Fa un quants posts comentava com en alguns comerços llatinoamericans estan convençuts de que les lleis de política lingüística només afecten a "ustedes los españoles", i que ells, en tant que immigrants del més enllà, estan exempts d'haver de posar ni un sol rètol en català als forns, botigues de queviures i altres locals que regenten. Després d'haver-los informat de que la llei és la llei i que afecta tothom veig que no s'ho han cregut i tot roman igual (...igual que al franquisme!).De tota manera em mereixen més respecte els ignorants que els "notes", o sigui, aquells altres a qui se'ls nota que prenen mesures per a que "se note el efecto sin que se note el cuidado", és a dir, que es caracteritzen per posar a l'entrada un cartell en català ben gran ...i sovint l'únic! No es tracta de fets aïllats i, per com és d'elaborat el truc, evidencien malícia (ells potser en dirien "picaresca"?). Caldria estudiar tot el que hi ha darrera tanta resistència per etiquetar en català al temps que intenten escaquejar-se de les corresponents sancions. Jo estic convençut que no hi ha tanta mandra ni tant anticatalanisme com, més aviat, la por de molestar algun client (és ben sabut que les normes de gentilesa catalanes sempre han posat els veïns de ponent per davant dels de casa).
Us pensareu que exagero, però aquest escrit ja el tenia començat fa quinze dies, i el vaig aturar per un dubte ètic que va crear-me la lectura d'una reflexió en el blog d'un amic advocat sobre les denúncies públiques a marques i establiments. En tot cas, en aquestes dues setmanes he pogut comprovar com el sistema d'escaqueig es repeteix a tort i a dret. Els darrers han estat ahir dissabte al supermercat Consum de prop de casa, i avui al túnel de rentat Hanna de València amb Diagonal. Al primer uns grans cartells en català adreçats a l'entrada et donen la sensació de que el nivell de la llengua pròpia serà digne, però si t'hi fixes, els productes estan tots en la llengua aliena. I al túnel un teldal retolat amb la paraula "sortida" et fa passar de llarg amb tranquilitat, fins el dia que hi entres i t'adones que dins hi ha una munió de rètols, cap ni un dels quals en català, llevat del tendal de sortida per fora.
Malauradament la picaresca te vida pròpia i més vides que un gat, fins al punt que acaba configurant tot un sistema. No ens hauria d’estranyar si, quan les sancions econòmiques obliguen aquests locals a normalitzar-se, no es produeix una readequació dels mecanismes d'escaqueig en funció de les probabilitats de ser descoberts o de la reincidència. Probablement el comerç regentat per sud-americans posarà un cartellet en català a la porta, llavors el túnel de rentat col·locarà quatre pancartes estratègiques en català dins l'establiment i finalment el supermercat distribuirà un nombre limitat de retolets per les estanteries amb el lema "producte recomanat" o "millor relació qualitat-preu" o quelcom semblat. Qualsevol artimanya que els permeti continuar atemptant contra els drets dels consumidors de la forma més desapercebuda possible.
Sabeu que molt sovint pregunto a la gent, doncs la millor resposta me la va donar fa uns dies una senyora gran (en relació als rètols d'un concert que s'havia de fer a Barcelona però semblava que els barcelonins no hi estàvem convidats perquè només estava escrit en espanyol) que em va respondre "...miri, això a Madrid no ho permetrien, però ja se sap que a nosaltres la Generalitat no sap defensar-nos...". Tota una lliçó de fatalisme nascut de l'experiència vital de tres dècades d'ineficàcia dels nostres governants.
