CATANYOLS

Nova entrada al Bloc Gran del Sobiranisme:
http://blocgran.cat/?p=3539

CATANYOLS

 octubre 27, 2010 |  Fantassin Manel |

Deien ahir, el ministre del govern regional catalunyès, en  Josep Huguet i el top cuiner Ferran Adrià,que la cuina catalana està adquirint un gran renom mundial. Això si que és “més del mateix” de l’antic pujolisme autocomplaent! Al menys els darrers anys s’ha explicitat la catalanofòbia, la qual cosa ens ha permès reaccionar, perquè  és més revolucionària (la veritat sempre ho és) que no pas viure emmirallats en fantasies.  De fet, només cal buscar al google “Catalan chef Ferran Adrià” i veurem que només obté vuit-mil entrades, a anys llum del terme “Spanish chef Ferran Adrià”, que n’obté setanta mil. A més, no ens enganyem, si Espanya usa en Ferran Adrià com ambaixador culinari d’Espanya és perquè el seu nom no s’associa a la catalanitat, sinó a l’espanyolitat. Exactament igual que qualsevol altre èxit català.

.

Assaig de regla general: “mentre no tinguem estat propi qualsevol triomf català ha de ser considerat un atracamentsofert pels catalans a mans d’Espanya atès que sempre (fins que no siguem un estat independent) serà percebut internacionalment com un triomf espanyol (o, com a màxim, “espanyol rar” )“.

.

Aquest exemple és una més de les obvietats que els nostres polítics acostumen a obviar i fins emmascarar. Es normal, perquè una part de la seva feina consisteix en no tirar pedres dins el seu plat. Però, per desgràcia per ells, i gràcies a l’esforç dels catalans més sacrificats, al final s’acaba evidenciant la realitat i tant els polítics catalanyols com els símbols mediàtics (patums, cuiners, esportistes d’elit…) catanyols queden davant la història com allò que són: espanyols.

.

Que entri claror per la finestra, benvingudes siguin totes les evidències que ens permeten contrastar la nostra realitat amb allò que hauria de ser normal!: ahir mateix se sabia que el PNB ha inclòs, en el seu acord amb Zapatero, ni més ni menys que set milions d’euros per a Navarra; es tracta d’un exemple de patriotisme i de coherència nacionalista a anys llum de cap negociació amb Espanya que li hagi vist jo a CiU (sempre tan tolerant amb la concepció patrimonial que el PP té de les nostres comarques meridionals, de Castelló a Alacant), d’acord amb la lògica regionalista ecspanyola dels convergents. Per descomptat que la Union del Pueblo Navarro ha advertit els nacionalistes bascs de com poden ser de contraproduent les seves ingerències, i òbviament també, al PNV se la repampinfla l’opinió dels “blavers” secessionistes, perquè allò que al final obté rèdits és demostrar la coherència nacional.  Lògicament els socialistes navarresos han celebrat les inversions i, com és també lògic, pocs arguments tenen els navarresos del carrer per rebutjar-les.

.

Assaig de regla general: “qualsevol política catalana en clau regional (ja sigui per excés de prudència o per manca de coherència), acaba esdevenint política espanyola, atès que esdevé, en la pràctica, una cessió de part del territori a l’enemic i una pèrdua del reconeixement nacional d’aquests territoris“.

.

Desenganyem-nos, mentre no tinguem un estat propi o mentre no actuem amb coherència nacional (és a dir, com si tinguéssim ja l’estat propi, que vol dir, saltant-nos olímpicament la legalitat espanyola) només serem reconeguts com espanyols, potser una forma friki d’espanyols, però espanyols. En tot cas, no n’hi ha prou amb la coherència personal, perquè ni jo ni tu tenim la rellevància que pot tenir el Ferran Adrià o el Duran Lleida,sinó que cal deixar clar el nostre rebuig a l’apropiació espanyola dels nostres èxits i de la nostra política, posant a parir els col·laboracionistes que ho possibiliten.

.

.

