divendres, d’agost 27, 2010

Escoltar i Parlar

Nova entrada al Bloc Gran del Sobiranisme: 
http://blocgran.cat/?p=2829

"Escoltar i Parlar "




27/08/2010-Escoltar i Parlar (http://blocgran.cat/?p=2829)

Escoltar i Parlar

 agost 27, 2010 |  Fantassin Manel |

Em disculpareu si faig un inici autoreferencial, explicant-vos el meu convenciment que, si els meus amics haguessin de definir-me amb cinc paraules, segurament tots ells coincidirien en dos dels mots. Un d’ells seria “independentista” i l’altre seria “escoltador”. Però no solament  em caracteritza l’escolta empàtica; també l’audició discreta, pacient i analítica.

Dic aquestes floretes sobre mi mateix, amb l’objectiu d’intentar convèncer-vos, que té un alt grau de fiabilitat allò que pugui comentar-vos sobre coses que hagi escoltat. En aquest cas, es tracta de l’observació  sobre els usos lingüístics percebuts al poble on he anat a passar el dia.

Hem sortit de BCN i hem travessat l’àrea metropolitana uns 50 km en direcció a ponent. No diré fins on per no mosquejar els meus amics, només diré que és un nucli de més de quatre mil habitants pertanyent a un municipi situat passat Sant Sadurní.

Sóc al carrer principal d’una vila catalana d’aspecte tradicional i històric, de gent que se saluda amablement pel carrer, que passegen sense presses, amb posat tranquil,  perquè  no hi ha gairebé trànsit, camí de la pastisseria o pujant de missa.

És mig dia quan la meva petita em pregunta, innocent i acostumada a molt de cotxe, si encara som a Catalunya i, arran d’això, m’adono que no he sentit encara ningú parlant Català. Estem habituats a l’Eixample barceloní on la nostra llengua es barreja amb parles estrangeres, des d’Urdu a Xinès, passant per l’Anglès i l’Espanyol majoritari. En circumstàncies similars, en tractar-se d’una via on conflueix tanta gent anant amunt i avall, a Barcelona hauríem percebut el caràcter marginal del català però no la seva absència.

Em disposo a parar l’oïda per tal d’identificar aquests catalanoparlants tan discrets. Passa una estona. Tothom xerra poc o molt. Realment cap d’aquests vilatans amb aspecte pagesívol  parla Català. Esperarem! Passa un auto amb la música a tota hòstia, envaint el carrer amb la veu de Los Chunguitos que, lluny d’agredir acústicament l’entorn, com m’hauria semblat fa sols una estona, ara em dóna la sensació que s’hi integra perfectament.

Arriba la vesprada i cerquem nous espais públics, perquè la mainada pugui esbargir-se mentre els grans fem un cafè. Cap d’aquests nens del parc juga en Català? M’hi adreço, amb l’excusa d’un joc, en la llengua del país, per tal de provocar el canvi, amb llur resposta. La conversa esdevé de bilingüisme passiu, em responen en Espanyol. Diu la meva companya que pot ser degut al context de joc on aquesta és actualment la llengua “obligada”.

Es fa fosc i, com fantasmes entre les ombres  …veiem apropar-se homes  vestits amb llargues camises que semblen llençols blancs. Al darrere venen també senyores i mainada igualment mudats. Han festejat el ramadà i surten també  a passejar. Quatre nenes marroquines es posen a jugar amb la meva petita EN CATALÀ! Al meu costat escolto una de les veïnes dient “…el pueblo se está llenando de extrangeros…” i un senyor li respon “…estos son los hijos de la mora…”.

_AMAZIGH_El joc de les cries és bonic i en un Català exquisit. Els pares seuen al meu costat i veig que no parlen Àrab sinó Amazigh (si, ho sé diferenciar bé. De debò!). Després marxen i es queden vigilant les nenes dos xicots d’uns 15 i 13 anys que també parlen entre ells en Català.

