Discutint amb una xinesa que he conegut que es queixa de l'excessiu suport català a la causa tibetana: "...els catalans us compareu amb els tibetans perquè, igual que vosaltres, tenen un idioma però no són independents,però esteu molt equivocats, no teniu en compte que els hem alliberat de l'esclavatge...".
La meva resposta defuig el simplisme de la persona amb qui parlo i li dono tota mena de raonaments, posant l'accent en la comparació amb altres règims que també han intentat justificar, amb fantasies, els crims amb què han rapinyat a cals veïns.
Malauradament, la justificació del lladrocini és incompatible amb la intel·ligència. Això ja ho hem vist en els espanyols, igual com ho va veure el món amb els alemanys fa més de mi segle. La resposta de la persona amb qui parlo està fatídicament lligada a l'esquematisme fanàntic, i ho estarà fins que els oprimits ens haguem alliberat, em diu: "...no pots comparar-nos amb aquests altres països agressors i militaristes, la diferència és abismal perquè és evident que nosaltres som bon gent, i la millor proba del que et dic és que un de cada cent americans viu a la presó i en canvi solament un de cada sis milions de xinesos viu a la presó...!
Ha estat com veure Popular Tv o Intereconomia però en xinès !