Grans mercès!  Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí de l’alliberament!

.

Fantassin Manel

.

.

Etiquetes Política catalana |  4 comentaris »

4 respostes

1. Guillem Genovart i Bonnín diu:
   octubre 28, 2010 a les 12:49 am
   Es molt complicada la bona relació de Catalunya amb l’estat espanyol, i de cada dia pot enpitjorar. Si els aconteixaments de cada vegada son més significatius, això vol dir que com vagi passant el temps aquets seràn més i més traumàtics. Seria convenient que el resultat de les eleccions del 28-N fossin lo suficient clarificadors i que tengues que ser l’estat espanyol de reconeixà publiquement que el tema li ha fuït de les mans.
2. Fantassin Manel diu:
   octubre 28, 2010 a les 2:09 am
   Però si el resultat de les eleccions entrona una colla de polítics desitjosos de riure les gràcies a Espanya (des del Mas al Conde de Godó) val la pena que comencin a veure que la societat catalana ja no es deixa robar tan fàcilment. Per exemple: No pot ser que uns professionals catalans aconsegueixin potenciar el prestigi d’Espanya (que, de dret hauria d’haver estat prestigi català) i que ens quedem tan panxos mirant-ho com idiotes sense -com a mínim- posar-los a parir.
3. ^accvs diu:
   octubre 28, 2010 a les 1:29 pm
   Qualsevol pot signar per un partit o l’altre. El que no poden fer, perquè no ho aconsegueixen ni ho aconseguiran, és posar-nos a tots a mirar la CAMPANYA BRUTA DELS OPORTUNISTES CONTRA ELS SECTARIS, per que qui perd és Catalunya. Covards que diuen ser patriotes per no atrevir-se abandonar el vaixell de les mentides. Facin-li un favor als seus partits i sobretot a Catalunya, encara que potser sigui massa tarda. Deixin de mostrar el festival d’aquestes piranyas i marquin la diferència.
4. Fantassin diu:
   octubre 28, 2010 a les 3:12 pm
   Per això la frontera hauria de ser clara:
   .
   -independentistes
   (d’àmbit territorial inassumble per ecpanya, és a dir, de Salses a Guardamar)
   -versus catanyols
   (regionalistes que es defineixen catalanistes, amb més o menys intensitat, però que la seva política regionalista és perfectament asimilable i assumible per ecspanya).
   .
   A partir d’aquesta clarificació el joc brut, derivat d’interesos personals, dins del camp indepe, només podria ser qualificat de “manca de patriotisme”.

PATRIOTES

Nova entrada al Bloc Gran del Sobiranisme:

http://blocgran.cat/?p=3431

PATRIOTES

"...En acomiadar-nos em deia, molt convençut i mirant-me fixament, amb aquells ulls que reflectien 65 anys de resistència, que està convençut que aquest novembre, al darrer moment, per patriotisme, la formació amb menys expectatives electorals, es retirarà de les eleccions per tal de no dividir el vot..."

Ja veurem…!

.

.

22/10/2010-PATRIOTES (http://blocgran.cat/?p=3431) 

PATRIOTES

 octubre 21, 2010 |  Fantassin Manel |

En Joan és com jo, un patriota de pedra picada originari del comunisme ecspanyol dels anys setanta, quan en el nostre entorn, ni tan sols havíem sentit parlar mai de l’existència de res anomenat independentisme català. És quinze anys més vell, per això en aquella època, quan jo era adolescent, ell ja portava moltes persecucions dels grisos a l’esquena.

.

Les  nostres converses deriven, sovint, en la crítica a la traïdoria nacionalista en què cauen uns i altres, sempre per interessos econòmics individuals, en contraposició al patriotisme honrat i heroic dels que tenim poc a perdre. A diferència dels diversos projectes nacionals que hi havia arreu del mon fa un quart de segle, que es definien no sols per  l’àmbit geogràfic sinó també pel color social, el nostre patriotisme era  -i és-  un tret de la personalitat, que ens agermana amb els que han caigut abans, en totes les lluites d’alliberament. Es per això que sempre acabem amb referències als “enfants de la patrie”,  a la Gran Guerra Pàtria dels russos, al Frente Patriótico Manuel Rodríguez de Xile, al “Patria o Muerte, Venceremos!”… fins al F.R.A.P., perquè precisament ens havíem conegut com a simpatitzants del PCE(ML).

