva fundació a Madrid per estalviar-se calers. No vull ni pensar en el que faran els no creients per estalviar-se milions. Pel que fa a la segona part de la frase, no crec que CiU tingui cap interes en fer-se malveure reduint les prestacions en salut i ensenyament. Si ho fan es perque no hi ha un ral a caixa, i el que abans del Tripartit era normal ara ha esdevingut luxe asiàtic. Per cert, que els 500 o 600 milions que deixaria el manteniment del impost de succesions no donen ni per pagar la neteja dels llençols. La gran rebaixada d’ingressos del imposts la van fer els progressistes del Tripartit.
   2. No veig com es pot desactivar l’independentisme fent favors als Godó, Pique, Rosell … En tot cas aixi activarien el PP, al independentisme ni fu ni fa.
   2. “… a les darreres eleccions, la manc d’unitat en el centre-dreta independentista ha fet polaritzar el vot entre l’espanyolisme tronat del PP i el catalanisme espanyolautonòmic de CiU!”
   Sobre a qui votar a les ultimes eleccions catalanes, i, com diria el Eugenio, que al cel sigui: “Que hay alguien mas?”. Home si, hi ha el PSOE. Es aquest el centre dreta independentista? Els indepes no necesiten enemic. Ells tots solets es maten.
   Fantassin, com també diria el Eurgenio, “Faci-s’ho mirar”.
7. Fantassin Manel diu:
   març 25, 2011 a les 8:21 pm
   Vallfosca: la qüestió és que mentre la mobilització ha estat al carrer tot eren lloances dels uns i preocupació dels altres, i que quan la cosa “ha entrat en seu parlamentària” tots plegats han començat a fer el ridícul”.
   CiU practicava l’estratègia que no bellugar-se gaire per no pifiar-la esperant recollir els vots de la gent que s’indignava amb els altres, però tot ha estat començar a pencar ja hem començat a sentir soroll, de tota manera qui acostuma a sucar més del soroll i del ridícul dels parlamentaris és l’abstencionisme.
   En canvi en les Consultes Sobiranistes i altres iniciatives populars no hi ha tan perill de corrupció ni de fer el ridícul.
8. Fantassin Manel diu:
   març 25, 2011 a les 8:32 pm
   Ramon2:
   No barrejaré l’impost de successions amb el de donacions. Podem discrepar sobre si hi ha o no relació entre el desmantellament dels serveis públics i el soroll ridícul que fan CiU i Unió respecte de l’impost de successions, però és obvi que afavoreix només les grans fortunes. També és obvi que fa lleig l’incompliment de la promesa electoral d’eliminar-lo, com fa lleig la topada entre CiU i Unió al respecte.
   Ara bé, si és veritat que no hi ha un ral a la caixa (per culpa del Tripartit o de qui sigui) potser que en comptes de retallar prestacions s’abstinguin de retallar impostos a les grans fortunes.
   Ah! Això dels Godó, Piqué, etc i la desactivació de l’independentisme! Donc si, és fonamental. Has de pensar que l’EIX CATANYOL està molt preocupat pels efectes en l’economia espanyola de la deriva independentista catalana. I més preocupats encara que CiU s’hi vegi abocada també.
   I tens raó, en les baralles entre independentistes n’hi ha prou per acabar amb l’independentisme. Tens raó i la meva tesi és que la causa està en la poltrona parlamentària, perquè mentre estaven pencant a peu de carrer en les consultes sobiranistes tot rutllava. Per tant, per evitar més embolics d’aquests cal potenciar l’activisme i evitar focus de corrupcions i de ridículs com les aspiracions parlamentàries.
9. Eduard m.a. diu:
   març 25, 2011 a les 9:28 pm
   Bona nit,
   El camí passa per ampliar, estructurar i publicitar la llista de personalitats que integren aquesta llista :
   http://www.barcelonadecideix.cat/noticia/2518/barcelona-decideix-continua-sumant-suports
   No hi haurà un ( el ) partit polític independentista. Es la forta, sostinguda, aclaparadora pressió social la que obligarà els partits a fer el pas.
   Salutacions
10. Fantassin Manel diu:
    març 26, 2011 a les 8:56 am
    Totalment d’acord, Eduard m.a.
11. bacus diu:
    març 26, 2011 a les 12:14 pm
    vallfosca si 500kg no són res (més del presosupost del barça de tota una temporada) (83.000 milions de peles sense sumar-hi la imflació de del 2000) el que li toca a cadascú pagar pel ímpost de succesions de més de 500mil euros serà xavalla, ja ni ha prou de la que tot són 4 duros, perqué si ens possem així eliminem el iva reduit per el mejar con el pa 4 centims per barra a veure con s’agunata el sistema.
    i per altra banda que és això de fotre una cimera per intervenir en l’economia al pur estil socialista, no havíem quedat que el millor és aquell govern que no governa doncs ja poden començar a eliminar totes les desgravacions fiscals… pel que sembla volen fer tot el contrari afegir-ne més a les empreses i l’estrella de tot plegat qui tingui una mútua de salut que pagui menys… quins pebrots. L’impost sobre el pa el deixen igual fins i tot potser el pugen ara en canvi sobre els luxes baixem-lo pobres rics per la xavalla que s’estalviaran millor deixar-ho com està.
12. bacus diu:
    març 26, 2011 a les 12:47 pm
    sobre empadronar-se a l’estranger per no pagar l’impost de succesions o donació significa automaticament que deixes de ser català (català es qui viu i treballa a catalunya, pujol dixit) i segona que no pots votar en el devenir del poble català.
    preneu l’exemple d’alavedra i prefeneta i foteu els vostros quartos en paraïsos fiscals.
    l’excusa de que el capital s’anirà a fora pq no us feu tots luxemburguesos i de passada deixeu de votar automaticament?
13. bacus diu:
    març 26, 2011 a les 12:57 pm
    a sobre que més us dona que el patrimoni estigui aquí o estigui allà si el que voleu és no pagar.

