Llegiu una nova entrada al Blog Gran del Sobiranisme:
http://blocgran.cat/?p=2350
Fa dies que us estic advertint dels esforços del PP, i dels seus amics, per distreure’ns de la nostra lluita d’alliberament, intentant que ens fixem més en les burkes –inexistents- i no tant en les estanqueres omnipresents (http://www.gara.net/paperezkoa/20100624/206731/es/CiU-permite-PP-aprobar-una-mocion-contra-burka-Senado-espanol) i veient com alguns catalanistes (o abans ho eren), que fins fa poc destacaven pels esforços en la difusió d’informació independentista, ocupen ara el temps en la difusió de ximpleries antimusulmanes, podem adonar-nos de l’èxit que està tenint aquesta estratègia.
De tota manera, un conegut meu, que és convergent, em diu que “els sociates, com els corcs, mai no dormen, i que la recent enquesta de El Periódico fent majoritari el sobiranisme és una mentida sobirana, que forma part de la guerra electoral en la qual la definició independentista n’és l’arma principal”. Clar i ras! Afegeix que “sols un catalanisme espanyol pot guanyar les eleccions, atès que el secessionisme és, en realitat, residual”, i conclou que “si en Mas hi pica perdrà la centralitat (nacional) i, en conseqüència, les eleccions”.
http://blocgran.cat/?p=2350
24/06/2010-Les prioritats dels nostres polítics (http://blocgran.cat/?p=2350 )
Les prioritats dels nostres polítics
juny 24, 2010 | 
Fantassin Manel |
Fa dies que us estic advertint dels esforços del PP, i dels seus amics, per distreure’ns de la nostra lluita d’alliberament, intentant que ens fixem més en les burkes –inexistents- i no tant en les estanqueres omnipresents (http://www.gara.net/paperezkoa/20100624/206731/es/CiU-permite-PP-aprobar-una-mocion-contra-burka-Senado-espanol) i veient com alguns catalanistes (o abans ho eren), que fins fa poc destacaven pels esforços en la difusió d’informació independentista, ocupen ara el temps en la difusió de ximpleries antimusulmanes, podem adonar-nos de l’èxit que està tenint aquesta estratègia..
En aquest sentit, la setmana passada us deia que l’editorial de La Vanguardia em semblava una reacció contra l’independentisme, per part del “poder veritable en l’ombra”, en forma de curs de consignes adreçat als nostres dirigents polítics.
.
No ha passat ni una setmana i en Mas ja n’ha fet d’amplificador proclamant que “la prioritat és l’economia i no la independència”, i s’ha atrevit a fer-ho coincidint amb la nova tongada de consultes sobiranistes. Estranya clarificació atès l’èxit que està tenint el procés, però en tot cas en plena consonància amb la consigna de La Vanguardia segons la qual cal diferenciar la cosa lúdica –independentista- de la política seriosa.
.
A tal punt en Mas és disciplinat que fins en Montilla es deu haver sentit frustrat quan ha reptat el líder convergent a definir-se, perquè si els socialistes esperaven consolidar vots a partir de la clarificació separatista, segurament no esperarien veure que el seu competidor emularia Sant Pere negant, tants cops com ha pogut, que no té cap interès per convocar un Referèndum independentista.
.
De tota manera, un conegut meu, que és convergent, em diu que “els sociates, com els corcs, mai no dormen, i que la recent enquesta de El Periódico fent majoritari el sobiranisme és una mentida sobirana, que forma part de la guerra electoral en la qual la definició independentista n’és l’arma principal”. Clar i ras! Afegeix que “sols un catalanisme espanyol pot guanyar les eleccions, atès que el secessionisme és, en realitat, residual”, i conclou que “si en Mas hi pica perdrà la centralitat (nacional) i, en conseqüència, les eleccions”..
Responc aquest conegut advertint-lo que els errors es paguen i que, si aquesta visió està gaire estesa per CiU, no solament estarien perdent el tren sinó també perjudicant Catalunya. Ell em respon atacant-me amb allò tan tronat de que el comunisme és la via més lenta per arribar al capitalisme, i que, en comptes de fer cas als arrauxats com jo, cal ser assenyat, en el sentit de que els catalans han d’anar acumulant poder en la mesura de la seva consciència, la qual, ara per ara, és espanyola. Per tant més val no córrer!
.
Insisteixo que la gran anomalia del sistema sobiranista de partits és que el centre dreta encara no es declara independentista. El tacticisme, o la mala gestió o els desencerts en les apostes o en l’oportunitat d’algunes decisions, que podem criticar a ERC, tot i ser greus, són secundaris a la manca de definició. En canvi, ara estem en la fase de la consciència nacional i les declaracions d’espanyolitat de CiU ens tiren pedres a la teulada. La manca de definició, si més no, és la que ha obligat molta gent de centre i de centre dreta a implicar-se en les consultes, atesa la deserció dels polítics.
.
Com dic, els errors es paguen i potser en Laporta o d’altres hauran d’omplir aquest buit al si del centre-dreta català.
.
.
Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí de l’alliberament!
·
Fantassin Manel
·
————————————————
Etiquetes Política catalana | 
5 comentaris »
5 comentaris »
Aquestes martingales les podem intuir lligant caps, com quan de sobte tothom es posa a excitar la població aprovant lleis en contra d’una burka inexistent a Catalunya per tal de distreure la gent del procés independentista que avança a velocitat de creuer. Quina por!La veritat és que si no s’espavilen no els queda gaire temps per aconseguir que aquesta creixent “consciència catalana front Espanya” reverteixi en una productiva (pels que manen) i estèril reacció antimusulmana, que distregui els catalans de l’espoli a mà armada que sofrim per part d’Espanya.
amb pernil”.
juny 25, 2010 a les 8:22 am
juny 25, 2010 a les 11:04 am
juny 25, 2010 a les 1:01 pm
juny 25, 2010 a les 7:35 pm
Marxisme era la lluita independentista que va iniciar l’independentisme modern a Catalunya i Euskadi.
Això altre és una altra cosa, és: “abans amb els amics espanyols (afectats de cleptomania, pobres amics!) coneguts, que no pas amb companys d’alliberament nacional que potser em prendran una part del pastís.
Si heu escoltat les falques radiofòniques del empresaris independentistes, és una bona idea explicar que “l’economia s’arregla amb la independència” ( http://ccn.cat/ ).
Per tant l’economia no pot ser excusa, tot el contrari, l’economia ha de ser el principal argument independentista.
No fer-ho és simplement apostar per Espanya creient que encara és un valor segur, i considerar que els independentistes catalans en el fons són una colla de mindundis.
juny 30, 2010 a les 6:27 am