.

Per això, quan vam descobrir l’independentisme català (no cregueu pas que era fàcil en aquella època i entorn) la lògica patriòtica ens hi va abocar, passant a discrepar dels federalistes i dels confederalistes espanyols, trencant amb ells i assumint l’objectiu de la revolució  catalana (pintada amb certs trets tercermundistes de tipus castrista). Jo  vaig entrar a militar als Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i ell va confluir en l’MDT des del moviment ecologista.

.

Després ens vam enfadar, perquè quan va caure l’URSS ell es va decebre molt i va derivar al trotskisme,  després a l’anarquisme…  Jo llavors militava al PSAN, vaig continuar convençut de la utopia comunista, i vaig participar en el projecte de Front Patriòtic al qual ell s’hi va enfrontar des de plantejaments esquerranistes i marginals.

.

Finalment va acabar a ERC. Al principi m’ho justificava  amb arguments anarquistes i assemblearis, i posteriorment amb referències a la tradició liberal republicana i a “la lògica liberal de l’anarquisme en una societat capitalista”. En fi, qui de nosaltres pot presumir de no tenir cap contradicció?

.

Tanmateix, us equivocareu si penseu que aquestes etiquetes han estat gaire importants. Venien determinades pel paisatge polític català i han estat sols l’enquadrament inevitable. En canvi, la característica fonamental roman, i aquesta és el patriotisme. Passades tres dècades en Joan continua sent més patriota que nacionalista, més impulsiu que no pas conspirador en grans projectes polítics. És per això que va abandonar  ERC durant el primer tripartit, i per això mateix s’ha fet un fan entussiasta d’en Carretero durant el darrer any.

.

L’anterior vegada que ens vam trobar estava molt embolicat tramitant-se la jubilació i no vam poder parlar gaire, però em va dir que tenia moltes esperances en una candidatura que ell anomenava “de Salvació Nacional” que hauria de ser la unió de tots els sobiranistes. En canvi, ahir m’explicava que s’havia tornat a decebre amb els embolics que l’havien fet fracassar,que “no pot haver regeneració amb interessos i capelletes”. Però també afirmava, amb convicció, que ell encara diferencia “entre herois i catamanyanes”, i que “només ens cal un líder amb pebrots, i llavors els patriotes sortirem el carrer a defensar la terra”. Suposo que alguns som de la pasta de no defallir!

.

Entre cafè i cafè, vam especular sobre els efectes de la duplicitat de candidatures, i de la Llei de Hondt, en el malbaratament de vots. També vam elogiar la publicitat constructiva que està fent elCercle Català de Negocis, cridant a votar malgrat la divisió, vam criticar com CiU enganya els catalans amb això del Concert Econòmic, vam coincidir en com ve de gust poder escoltar  Som Ràdio malgrat el Català tan precari que usen, vam comentar el suport puntual del PSAN a Laporta a canvi de visualitzar pedagògicament el conjunt dels Països Catalans… En acomiadar-nos em deia, molt convençut i mirant-me fixament, amb aquells ulls que reflectien 65 anys de resistència, que està convençut que aquest novembre, al darrer moment, per patriotisme, la formació amb menys expectatives electorals, es retirarà de les eleccions per tal de no dividir el vot.

.

Ja veurem…!

.

.

Grans mercès!  Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí de l’alliberament!

.

Fantassin Manel

.

.