M’adreço a ells per a preguntar-los pels seus usos lingüístics. M’expliquen que es van acostumar a parlar Català a classe. La diferència amb altres nens fou que ells, en sortir d’escola, havien d’anar a casa, on jugaven entre els germans. En canvi, la resta dels amiguets es quedaven jugant al carrer …es Espanyol.

La família va arribar fa 15 anys, però els pares no solament no parlen (gaire) Espanyol ni Català sinó que tampoc parlen Àrab. El pare es dedica a feines agràries i la mare no treballa. A casa, els cinc fills (dos nois i quatre nenes) parlen entre si en català i amb els pares en Amazigh. Sovint són els nois que fan d’intèrpret en la compra i a cal metge.

Fa prop d’un any hi havia una enquesta de facebook demanant el parer sobre quins forasters s’integraven més fàcilment a l’idioma de Catalunya. Durant prop de tres mesos, mentre la pregunta en movia en l’àmbit català, el vot era majoritàriament a favor dels marroquins. Quan va arribar a coneixement d’un grupet espanyolista, i el van difondre entre ells, va rebre una allau de votacions en vers l’Espanyol (però fins per a ells era un vot difícil, atès que respondre era considerar-se foraster):  http://apps.facebook.com/livingsocial/micro/polls/110713/answer

_CATALA_Després de 20 anys de Pujolisme i de vuit anys amb independentistes al govern autonòmic regional, he passat el dia en una vila catalana de l’interior on només he sentit parlar Català una família musulmana qualificada pels vilatans com “extranjeros”.



Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí de l’alliberament!
.
Fantassin Manel
.
Etiquetes Política catalana |  5 comentaris »

5 respostes

  1. Medit diu:
    Abans que res, gràcies pel relat. Té un to agredolç, però tractant-se d’hàbits d’ús de la nostra llengua, és el gust habitual.
    Només veig el consol que si segueixen arribant estrangers al país, potser amb menys proporció, però de manera constant, i venen de llocs on la catalanofòbia no és un “costum”, aquest gruix de nous catalans de menys de 15 anys, ens ajudin, irònicament o no, a salvar la nostra llengua -i, de retruc, el país-.
    Pot semblar estrany però, vist des de fora, faran molt més pel català aquests marroquins que totes les polítiques lingüístiques de la Generalitat. Són ells els que convenceran els seus compatriotes que el català és útil per al dia dia. Si tu vas a Nova York i et diuen que al barri “tal” és millor parlar en italià, potser no te’n refiaràs fins que trobis algun altre català resident a la Gran Poma que, per empatia personal, t’hi acabi convencent.
    Si és cert que no poques associacions d’estrangers estan preparant un acte col·lectiu de rebuig contra el recurs a la Llei d’Immigració per part de la Defensora del Pueblo Español, això em semblarà la notícia més positiva de l’estiu…. i a l’alçada de la manifestació del 10J.
    Vaig comentar en un altre post que el futur de les actuals “nacions” és diluïr-se en identitats definides per un pol urbà de gran magnitud i la seva àrea d’influència. O almenys això és el que opinen “grans” urbanistes i teòrics de la sociologia.
    La gran Barcelona no la farem nosaltres sols, perque els catalans, per la raó que sigui, no estem avesats a procrear massa. I tampoc ho estan, tot s’ha de dir, els espanyols (cosa que és esperançadora).
    La gran Barcelona, la gran metròpolis urbana que substituirà (nominalment si més no) Catalunya d’aquí a mig segle, la faran créixer noiets marroquins com els que et vas trobar. Son els seus equivalents els que han fet el “gran París”, o els que van configurar les grans metròpolis nord-americanes, o els que estan creant monstres urbanístics a la Xina, amb camperols vinguts de punts remots -i per tant amb llengues i costums diferents-. Els grups ètnics “purs” són, ja avui, un record del passat.
    Si ens guanyem l’empatia d’aquests nous catalans -especialment, critaures- a dia d’avui, tenim un puntal de supervivència, com a país, BRU-TAL de cara al futur.
  2. Indigeta diu:
    Els Amazigs son els calans del Magrib.
    Potser aixó pot explicat alguna cosa. Als magrebins d’origen arab, a aquests no els integrareu pas tant facilment.
  3. Fantassin Manel diu:
    Abans s’integra en Català a Catalunya un àrab araboparlant que un espanyol. Al primer, posats a canviar se li’n fot. El segon “está en España y no lo necesita, tiene todo el derecho de hablar en la lengua de su pueblo de puerto hurraco, faltaría mas!”.
  4. bacus diu:
    fantassin si els meus amics m’haguessin de definir seria ‘com una bona persona’ per això segueixen sent amics després de 20anys.
  5. Fantassin Manel diu:
    Tens molta raó, Bacus. Per cert, ets aquest Bacus: http://bacus.bloc.cat/ ?

