Test d'addicció als blocs

Pel que sembla no soc prou addicte als blocs. M'hi hauré d'esforçar més!

32%How Addicted to Blogging Are You?

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2496324

AVE i Sagrada Família: son "tontus" o tenen interessos amagats

Avui al mercat de la Sagrada Família es passaven paperets amb l'adreça de youTube on surt la simulació de l'hipotètic esfondrament de la Sagrada Família degut al pas del TGV (que els espanyols anomenen AVE). No hi havia ningú que l'hagués visionat encara, ni tan sols el que passava el paperet, però l'espectativa era alta, donat que n'havien sentit parlar als diaris o a la ràdio, o de boca de coneguts que l'haurien vist.

Un dels presents estava content de la posició d'en Portavella perquè deia que havia vingut força vegades al mercat, i com els altres assentien, sembla que el coneixia força gent de les parades.

Després la conversa ha derivat una estona en discussió estèril que se sortia del tema. Va! Ho explicaré per evitar intrigues. Un dels presents deia que s'alegrava que Esquerra s'hagués possicionat en contra del traçat pel carrer Mallorca "perquè jo, que sempre he votat els partits d'esquerres, no sabria ara passar-me a la dreta" (en referència a que els altres opositors eren CiU i PP). I això ha estat replicat per un altre que furiós ha proclamat que CiU no és pas de dreta. Llavors el primer ha respost que no CiU era pas d'esquerres, i la contrarrèplica de l'altre que "tampoc de dretes".

En fi, a part d'aquesta tendència de dispersar, tan típicament catalana, el tema principal ha estat "com son de tontos enrocant-se en que el túnel passi pel carrer Mallorca quan podria passar per Aragó". Una senyora ha dit que sota d'Aragó ja hi ha un túnel però que segurament és petit, i un altre home ha respost que, a la fondària que ha d'anar, no costaria res fer un altre túnel molt per sota de l'actual. Però aquest també ha afirmat que "segur que no es un problema tècnic, sinó no s'enrocarien en una cosa que la gent no vol, o sigui que aquí hi deu haver interessos amagats".

Després, durant un quart d'hora han proposat tot tipus de sospites sobre els interessos que hi pot haver al darrera, des de pagament de favors polítics a interessos immobiliaris.

En tot cas em quedo amb la percepció d'aquesta doble dimensió que caracteritza el veïnat: estan desmobilitzats però hi ha coses que no se les empassen.

El respecte, entre la raó i la força

He iniciat una enquesta al meu bloc principal (com entreteniment per encarar les vacances i també per assajar les eines web).

Que ens cal per a ser respectats?

Es a la columna de la dreta,
si no la sabeu trobar intenteu-ho des d'aquest LINK

Avaluació mesures femenines ?

He estat discutint amb una ciberamiga peruana sobre un tema tan tronat com la dictadura de l'aspecte físic. Ella m'ha enviat escanejat un mètode de taxació de mamelles i culs que diu que té força anomenada al seu país perquè valora també que la dona estigui compromesa en causes "trascendents" com un atractiu. Tanmateix la meva amiga vol aclarir que, en la seva opinió, aquest "atractiu" és sols la proba de la supeditació de la valoració femenina a les necessitats sexuals de l'home.

Com no és un dels meus temes i ja m'estava bé la seva anàlisi li ha anat donant la raó, però ha estat graciós, i aprofito per a comentar-ho com acompanyament de la foto del "mètode", que la meva amiga ha anat variant el seu discurs com si simplement estigués pensant en veu alta mentre em parlava, fins que ha acabat reconeixent que ella mateixa ha estat sovint molt crítica amb algunes actrius poc atractives, més que no pas els seus amics masculins.

Després ha dit que acabava d'adonar-se que potser l'atractiu que descriu aquest quadre no s'adreça tant als homes com a les dones. Fins i tot ha dit que un jurat de dones seria molt més exigent que un d'homes en els criteris del mètode.

Per últim diu que tot just acabava d'adonar-se, en plan autocrític, que allò que l'havia indignat del mètode fou que ella sortia mal quantificada, la qual cosa sempre havia sabut però li feia ràbia que una enquesta ho evidenciés.

Per la meva banda li he donat el pèssam per patir la dictadura de la imatge, i més si, com ella mateix reconeix, no és tant una estratègia hormonal per cercar un semental sinó, més aviat, un sistema classista dins del gènere femení.

Posteriorment una altra contertúlia texana s'ha embrancat en una discussió, indignada amb la companya peruana, però jo ja he passat i m'he anat a dormir. Tanmateix després he pensat que també podia servir per avaluar un home i ho he probat. En tot cas la sensació que m'ha donat ha estat d'inutilitat. Crec que les relacions socials entre els homes no venen determinades per la imatge, i em temo que les hormones masculines es valen d'altres estratègies, diferents del físic, per atraure les dones, en concret per les demostracions de poder.

Al final hem de reconèixer que no som tan diferents de les tribus de micos, dominades per mascles gens atractius però que mantenen estructures classistes (no soc expert però m'ho sembla dels documentals de la tele) a base de demostracions de poder. En fi, no puc dir gaire cosa més perquè no és el meu tema, ho deixo en mans de sociòlegs i de psicòlegs, però sembla com si l'interès de les dones pel tamany del seu pit i per la seva cintura superés l'interès dels homes pel tamany del pit de les mateixes dones. I a l'home, de moment (encara tardarem alguns centenars d'anys en evolucionar), doneu-li pistoles i diners, i probablement triarà les dones més aviat per l'expressió d'admiració de les mateixes i no tant per les seves mesures.