Etiquetes Política catalana |  6 comentaris »

6 respostes

1. Albert diu:
   octubre 21, 2010 a les 11:15 pm
   No crec que ningú es retiri ja que RCat i SCI són força diferents i és bo que hi hagi més d’una opció independentista al Parlament.
   El problema no és tant que hi hagi més d’una opció sinó que la gent no els voti i malgrat i que les noves formacions tenen els seus defectes aquests no són majors ni menors (només diferents) que les formacions dominants i la gent els segueix votant.
   Per tant, gran part de la culpa seria dels mateixos catalans si després de fer les consultes i sortir al carrer en tromba el 10J seguim votant PSOE i CyU…
2. Fantassin Manel diu:
   octubre 22, 2010 a les 12:18 am
   Jo tampoc no ho crec. Avui mateix en Carretero parla de les diferències en aquesta entrevista:
   .
   http://www.racocatala.cat/noticia/24354/carretero-nostres-metodes-camins-estils-no-son-mateixos-solidaritat
   .
   però ja n’he conegut uns quants
   -gent del carrer, no pas militants (però la majoria dels votants són així)-
   que fins i tot s’empipen que se’ls vol fer entendre un seguit de diferències que veuen més aviat perapunyetes.
   .
   Gent del carrer que són conscients que la divisió electoral d’uns polítics que volen el mateix, amb estratègies semblants però amb “mètodes, camins i estils que no exactament idèntics” fa una certa vergonya, pot dur més frustració i podria ser evitable.
3. Fantassin Manel diu:
   octubre 22, 2010 a les 1:21 pm
   …en tot cas, ja sabem quines coses es fan per patriotisme, i coneixem sacrificis a dojo en la història, i segurament tothom té reconegut constitucionalment el dret individual a prioritzar els interessos personals…però ara em poso en situació sobre el tema de la setmana passada que vaig titular Fringe: “…què hauria passat (quina cosa no hauríem perdut) si no hagués hagut una manca flagrant de patriotisme…?”
4. Indigeta diu:
   octubre 22, 2010 a les 1:41 pm
   Quin curriculum Déu meu!!.
   Donç jo no em deixare enganyar, de fet, des del 1er. tripartit ja no m’enganya ningú, per aixó votare a CiU.
   Considero molt menys engany el concert que la independència expres.
5. Josep M. Pons diu:
   octubre 24, 2010 a les 10:41 pm
   Considerava un engany el concert econòmic, com també aquest pacte fiscal dels 9.000 milions, ara en cartell. De la resta, ni opino. En quan a la declaració unilateral d’independència, em remeto a la legislació vinculant comunitària:
   http://www.cercleestudissobiranistes.cat/files/pdf/tercer_congres/Antoni_Abad.pdf
6. montse diu:
   octubre 30, 2010 a les 8:31 pm
   Mireu jo m’estimo Catalunya amb el cor i l’ànima. I mai deixaré d’estimar a la meva terra i la meva bandera.
   I aquest son el meus sentiments. Jo desitjo a tothom que
   pugui viure dignament. No soc ni d’esquerres ni de dretes. No m’agraden els enfrontaments ni tampoc soc una persona radical. No m’agrada el radicalis-me. Jo ara estic aprenent el català, per no poder abans. No tinc més que l casa dels meus pares. No vull cap riquesa. Sols viure amb dignitat. No vull que la nostra llengua
   sigui malmesa, i si tinc que anar al carrer i fer manifestacions les penso fer. He estat a 10 mil. a Brussel·les. I a la Onu aquest any. Vull la nostra llibertat. Però no ho veig tan fàcil com molts van dient
   mireu Quebec, un País com el Canadà democràtic. I porta ja temps i varies votacions. Jo amb els polítics que tenim tant del PSOE com el PP, ho veig tot més negra que la nit. I penso que neceesitem diners que hem de tirar endavant, no podem estar més temps així? I defensar la nostra llengua? I els nostres impostos? En sembla bé que
   és pogui intentar demanar el Concert Econòmic, no fa falta tocar la Constiució el Trias Fargas és veu que va deixar un article? Que en aquell moment no teniem força com per demanar-lo. Habreu sentit com el Montilla ha declarat recentment que hi ha que retocar la Constitució?
   Serà per algun motiu? Està molt clar que el PSC/PSOE i PP van junts? I en sembla bé, que mentres tant es treballin la independència ja que crec, que per assolir-la trigarem. Podeu veure com ara atacan la nostra llengua. I tot el que poden? I ens estan atacant constanment. Penso que els catalans ara haurian d’estar molt units. Uns que treballint la econòmia ja que la necessitem ja!! Penso que si estem units farem més que des units!!. He vist que teniu molta informació de fa molts anys, jo en gardo aquest bloc. La llegiré per saber. Però si que penso, que els temps passats, ja estan passats i tenim que pensar en un futur i que ens respectint. I que Catalunya torni a ser rica i plena per poder viure millor tots plegat. I espero que les persones
   cada vegada més estiguin més unides, per poder assolir el
   camí, el camí que ens van robar. Aquest camí tenin que tornar ha trobar-lo. Ja que esta molt clar no tenim res amb comú amb Espanya. Això està molt clar, els sentiments, son els sentiments, ningú pot estimar a la força. I ells no poden pretendre que estimem a la força.
   I que tenim, que tenir ara una bona força política forta, persones preparades, que vulguin treballar de veritat per la nostra Nació. I que estiguin molt bé preparats políticament per poder defensar tot el que ens correspont. Com el Aeroport i el Port, ja que si no, no en sortirem mai. I saber treballar amb intel·ligència el nostre futur, finc que en mica en mica trobem aquest camí, que tan necessitem, la nostra llibertat. I que de fàcil no crec que sigui, amb aquest espanyolistes rancis, que encara viuen en una etapa pasada, no un futur. Jo només desitjo, que no triguem gaire, en trobar la nostra sortida amb tota intel·ligència i tota la fortalesa per estar dins de una Europa lliure.