divendres, d’agost 20, 2010

Entre Gallines i Galls per la Sagrada Família

Nova entrada al Bloc Gran del Sobiranisme:
http://blocgran.cat/?p=2752
Entre Gallines i Galls per la Sagrada Família
"...Comença un nou jorn al barri de la Sagrada Família. Pot semblar un barri normal d'un país normal si ens deixem enganyar per l'activitat i el tracte agradable que regna dins del Mercat. Fora les obres d'ocupació, de l'AVE, també es disposen a escenificar el canvi de la guàrdia de nit per la feina diürna, amb l'hissada solemne de la bandera espanyola, que impera, cada dia, omnipresent i desafiant, com una pica en Flandes, ben visible en la cruïlla de Mallorca i Padilla, davant els comerços empobrits després de llargs mesos esquivats per la clientela que evita aquella zona tan enlletgida i de difícil transitar..."

Entre Gallines i Galls per la Sagrada Família

 agost 19, 2010 |  Fantassin Manel |

DSC05793Comença un nou jorn al barri de la Sagrada Família. Pot semblar un barri normal d’un país normal si ens deixem enganyar per l’activitat i el tracte agradable que regna dins del Mercat. Fora les obres d’ocupació, de l’AVE, també es disposen a escenificar el canvi de la guàrdia de nit per la feina diürna, amb l’hissada solemne de la bandera espanyola, que impera, cada dia, omnipresent i desafiant, com una pica en Flandes, ben visible en la cruïlla de Mallorca i Padilla, davant els comerços empobrits després de llargs mesos esquivats per la clientela que evita aquella zona tan enlletgida i de difícil transitar, i davant dels rostres vençuts del veïnat instal·lat en el fatalisme, fins al punt d’expressar, cada dia de cada dia, el seu convenciment que “és obvi que la Basílica se’n veurà afectada, i això  no ho pagaran pas els polítics que s’hi han entestat, no, que tornarem a ser nosaltres”!
.
DSC05794_cutLa bandera espanyola que presideix aquest paisatge dramàtic també  genera  discursos i preses de posició, però les que he escoltat avui (el mateix dia que en Carretero no ha pogut veure en Laporta per problemes d’agenda, com fa uns dies li va passar al Puigcercós) entre el veïnat, han estat comentaris lamentables. S’ha iniciat al döner kebap que hi ha just al davant. Ignoro si els que treballen al restaurant s’han fet ja del grup de Nous Catalans de CiU, però si que sé del segur  que li han fet un comentari a un client, sembla que fent broma sobre que hi havia una estelada molt més alta -en un àtic- que l’estanquera  (contraposant “el estandarte de los vencedores de Sudáfrica con la mierda de bandera de la estrella que habrá puesto algun niñato en aquel balcón”, en paraules del client que n’ha sortit, posant-los a parir).
.
DSC05795La reacció dels veïns a l’insult ha estat covarda i mancada de convicció, i més  ho ha estat a partir del moment que els responsable s’ha declarat catalanista, però matisant  que “una cosa es la patria chica y otra muy diferente traicionar a nuestro equipo”. Fins i tot ho ha acabat lligant amb el conflicte actual de la policia espanyola a Melilla: “…o se está con la gente, que semos españoles, o se está a favor de los putos moros. Toda la culpa es de la Esquerra, espero que a la próxima vuelva a ganar el Pujol o los socialistas, que esos de la Esquerra  nomás saben hablar catalán pero no tienen cultura ninguna”.
.
