Un catala entre bascos. Toni Strubell

www.avui.com/avui/diari/05/jul/14/26500.htm
Ara tot just m'he acabat de llegir el regal d'aniversari que em feu la sogra, "un català entre bascos" de Toni Strubell, editat per La Campana. No cal dir que us el recomano de totes totes.

Seria pedantíssim que pretengués passar per comentarista literari, fins i tot afeccionat, perquè no ho soc ni de molt lluny, sinó que simplement m'he limitat a passar l'estona, gaudint de la lectura, desitjant que de l'enriquiment de tota lectura se'n beneficiï el meu punt de vista posterior de les coses.

Tot i així vull assenyalar una de les moltíssimes comparacions entre ambdós països: els mitjans de comunicació bascs, tant els basquistes com els espanyolistes, tenen un punt de vista informatiu més semblant als dels mitjans madrilenys o parisencs i molt diferent dels catalans. Des de París i Madrid el punt de vista és París i Madrid, i per extensió Espanya i França; de la mateixa manera que des de TOTS els mitjans bascs el punt de vista és Euskal Herria. En canvi des dels mitjans catalans el punt de vista és més provincià (d’Espanya), gens de països catalans, fins i tot poc barceloní.

Firts United Church of the Flying Spaghetti Monster

http://es.groups.yahoo.com/group/ATEISME/message/773

Exigeixen que la seva teoria sobre l'origen de l'univers obtingui el mateix rang que les teories religioses que diuen que Déu va crear el món. Al cap i a la fi –expliquen- ambdues premisses estan basades en la fe. Diuen que els conservadors parlen d'un ‘Creador’ i ells d'un ésser compost de fideus. Que canvien els protagonistes, però que els fonaments són els mateixos. És, segons han explicat, el Disseny Intel·ligent dut a l'absurd. “No tinc problemes amb la religió. Allò que em molesta és que tractin la religió com una ciència”, explica Bobby Henderson, l'iniciador d'aquest moviment. “Està bé que s'ensenyi el creacionisme als col·legis, però no com part de l'assignatura de ciències. La ciència és l'estudi de fenòmens naturals i observables”. Una enquesta de Gallup va mostrar al novembre que un 46% dels nord-americans creu que un déu va crear als éssers humans, mentre tot just un terç creu que existeix evidència suficient per a protegir la teoria de Darwin i un altre 38% respecta el darwinisme encara que es mostra convençut que una deïtata va intervenir d'alguna manera. El debat sobre el Disseny Intel·ligent duu temps sobre la taula, però en les darreres setmanes ha cobrat especial força, sobretot des que George Bush es mostrés partidari que aquesta teoria –donada pels conservadors- arribi a les aules nord-americanes. La publicació de la “Teoria del Monstre de l'Espagueti Volador” també ha contribuït a animar la discussió. Als fòrums, partidaris i detractors defensen les seves tesis i, fins i tot fan apostes: “Dono 25.000 dòlars a la persona que pugui provar empíricament la teoria de l'evolució”, repta una internauta als autors del blog Boing Boing. La resposta no s'ha fet esperar: “Nosaltres donarem un milió de dòlars a la persona que pugui provar empíricament que Jesús no és el fill del Monstre del Espagueti Volador”.

Ara els catolics diuen que Hitler era ateu

Arrel de la trobada mundia de joves cristians a la ciutat de Köln m'he fet un tip de sentir comentaris creuats, com qui no vol..., sobre el suposat ateisme de Htiler. Deuen pensar que una mentida repetida mil vegades....

Per sort he trobat en aquesta web
http://perso.wanadoo.es/estudioateo/citas/historicas.htm
el record d'ulgunes cites que aboquen llum al tema:

"Soc ara, com abans, catòlic, i sempre ho seré." [Adolf Hitler, al general Gerhard Engel, 1941]

Visiteu-la, hi ha un munt de cites interessants:
http://perso.wanadoo.es/estudioateo/citas/historicas.htm

Presa de pel? Mes aviat presa de peles! ...a costa del pel.

Presa de pèl? Més aviat presa de peles! ...a costa del pèl.

Fent un darrer esforç i pensant que, potser no estalviaré com la resta d’europeus, però al menys semblaré europeu en la despesa, decideixo comprar la recàrrega de fulles d’afaitar. A més, no estan els temps per a semblar un taliban amb llargues barbes. I en aquests pensaments la paranoia em du a sospitar si darrera les darreres guerres no hi ha els mateixos industrials d’aquest afaitat de luxe que patim a Occident, per tal de contrarestar la moda de les barbes fonamentalistes.
Algú dirà que podria usar fulles més barates, o fins una maquineta elèctrica. Els qui us afaiteu ja sabeu que “NO ES EL MATEIX”.
A la cua de pagar la caixera, que fins aquell moment m’ha tractat en català, li fum un crit a la que probablement és la seva cap, dient-li “un paquete de a ocho”, la qual cosa em du a altres dues reflexions, la primera és si cal saber català per a ser cap, o si les caps venen de Madrid entre setmana, o fins si no han reclutat d’urgència una turista madrilenya per a fer de cap, degut a algún embolic en els torns de vacances. La segona reflexió és per què cal anotar especialment les fulles d’afaitar entre tants milers d’altres productes? Ho pregunto obertament i la meva simpàtica caixera m’informa que és degut a que “la gent ho roba i per tant cal fer aquest recompte per a fer-se al menys una idea de les existències.” Ho trobo raonable, fins i tot em sorprèn el relatiu fatalisme, perquè en l’altre supermercat on vaig més habitualment les tenen guardades en un armariet tancat amb clau, on també guarden els whiskys cars i els perfums de luxe.
Alguna vegada ja he començat a mirar en les basars xinesos (antics “tot-a-cent”) si en trobava. Qui m’acompanyava em recriminava el meu desig de que ho fabriquin a Xina com una acceptació de l’explotació en vers gent en situació de semi-esclavatge. De cap manera! No vull que aquesta marca es fabriqui a Xina (que probablement ja ho fan) sinó que vull que els xinesos fabriquin productes xinesos d’igual qualitat que permetin la competència i, alhora, satisfer els meus desitjos (...en el fons, de venjança).