http://blocgran.cat/?p=5189

Hereu no, però Trias encara menys!

Nou article al Bloc Gran del Sobiranisme:


http://blocgran.cat/?p=5086

Hereu no, però Trias encara menys!

 març 17, 2011 |  Fantassin Manel |

Vaig amb un dit embenat i em costa teclejar, raó per la qual avui em limitaré a explicar un parell d’anècdotes recents, sobre posicions barcelonines que he detectat, en relació a les properes eleccions municipals. Malgrat els esforços del pujolisme per fer-nos creure que això era Disneylàndia, la veritat és que sempre hem estat una societat molt diversa, molt contradictòria, prou convulsa i amb tendències a fanatismes molt diversos. En el cas electoral que ens ocupa, sovint us he comentat com conec molta gent, al poble, que sempre ha alternat el vot a CiU (a les autonòmiques) amb el vot PSC (a les espanyoles). I a les municipals, en funció del candidat. Precisament vaig anomenar el meu bloc “Reflexions d’en Fantassin a Barcelona” per a facilitar-me la digestió de molts dels costums que m’he trobat quan he vingut a viure a ciutat. Sembla que cinquanta quilòmetres siguin poca cosa, però els mateixos costums electorals que he esmentat són impensables a l’àrea metropolitana; d’entrada, a la meva comarca podies trobar-te fàcilment batlles socialistes molt més catalanistes que alcaldes o alcaldables convergents, alguns dels quals reciclats d’èpoques predemocràtiques. Però déu n’hi do les contradiccions que hi ha pel cap i casal! Prou que ho vaig veure quan els merders del MDT i prou que ho he vist després! Fins i tot en mig dels merders sectaris desencadenats al sí de les mateixes candidatures que s’havien creat com a reacció als sectarismes anteriors.

.