No sé si marxo més empipat per l’actitud d’un home que ha despertat a l’espanyolisme  furibund arran d’un partit de futbol, o per la sensació d’esterilitat dels meus esforços per introduir llum en el tema,  o per la resposta dels veïns que, un rere l’altre, s’esforcen a convèncer el primer que “ells no són dolents, malgrat ser catalanistes”, tot dient animalades històriques del tipus: “…jo estic agraït al Felipe y al Zapatero perquè em paguen una pensió cada mes, que sinó passaríem gana…” o també “…amb els diners que ens dóna Madrid , en comptes de crear feina, els gastem en el català, això amb el Pujol no passava…”
.
rhynchonellaTot plegat m’ha fet venir al cap un record d’infància, també relacionat amb fòssils. Fa prop de quaranta anys havia anat a un lloc, prop del poble, on tot el terra estava cobert de terebràtules i de rynconelles. N’hi havia a milers. Al costat treballava un pagès que em va preguntar per què ho volia. Li vaig explicar que feia col·lecció de moluscs fòssils i similars. Em va mirar amb cara de pena i, fent un esforç per superar la “vergonya aliena” que sentia pel meu comentari, va procedir a il·lustrar-me sobre el fet que els moluscs es crien al mar, no pas a la muntanya. Aquelles pedres que el pagès ha vist sempre, i abans que ell el seus pares, els seus avis, els besavis, ‘no són moluscs sinó uns rocs anomenats “gallinicas” (terebratula) i “gallicos” (rhynchonella), formades per l’acció de l’aigua’. Tots els meus intents d’explicar-li que allò havia estat un mar, i que les pedres havien estat animals, no feien sinó posar-lo més nerviós, fins gairebé indignar-lo, perquè un “niñato” com jo no podia saber més que la sapiència de tantes generacions que havien solcat aquella terra.
.
terebratulajpgEm va preguntar d’on era, atès el meu accent estranger, tot i que em tenia vist al poble tots els estius. “¡Ah, bueno, yo estuve también viviendo en Barcelona durante cuatro años! Son buena gente porqué allí nadie me habló nunca en catalán, no como los polacos de Fraga, que allí nadie sabe hablar castellano. Mira, majete, tienes que estudiar mucho antes de creerte todas esas tonterías de las piedras. Coge todas las gallinicas y gallicos que quieras pero no te  se ocurra decir eso que eran animales, que sinó todo el mundo te tomará por tonto”.
.
DSC05799Suposo que m’ha vingut el record, en mig de galls fatxendes i de gent gran covarda, i en constatar que no sempre sap més el diable per vell que per diable, però que també de vegades d’on no n’hi ha no en raja, i  no cal esforçar-se en fer entendre la realitat a qui mai no l’entendrà per molt que t’hi escarrassis. Els veïns de l’episodi de la Sagrada Família, davant la bandera espanyola que presideix les obres, han actuat com allò que són: vençuts de la guerra i del franquisme, i espanyolitzats. La força està en les idees noves i en la reacció desacomplexada dels joves, com el que ha posat l’estelada al balcó intentant resistir l’agressió estètica.
.
mas-zapatero_336
De fet, no parlo pas de cap mecanisme innovador, perquè arreu són -i han estat- els joves combatents independentistes els que estenen la llavor del canvi. Aquí ja fa massa temps que van enterrar els esprais! Aquell  “escribo tu nombre en las paredes de mi ciudat” ha passat a la història a partir del moment que han mamat poder. Potser fora bo que, atesa la badada de la CUP de no presentar-se a les properes eleccions, atesa la conflictivitat entre RCAT i la SOLI per liderar el novedós centre-dreta independentista, atès l’anquilosament de CiU i d’ERC… potser  cal ser valents altre cop, desenterrar els esprais,  i que els joves de totes  aquestes organitzacions, es disposin a  fer net i a  prendre el timó.
.
.
.
.

