Clarificar espais politics millor que pensar qui guanyarà les eleccions

Ja ho he dit altres vegades, de moment no m'importa tant qui guanya i tampoc qui forma govern perquè penso que encara estem en la fase en que cal acabar de clarificar els espais polítics. El govern es decidirà l'endemà, a base de negociacions, amb llum, taquígrafs i notari.

Cal clarificar els espais polítics perquè això permetrà fidelitzar l'electorat i permetrà la sana competència entre dreta i esquerra i entre espanyolisme i independentisme, en funció de qui demostra ser més patriota o qui demostra aconseguir amb honradesa millor benestar social.

Fins ara ha estat un merder: gent d'esquerra sobiranista votant CiU i gent d'esquerra espanyolista votant PP, perquè els socialistes estaven plagats de catalanistes degut a la inexistència d'una ERC amb cara i ulls.

Ara comencen a consolidar-se amplis sectors de població que no s'avergonyeixen de ser el que són. Fins ara he conegut persones clarament de "dreta" que ni tan sols n'eren conscients perquè no admetien tal etiqueta, i el mateix passava amb conceptes com "espanyolista", "independentista", "d'esquerres"...

Surti el que surti, al menys acabaran de consolidar-se els quatre sectors de centre de la societat catalana, la qual cosa vol dir que CiU anirà perdent l'electorat que no li toca i anirà adoptant cada vegada més postures clares de dreta, i el PSC un perfil més desacomplexat en declarar que Catalunya per a ells és Espanya.

La gràcia estarà en veure com uns van engreixant-se i altres aprimant-se en funció de com evoluciona la consciència de la nostra societat o en funció de la seva valentia, patriotisme o corrupteles.

Campanya a ganivetades

La campanya electora ha començat de forma prou interessant: a ganivetades. I això m’ha permès sentir com en parla i s’hi interessa més gent de l’habitual en els comicis autonòmics catalans, al menys en els meus àmbits de relació. He parlat amb la gent a la feina, al bar, amb altres pares esperant la sortida dels nens de l’escola, amb amics i coneguts i en xats.

N’he conegut que pensen votar la formació neolerouxista de’n Boadella, la qual cosa em fa pensar que pot superar els vint mil vots, però d’aquests en són majoria els que m’han reconegut haver votat anteriorment al PP, per la qual cosa crec que bàsicament dividirà el vot de dreta espanyola, al temps que espantarà molts votants espanyolistes d’esquerra que optaran pel vot útil Montilla. La COPE haurà estat en part causant d’aquesta erosió al PP.

També he parlat amb votants socialistes que s’han despertat gràcies al DVD de CiU i que prometen anar a votar en Montilla, tot i que algun d’ells diu que no li agrada el candidat i que, front la “pijeria” dels líders d’Iniciativa, acabaran votant ERC.

En general no he percebut rebuig contra en Carod. Només detecto animadversió en gent que es declara espanyolista i que l’abomina per la seva condició d’independentista, així com en militants de CiU. Es possible que ERC obtingui més vots dels esperats gràcies a una polarització entre dos models que no agraden gaire. No he sentit cap votant de CiU tocant campanes pel DVD, més aviat avergonyits per un estil desagradable. I d’altra banda he sentit uns quants andalusos descontents pel poc “salero” de Montilla. També en coneixo que han deixat d’identificar-se amb una IC (i especialment amb els seus dirigents) que es percebuda com un simple satèl·lit. En fi, que potser ERC ens dóna una sorpresa i no estan tan cremats com se’ns vol fer creure.

Abans de publicar aquest escrit un company de Girona amb qui ho he discutit per xat em diu que estic equivocadíssim, que en el seu entorn veïnal (Salt) no creu que tornin a votar en Carod molts dels que ho van fer en les anteriors autonòmiques degut a les relliscades que ha tingut. Ja ho veurem. De vegades les relliscades ens fan humans, el votant pot solidaritzar-se arrel del linxament i tenir en compte que has tingut bones intencions, especialment si ets simpàtic i et veuen després com t’afaites. Més que si no tens cintura per aguantar una entrevista feta amb mala educació, més que si dus roba de marca, i més que si et creuen sospitós de voler estar dalt a qualsevol preu.