D’entrada, ja tinc mig guanyada una juguesca: un amic “Reagrupat” proclamava -com si fos la Scarlett O’hara- que mai més tornaríem -els catalans- a cegar-nos en fantasies electorals improbables, que només han comportat reduir als mínims la representació independentista. Jo em jugava un beure que “les Municipals de Barcelona acabarien també amb candidatures independentistes-centristes enfrontades, tot i l’evidència que són faves comptades i el nombre de vots no dona per gaires optimismes”. Sembla ser que quan aquest amic m’ho deia, ell  ja sabia que hi havia converses entre ERC-SCI-RCAT i que havia bones expectatives al respecte …però al final al guanyat l’estupidesa. També aquests dies estic fent propaganda de les CUP entre antics votants d’ICV, però en aquesta tasca ja ni m’apropo als indepes centristes, perquè és obvi que no tenen res a veure els uns amb els altres, al menys en el meu entorn.  I menys que ningú, un company de Solidaritat, grandíssim admirador de López Tena, que sempre ha estat contrari a Laporta (ja li va costar votar a les autonòmiques per aquesta raó) i que anteriorment era profundament convergent. Però fa uns dies aquest se’m va acostar per dir-me que no pensava votar Solidaritat. En preguntar-li el perquè em va respondre que tenia por que en Santiago Espot afavorís que Trias fos alcalde. Hi vaig estar rumiant fins que l’endemà el vaig buscar perquè m’ho aclarís. M’havia estranyat molt perquè sé que aquest company no pot veure l’Hereu ni en pintura. Llavors m’ho va explicar: resulta que  treballa sovint en serveis municipals pagats a través d’entitats d’aquestes que formen l’entramat clientelista dels dos partits majoritaris, i algunes experiències que ha tingut, quan ha treballat per alguna de “l’entorn convergent” on va estar molt mal pagat i en pèssimes condicions laborals, el fan témer que un Trias vencedor el perjudiqui a nivell de feina i de sou.

.

No us penseu que és l’única anècdota d’aquest dies en la perspectiva de les properes municipals. Un veí que vota PP, que sempre es queixava de les olors de curry dels seus veïns pakistanesos, m’explicava que una de les raons de la irritació que sentia era induïda per la convicció que els immigrants gaudeixen d’ajuts socials de dret (s’havia cregut els comentaris populistes sobre uns suposada discriminació positiva per part dels poders públics que els facilitava queviures, vivenda, facilitats per obertura de negocis, exempció d’impostos i nó-se-quantes coses més). Quan va saber les greus dificultats econòmiques de la família va decidir ajudar-los (diu que malgrat el rebuig que sentia, mogut per les seves conviccions cristianes i per pietat en vers els nens de la família).  A més, va saber que els pares portaven anys aquí, fins parlaven català, eren persones amb estudis, molt qualificades, i la manca de papers segurament no seria cap escull insalvable. Els va tranquil·litzar donant-los expectatives que, en tant que immigrants, tindrien dret a tot d’ajuts, i els va acompanyar personalment  per totes les instàncies d’ajut a les persones. Va acabar xocat i indignat després de saber que ni havia ni mai hi havia hagut tals ajudes. Després que la família ha estat desnonada i la situació a arribat a nivells de deteriorament indecents, aquest veí, que sempre havia votat PP, se sent enganyat i està molt enfadat. S’ha dedicat a reunir exemples d’us populista de mentides sobre els suposats ajuts als immigrants i diu que aquestes esquitxen tot l’arc parlamentari llevat d’ICV, per tant a partir d’ara ha esdevingut votant d’Iniciativa.

.