6 respostes

  1. Boladevidre diu:
    M’agrada el teu bloc. M’apunto a seguir-lo i el penjo a la llista dels que segueixo… enhorabona!
    No cal anar al cos a cos. I menys amb “repetidors de conceptes”. Quan hi hagi altres conceptes… doncs repetiran els altres…
    Altra cosa és el client.
  2. Indigeta diu:
    Hi ha una cosa que no m’ha quedat clara…qué vol dir AVE?.
    I un altre…tu hi eres quant ha passat tot aixó de la banderao?…i qué has fet?.
  3. vallfosca diu:
    No puc pujar-hi de peus però una part de les CUP volen concòrrer a les eleccions parlamentàries de la mà de la CNS…cosa que cel·lebro.
    Cordialment
  4. Albert diu:
    No només a la Sagrada Família, a La Sagrera també encara hi tenen posada la bandereta. És evident que ho fan amb un clar afany provocatiu i colonitzador.
    Sobre el despertar espanyolista de tanta gent, s’ha demostrat que fa més per la “unitat d’Espanya” un partit de futbol que 20 sentències del TC. És trist, però la gent es deixa emportar per espectacles així. I trista, tb, la resposta dels veïns. És intolerable que ens trepitgin d’aquesta manera.
  5. Durruti fai Companys cnt amb psuc. diu:
    Els veïns fan molt bé de ni veure-la, total és la bandera de la marina mercant catlana i barcelona i valència són grans ports comercials, ho han estat sempre,
    I si els castellans solen ser uns innutils presumptuosos que celebren triomfs catalans amb la bandera de Catalunya em sembla molt bé i divertit.
  6. Republika diu:
    5, vols dir?

divendres, d’agost 13, 2010

“…por qué nos caen tan mal los argentinos…?”

Nova entrada al Bloc Gran del Sobiranisme: http://blocgran.cat/?p=2688

Es tracta d'una conversa que relato a: http://blocgran.cat/?p=2688
Estavem parlant sobre els problemes de la gent de RCAT i de la Soli i m'ha acabat explicant una campanya de missatges anticatalans que uns espanyols enviaven a un fòrum d'internet d'argentina fa uns deu anys. Des del punt de vista històric és interessant perquè crec que aquí no en sabíem res.


"...Parlàvem de psicologia en relació a d’altres coneguts pertanyents a RCAT i a la SOLI que fa pocs mesos posaven a parir CiU i ERC, que feien apologia de la regeneració, i que ara han caigut en “més del mateix”,  fins i tot abans de començar. Alguns d’ells estan deprimits i creuen que, si ja no hi ha esperances en l’alternativa, atès que l’alternativa al desastre és un altre desastre, “…què queda?”..."
(...)
"...sabes por qué nos caen tan mal los argentinos? Porqué, a diferencia del resto de Hispanoamérica, no parecen españoles, porque siempre hablan con acento extranjero, como los catalanes, porque son los únicos gilipollas que cuando emigran a Cataluña les da por aprender catalán, porque cuando estás de turista en Buenos Aires te encuentras con gente en mitad de una plaza bailando sardanas, porqué viajas por Argentina y de repente te encuentras con un pueblo que en vez de hablarnos en español nos hablan en galés y nos preguntan si sabemos catalán, porqué se las dan de importantes, como los catalanes, porqué prefieren ser italianos antes que españoles, como los catalanes, que tambien prefieren ser cualquier cosa antes que españoles..."
(...)

13/08/2010-“…por qué nos caen tan mal los argentinos…?” (http://blocgran.cat/?p=2688

“…por qué nos caen tan mal los argentinos…?”