Que la Generalitat pugui convocar referèndums per a l'autodeterminació

De vegades els períodes electorals són com fer dissabte, serveixen per clarificar, i es clarifiquen moltes coses, des d'actituds fins a conceptes que en altres moments esquiven tant com poden.



VilaWeb - Diari Electrònic Independent - www.vilaweb.cat: "Montilla i Piqué menystenen la proposta d'ERC d'impulsar l'autodeterminació
José Montilla i Josep Piqué han estat els primers candidats a respondre a la proposta de Josep Lluís Carod-Rovira Perquè la Generalitat pugui convocar referèndums per a l'autodeterminació Carod-Rovira demana a tots els partits que hi donin suport. Montilla ha dit que el nou estatut no preveia aquesta possibilitat i que tampoc no era partidari de l'autodeterminació. I Piqué ha considerat 'pura propaganda' la proposta del candidat d'ERC.
Carod ha enviat avui una carta als altres quatre candidats recordant-los que el Parlament de Catalunya va aprovar, l'any 1989, una resolució segons la qual Catalunya no renunciava a l'objectiu de l'autodeterminació. Per cert que Esquerra presenta avui al Congrés espanyol una proposició de llei perquè el govern català tingui competència per a convocar referèndums."

Oficialitzant els barbarismes

Oficialitzant els barbarismes

Es una obvietat que l’ús social del català va perdent terreny en favor de l’espanyol, i que tal situació només s’explicaria si ses senyories haguessin dedicat a l’onanisme tants anys de govern catalanista.

El pitjor és que tenim eines i no les sabem usar. Es comprensible que la gernació d’immigrants occitans s’integressin al català, i també que ho fessin igualment les primeres allaus d’espanyols de principis del segle passat. En canvi, s’entén que ja no ho fessin les de mitjans de segle, degut a la política genocida de Madrid i a l’assentament en ghettos (entre altres raons).

Però trobo greu que quan arriben els extracomunitaris, tenint nosaltres les eines educatives així com poderosos mitjans de comunicació audiovisual (que esdevenen els primers socialitzadors), aquests treballadors s’integrin en base a la llengua del país veí de ponent, en comptes de fer-ho en la llengua d’ací. No siguem ingenus, això només és possible per la deixadesa-complicitat de qui té el poder.

Alguns exemples de “disfuncions” que, vist en perspectiva el seu augment, perden la categoria d’anècdotes marginals:

Avui mateix, en una petita farmàcia, prop de la Sagrada Família, he demanat: “...un Kleenex, si us plau...”, i la dependenta m’ha respost: “...en castellano!”. Li he preguntat per què no entén català i m’ha respost que, sent anglòfona, i parlant prou espanyol, pot atendre perfectament “els naturals i els turistes”.

Però ahir mateix, a Catalunya Informació (i fa pocs dies al 3/24 en un cas similar) un corresponsal parlava d’una malaltia usant el terme “enfermetat” (ara no recordo qui era el presumpte “enferm”). Tampoc ningú ha impulsat campanyes, en els mitjans, de correcció dels barbarismes més habituals (culumpiu, què tal, polla, polvo, vivenda, encimera, empollar, empotrat, no hi ha dret, catejar, bronca, atontar, amariconat, a no ser que, a simple vista...) suposo que a l’espera del moment d’oficiliatzar-los. I també La Caixa ja s’ha encarregat de canviar-nos el “si us plau” per una fórmula corrompuda. La tècnica d’impulsar –fent veure que és sols tolerància- barbarismes, que després s’accepten com a sinònims, i que finalment es prioritzen front el sinònim més genuí, és una tècnica que no protagonitza el poble, sinó que s’impulsa des del poder.

Per tant, com volen que ens estranyi que des del poder es toleri l’incompliment dels principis de la política lingüística?

Amb quina paraula podem qualificar un poder català que, amb la seva inoperància, esdevé causa de la substitució paulatina (“sin que se note el cuidado?”) del català per l’espanyol a casa nostra?

Prudència? No, l’altra.