La darrera anècdota és del cambrer d’un bar on desdejuno sovint. M’ha escoltat com explico als amics les preferències per Hereu de l’antic-convergent, anti-Hereu, anti-laporta i actual-SCI,  i la transmutació d’un dels pocs votants del PP que s’ha adonat de les mentides que s’empassen. Aquest cambrer ha reaccionat amb un riure indissimulat i, tot emocionat, ha vingut a dir-nos que ell també ha escoltat un cas molt curiós: un matrimoni que són clients de l’establiment des de fa anys ja van intentar convèncer-lo va anys que votés CiU amb arguments absolutament fanàtics contra el PSC. Un parell d’anys més tard li deien que votés CiU perquè no hi ha res pitjor que el PSC. En les següents eleccions tots dos estaven indignadíssims amb els socialistes, s’havien fet d’ICV i aquest cop van aconseguir el seu vot. La següent ocasió era ERC la única opció possible i van arribar a enfadar-se amb ell perquè els va dir que se sentia molt espanyol i no ho podia fer. En els següents comicis li van dir que ERC eren uns grans traïdors i calia votar en Laporta, i ara -just el dia abans- li havien estat dient que CiU és la millor opció. Remata el relat el cambrer dient-nos que “…a la pròxima tornaran a dir-me que voti PSC…” i deixant en l’aire una reflexió: “… no se n’adona, aquesta parella, que estan repetint una vegada i una altra uns posicionaments alhora fanàtics i ridículs?…” Per la meva banda jo comento que vivim en un mite grec com aquell que es passava la vida pujant la roca a la muntanya, i el meu amic alemany sentencia: “…això només passa a Catalunya, a veure si us espavileu!…”

.

.

.

Grans mercès!  Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí de l’alliberament!

.

Fantassin Manel

.

(Gotholonia)

Etiquetes Política catalana |  5 comentaris »

5 respostes

1. Daid Morgades i Clopés diu:
   març 17, 2011 a les 12:56 am
   Nou article a “l’Hora Vallfosca ” :
   http://blocgran.cat/?page_id=5100
2. Montserrat diu:
   març 17, 2011 a les 9:20 am
   A banda de sentiments i creences polítiques i amb tot el dol del meu cor, m’estic plantejant no votar aquestes municipals: No em queda ni el recurs de votar el menys dolent!!!!
   Que trist, els meus pares no podien votar per la dictadura i jo no podré fer-ho perquè el lerrouxisme copa tot el ventall polític…
   Després de més de 30 anys de democràcia estic decebuda, cansada i trista, políticament parlant.
3. Fantassin Manel diu:
   març 17, 2011 a les 5:46 pm
   com diuen els Brams: “…però al final guanyarem!”
4. Andreu diu:
   març 18, 2011 a les 12:19 am
   Si, a Barcelona, els barcelonins i barcelonines, que sóm els qui votem (cal tenir-ho en compte, sempre, quan es llegeixen segons quines coses, com va succeir ja a les eleccions al Barça, al referèndum de la Diagonal, etc.) sembla cla que o serà alcalde del canvi Xavier Trias, de CDC, o bé continuarà el tripartit amb Hereu al capdamunt.
   El clientelisme, a l’Ajuntament de BCN i a la Diputació de B.,, Manel, està molt clara, viu, i en augment els darrers 32 anys, en que sempe han manat els mateixos. Psoccialistes, iniciatius i esquerranosos. Les Esquerres, les mes corruptes d’Europa, com tothom sap.
   Per definicio, els qui estan a l’oposicio dificilmet poder fer clientelisme, a no ser que sigui qaun algú explia, com si fos veritat, un dels contes i rtroles trileres que el listillo Uriel Bertran va fer passar a atots es Jerky’s, de BN i d’arreu de Catalunya.
   No t’amoinis, Manel, les esquerres a l’Ajuntamet seran foragitades democràticament pel poble barceloni, ja que la confiança majoritària la donaran, previsibemente, a CiU, amb Xavier Trias com a nou alcalde.
   Cap problema, els qui no viviu a Barcelona ja vareu viure el 28.N. CiU va superar,de llarg, soleta, les anomenaes esquerres, colonialistes, sucursalistes i esclaves. A Barcelona passarà el mateix. I els barcelonins sabem ben be el quen ens juguem. Trias alcalde, of course.
   Cordialment,
   Andreu
5. Fantassin Manel diu:
   març 18, 2011 a les 8:05 am
   Per la mateixa definició CiU deu ser igual de corrupte als ajuntaments i altres institucions on governa. De tota manera seria bonic que qui guanyés ho fes per mèrit propi i no pas sols per demèrit de l’altre com serà el cas (i com ha estat fins ara el cas) a Barcelona.