 agost 13, 2010 |  Fantassin Manel |

laporta_carreteroEns hem conegut parlant de psicologia. Ni el meu conegut ni jo som psicòlegs, molt al contrari, som simples treballadors. Ell feia de manobre de la construcció i ara està en atur, ha exhaurit la prestació i ara fa les feinetes informarmals que troba, moltes força precàries, però va tirant perquè no té família i no paga gaire d’habitació.
.
Parlàvem de psicologia en relació a d’altres coneguts pertanyents a RCAT i a la SOLI que fa pocs mesos posaven a parir CiU i ERC, que feien apologia de la regeneració, i que ara han caigut en “més del mateix”,  fins i tot abans de començar. Alguns d’ells estan deprimits i creuen que, si ja no hi ha esperances en l’alternativa, atès que l’alternativa al desastre és un altre desastre, “…què queda?”.  D’altres, més ficats i amb menys perspectiva, s’han fanatitzat atorgant-se  la “veritat”, condemnant tots els altres, convençuts que, d’entre l’oferta electoral independentista, el poble els triarà massivament i completaran el clímax en la declaració solemne al parlament regional catalunyès.
.
CheGuevaraEs diu Mario, és argentí, ja fa anys que viu a Catalunya però no és pas un nou català. Diu que hi ha gent que es juga la vida pel país d’acollida, com el Che Guevara o com els catalans en les independències americanes. Després hi ha els que adopten la nacionalitat d’acollida. Finalment hi ha els que no fan ni una cosa ni l’altra. Les opcions B i C dependrien del prestigi de les nacions d’origen en relació a la d’adopció. Per això, l’Espanya dels acudits “del francès, l’anglès i l’espanyol”, en els quals el darrer era “d’allò tan cutre!”, facilitaven la renúncia al nacionalisme opressor hispànic, mercès  que el patriotisme català era molt més seductor. En canvi, l’Espanya que van modernitzar els “joves nacionalistes espanyols” de Felipe González, amb els diners de l’espoli català, l’Espanya que ara ha esdevingut  “el millor equip de fútbol del mon”,  ha guanyat massa en orgull per a continuar facilitant  el procés.
.
lincolnDiu en Mario que la facilitat de “canvi nacional” pot donar-se en relació a altres països  de Sudamèrica, però difícilment pot succeir ni a l’Argentina ni als USA ni a Catalunya. Curiosament, el patriotisme d’aquests tres països és fonamentalment “d’adopció”, no pas tan ètnic com s’argumenta sovint en relació als  bascs o als hispans. Tanmateix, un cop adoptat, no se’n reuncia.  Encara que això no ens  impedeix, com ja he dit abans, jugar-se la vida en la lluita internacionalista. I entre els exemples vam esmentar fins i tot la Brigada Lincoln.
.
He esmentat a l’inici que ens hem conegut parlant de psicologia. En realitat era parlar per parlar però fent diagnòstics “d’estar per casa” en relació als greus estats de tristesa (en alguns casos diria que veritables manifestacions d’ansietat i fins formes de neurosi) que afecten alguns coneguts vinculats a RCAT i a la SOLI. En aquest context ha sorgit, en la conversa, el típic clixé  de si tots els argentins són psicòlegs (similar al dels catalans botiguers i gasius). En Mario trobava curiós aquest arquetipus envers els seus compatriotes  i es preguntava si  tenia a veure amb la  manera de parlar, sovint molt acurada, o a la casualitat d’una arribada massiva de licenciats en psicologia en un moment històric determinat.
.
La veritat és que no l’hi he pogut aclarir perquè l’única expèriència meva amb argentins fou amb els estudiants que vaig conèixer en una gresca molt divertida a la Bucarest de Ceaucescu l’any 1978 (on vaig anar a fer el turista, amb 17 anys, aprofitant els primers sous de la fàbrica on treballava)  i després amb altra gent massa diversa com per poder fer-me aquest clixé sobre ells. En canvi, si que els havia atribuït un excés de familiaritat en prendre’s la llibertat d’apalancar-se a casa d’un, o de convidar-hi amics. Aquest tret l’he vist posteriorment en totes les nacionalitats, catalans inclosos (barrejat amb aquella forma de parlar com si allò que defenses fos el més normal del mon, tan típic dels italians), en l’època de conèixer mon, és a dir, entre els 18 i els 30 anys.