FRINGE (Els Marges)

Nova entrada al Bloc Gran del Sobiranisme:

http://blocgran.cat/?p=3342

FRINGE (Els Marges)

"...Qualsevol manipulació hàbilment orquestrada, per part de ves-a-saber-qui, seria capaç (hauria estat capaç) de capgirar (fins i tot mesos abans que es produís) la revolució radical (en la història de submissió dels catalans) que hauria suposat una declaració unilateral d’independència, derivada de la Unitat Electoral Sobiranista en les eleccions d’aquell novembre de 2010..."

15/10/2010-Fringe (Els Marges) (http://blocgran.cat/?p=3342) 

Fringe (Els Marges)

 octubre 14, 2010 |  Fantassin Manel |

Quina seria la realitat catalana si el nostre bon Rei, En Pere el Catòlic,  hagués fet bondat la nit abans de Muret?

.

“…E aquell dia que féu la batalla havia jagut ab una dona … que anc a l’evangeli no poc estar en peus, ans s’assec en son seti mentre es deïa…E aquells de la part del rei no saberen  rengar la batalla ni anar justats.. E per lo mal ordonament e per lo pecat que era en ells, hac-se a vençre la batalla… E aquí morí nostre pare…”

.

Si hagués estat diferent potser hauríem guanyat una història més digna, potser ara seríemCataloccitans, des de Montluçon a Alacant i des de Bordèu a Nissa passant per Fraga i per Maó?

.

I si el bon Rei En Pere  s’hagués adonat, 6 anys abans,  que aquella senyora que hi havia al seu llit, prop de Montpeller, no era una meretriu?

.

Ara comptarem en qual manera nós fom engenrats e en qual manera fo lo nostre naiximent … Nostre pare lo rei En Pere, no volia veser nostra mare, la reina. E esdevenc-se que una vegada lo rei, nostre pare…

E com fo alba
lo prohòmens tots e prelats,
e hòmnes de religió e dones
cascú ab son ciri en la mà
entraren en la cambra
e lo senyor rei meravellà’s,
e saltà tantost sobre el llit
e pres l’espasa en la mà,
e tuit agenollaren-se
e digueren plorant:
“Senyor, mercè sia de gràcia
e que de mercè vostra que vejats
qui us jau de prop”.
E la regina dreçà’s
E lo senyor rei conec-la…
E contaren-li tot
per ço que havien tractat.

