S'atreviran CiU i ERC a condicionar l'aprovació dels pressupostos sociates (Projecte de Pressupostos Generals de l'Estat per a 2010) a canvi de l'ús normal del català al Congrés Espanyol (sense ensarronades com promeses d'aplicació ulterior, és a dir, d'immediat)????
A aquestes alçades, després de tanta traïdoria, quina necessitat tenim de prioritzar la suposada regla segons la qual només es poden canviar cromos de futbol per cromos de futbol i cromos de motos per cromos de motos, i més sabent que el status d'il·legalitat al Parlament Europeu del vuitè idioma més important d'Europa és dels més feridors i irresolubles i que la pega principal és que no és legal tampoc al Parlament Espanyol. Repeteixo, s'atreviran CiU i ERC a una acció patriòtica tan eficaç i alhora simple?
Deia l'altre dia en Joan Ridao que, si el PSOE torna a "obrir el meló" de la reforma del reglament del Congrés, ERC tornaria a reclamar la fòrmula Marín. Però això que és? Per què collons no hem d'usar el vot que ells necessiten per al que nosaltres necessitem quan ho necessitem? I què vol dir això de la "fòrmula Marín"? No és prou vergonyant la nostra situació com per a posar-nos a mendicar una fòrmula vergonyant? Per no parlar de CiU, l'actitud de la qual fins ara ha estat de traïdoria pura i dura. De què tenim por? No podem permetre res per sota de la normalitat que ens reclama Europa per a acceptar el nostre idioma com a normal.
Bon jorn i salut a totes i a tots!