.
casal_ppccLi sonava vagament Catalunya per algunes entitats cíviques de Buenos Aires que participen en actes folklòrics, o per referències d’alguns personatges històrics d’aquell país, que n’eren originaris, però diu que fa 10 anys la meitat dels internautes argentins, ell entre els quals, va acabar tip del nom “catalans”. Per què? Resulta que l’únic fòrum d’internet sobre cultura argentina (precursor dels actuals i que no estava restringit) rebia diàriament la tira de missatges que no tenien res a veure amb temàtiques argentines, sinó catalanes. Sembla ser que un grup de feixistes espanyols usava aquella eina argentina per posar a parir els catalans.
.
Els naturals del país, molestos i alhora desinteressats pel contingut dels missatges, creien que els responsables eren això, catalans (atès que era el mot que més es repetia als encapçalaments), i quan algú responia des d’Argentina ho feia insultant els qui en creien responsables. Al mateix temps els espanyols s’hi tornaven, divertits, embolicant més la troca. Al fòrum, insultant també els catalans, hi intervenien uns suposats argentins, que deien ser “argentins d’origen espanyol”, donant la raó als feixistes en contra de Catalunya o en contra de la resta dels argentins. A mesura que es desenvolupava l’internet s’estenia també a altres webs el nombre d’insults “catalans” en contra de la cultura argentina, però tot era un divertiment espanyol.
.
En Mario ho va saber arran de rebotar-se, intentant polemitzar amb aquests “catalanes”, i de rebre atacs en resposta, que li van permetre assabentar-se que els responsables eren, en realitat,  espanyols anticatalans i antiargentins. Diu que, obviant les raons de l’anticatalanisme, que en aquell moment no li interessava gaire, hi va tornar a contactar (fent-se passar per mexicà) amb l’objectiu d’intentar entendre el perquè dels insults antiargentins, i li van respondre tota una declaració de principis, que recorda fil per randa perquè fou un email que va llegir moltes vegades:
.
gales“…sabes por qué nos caen tan mal los argentinos? Porqué, a diferencia del resto de Hispanoamérica, no parecen españoles, porque siempre hablan con acento extranjero, como los catalanes, porque son los únicos gilipollas que cuando emigran a Cataluña les da por aprender catalán, porque cuando estás de turista en Buenos Aires te encuentras con gente en mitad de una plaza bailando sardanas, porqué viajas por Argentina y de repente te encuentras con un pueblo que en vez de hablarnos en español nos hablan en galés y nos preguntan si sabemos catalán, porqué se las dan de importantes, como los catalanes, porqué prefieren ser italianos antes que españoles, como los catalanes, que tambien prefieren ser cualquier cosa antes que españoles…”
.
Arran d’això, en Mario es va interessar per la nostra terra, va fer un curset de català al Casal de Buenos Aires.  Atès que sabia parlar italià, per origen familiar, i que havia après francès a l’escola, diu que ho entenia tot des del primer dia, aconseguint aprendre a parlar català fluidament en pocs mesos, i ara ningú el distingiria de cap altre barceloní. Després va gestionar la doble nacionalitat italiana per raons familiars.
.
rcat_soliLa va aconseguir fa cinc anys i amb el passaport europeu va venir directament a Barcelona. Ara té intenció de tornar a Buenos Aires, degut a la manca de feina, però vol esperar que passin les autonòmiques perquè no es vol perdre la Proclamació d’Independència, tot i que diu que, a la vista del panorama caïnita entre RCATs i SOLIs, i d’aquets amb tots els altres, no ho veu gaire probable. Però s’espera per si de cas…
.
.




Que tingueu un bon jorn de satisfaccions i de lluita en el camí de l’alliberament!
·
Fantassin Manel
Etiquetes Política catalana |  2 comentaris »

2 respostes

  1. Fantassin » Blog Archive » “…por qué nos caen tan mal los argentinos…?” diu:
    [...] Nova entrada al Bloc Gran del Sobiranisme: http://blocgran.cat/?p=2688 [...]
  2. Albert diu:
    Potser s’haurà de quedar un temps més per a veure-ho. Que si es queda, de ben segur, ho viurà. Tan de bo abans de marxar ho pogués celebrar!