.

Si el seu hereu no hagués estat el que va  estendre  Catalunya fins Maó i fins el riu Segura, potser ara els límits de la nostra nació no anirien més enllà de 200 km al sud de Barcelona?

.

Aquests dies hem aprofitat a casa, que teníem cinc vespres inusuals,  per veure una marató d’episodis de Fringe, a raó de quatre diaris. Aquesta addictiva sèrie de Scy-Fy fa una doble referència als “marges“: com a límit ètic (que els poderosos traspassen sempre que en tenen necessitat) i com a frontera porosa vers allò que podria ser o hauria pogut ser “en cas d’haver-nos aturat sota aquell balcó, just quan queia el piano, o un metre abans o un segon després”.

.

Els catalans també hem tingut una versió pròpia de “Els Marges“, avisant-nos de realitats alternatives molt properes, tant que no sols s’haurien pogut esdevenir, sinó que “potser s’han donat en una Catalunya paral·lela” o potser poden arribar a succeir aquí mateix, i més aviat que tard. Com sabeu, em refereixo alManifest d’Els Marges.  Estem parlant, doncs,  de realitats que poden corregir-se a partir de dos requisits: ser capaços de preveure’n la imminència i ser capaços d’implementar les mesures que ho evitin.

.

Malauradament, els catalans no som gaire llestos a l’hora de neutralitzar els canvis que causa laintromissió de l’enemic en la nostra història. Però encara som menys capaços de prevenir-les (potser som una mica happy flowers?).

.

En canvi, els Estats tenen òrgans d’intel·ligència, amb serveis d’estudis estratègics focalitzats en els riscos més probables. A Catalunya allò més probable és que Espanya no estalviï els euros -que ens pren- en Serveis Secrets disposats a fer tot el joc brut que calgui contra la independència  que ve -o que hauria de venir.

.

Tanmateix, veig com els analistes que conec (el CEEC) ocupen més temps pendents dels terroristes religiosos que no pas dels espanyols, potser perquè de tant confraternitzar amb l’invasor acabem acomodant-nos en l’anormalitat, perdent l’objectivitat …i la intel·ligència.

.

Com deia (com pensava, veient Fringe), no som gaire espabilats ni preveient ni neutralitzant possibles intromissions secretes “en la nostra línia de l’espai-temps”.Qualsevol manipulació hàbilment orquestrada, per part de ves-a-saber-qui, seria capaç(hauria estat capaç) de capgirar (fins i tot mesos abans que es produís) la revolució radical(en la història de submissió dels catalans) que hauria suposat una declaració unilateral d’independència, derivada de la Unitat Electoral Sobiranista en les eleccions d’aquell novembre de 2010.

.

Per tant…  al lloro !!!!

.

.

Grans mercès!  Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí de l’alliberament!

.

Fantassin Manel

.

.

 

 

Etiquetes Política catalana |  8 comentaris »

8 respostes

1. Indigeta diu:
   octubre 15, 2010 a les 7:34 am
   Be, alguns no son massa espabilats, és cert.
   Mira que lliurar-lis la Nació sencera als que maneguen aquests serveis secrets, el ministeri de l’interior, el de defensa i el de justicia!!
   S’ha de ser molt dropo…i molt (aquí poseu-hi l’insult més gruixut que s’us acudexi) de encara voler-ho vendre com una “estratègia” exitosa.
2. Fantassin Manel diu:
   octubre 15, 2010 a les 8:17 am
   A diferència d’una colla de veïns molt promiscus electoralment (que sempre han votat indistintament CiU o PSC segons si les eleccions fossin espanyoles o regionals catalanes) n’hi ha un altre que des de les primeres eleccions sempre ha estat votant de CiU (el recordo resistint numantinament quan tot l’entorn eren partidaris del Pallach).
   .
   Doncs ahir parlava amb ell i em deia que es treia el barret davant els republicans perquè sense fer governar el PSC no hauria estat possible aconseguir que els altres (els que voten indistintament) deixin de votar PSC.
   ;-b
3. David Morgades i Clopés diu:
   octubre 15, 2010 a les 1:35 pm
   Fantassin Manel:
   Bona lliçó d’història i bon article. ;)
4. Fantassin Manel diu:
   octubre 15, 2010 a les 2:57 pm
   Ara m’ha escrit un directament al meu correu critincant-me per dir terroristes religosos en comptes d’islamistes. Collons, que potser no són religiosos? No són pas ateus!
   I ahir a la nit un altre em deia “sóc independentista i prefereixo els espanyols que els musulmans”. Doncs aprofito per respondre aquí que l’independentisme es defineix precisament en contraposició als espanyols.
5. montse diu:
   octubre 15, 2010 a les 9:31 pm
   Jo de història no estic molt al dia, de aquest Rei Pere.
   Però penso que el passat, passat està hi ara ja no és pot fer res més que mirar pel futur. I que troben un camí per poder sortir.
6. Fantassin Manel diu:
   octubre 15, 2010 a les 10:36 pm
   Si el pare de Jaume primer no hagués jagut amb dona la nit abans de perdre Occitània avui seríem lliures i importants?
   Si la mare de Jaume primer no s’hagués fet passar per prostituta no hauria nascut el Conqueridor i la nació catalana seria una cosa petita petita.
   Si no haguéssim badat fa tres mesos potser d’aquí un mes seríem independents?
   Potser val la pena implementar serveis d’intel·ligència efectius en comptes de de badar tant.
7. Joan P. diu:
   octubre 16, 2010 a les 11:47 am
   Fantassin,
   Tens tota la raó, tota, ens cal estratègia, intel·ligència i coordinació. Aquesta última molt important i que no s’ha donat mai en les forces independentistes i nacionalistes més interessades en les seves batalletes internes que en assolir realment un objectiu d’alt nivell com la independència. Tot això ha estat sempre manipulat, naturalment, pels serveis d’intel·ligència espanyols i francesos que han fet servir mitjans externs i interns (d’infiltració) per impedir el nostre objectiu. Sembla que visquem al mon de “yuppi” que ens pensem que els espanyols i els francesos no es preocupen de nosaltres i tot el que passa és per casualitat.
   Només en una cosa t’he de treure la raó: dius en la teva resposta 2 que hi havia un conegut teu que votava CiU resistint al seu entorn partidaris de Pallach, t’he de recordar que CiU va ser molt posterior a la mort d’en Pallach (victima d’un infart pocs després de ser nomenat secretari general del PSC-R. Una altre “casualitat”?), en Verde i Aldea el va substituir i van anar conjuntament amb CDC, EDC i FNC (sector oficialista-Cornudella) en la coalició “Pacte Democràtic per Catalunya” a les primeres, en aquesta coalició no hi anava UDC que es va presentar conjuntament amb Centre Català. Poc després en Verde i Aldea va ingressar al PSC-C i aquí es va acabar el “Pallachisme”, que políticament va morir amb ell o li va sobreviure tans sols uns mesos. Certament que el Pallachisme ha continuat en la ment de molts de nosaltres però no s’ha traduït mai en una opció política que poguéssim votar. Per tant és difícil que el teu amic hagués de resistir res dons el Pallachisme es va quedar sense opció abans de crear-se CiU.
   Salutacions cordials
8. Fantassin Manel diu:
   octubre 16, 2010 a les 8:27 pm
   Tens raó, en aquella època jo vaig participar a la marxa del carrilet que va recòrrer l’anoia fins Igualada. En la marxa n’érem uns quants de partidaris del Pallach i discutíem mentre fèiem camí. Aquest era partidari del Pujol i Ramon Trias Fargas (crec que tenia alguna relació personal amb algú proper al Trias o algú d’EDC). El meu error ha estat posar-hi les sigles CiU.