Duran ve a dir als convergents que no volen Rajoy que votin directament Zapatero

PSOE i PP estan d'acord en una cosa: governarà qui tregui un diputat més! Això és una bajanada! De què li serviria a un partit de dretes governar tenint en contra una esquerra en majoria absoluta? Seria una manera de perdre el temps fins al moment què s'imposés el seny i es formés un nou govern d'esquerres.

I continuant amb la manca de seny, diu en Duran que no pensa pactar amb el perdedor de les eleccions espanyoles. En Duran vé a dir a tots aquells votants convergents que no vulguin Rajoy i es rafiïn de que els seus vots ho puguin impedir, que ja saben que només serviran per tot el contrari, en el sentit que tot vot que no és per Zapatero serà un vot més per en Rajoy, donat que CiU no pensa formar pinya per evitar la presidència del PP, que tant ha atacat l'autonomia i la recuperació lingüística de Catalunya.

Entre en Duran i en Mas (aquell que el primer que va fer fa ser pactar amb ZP la retallada de l'Estatut) estem ben arreglats! Hauré de donar la raó als republicans en el sentit de que donava menys garanties per Catalunya en Mas que en Montilla!

Amb rastes i de dretes!

És impressionant la gent de dretes que aparenta ser d'esquerres! Potser ni ells mateixos saben que ho són! Em trobo una coneguda amb aspecte (rastes i parla incloses) gairebé d'okupa, que treballa de cap del seu departament i que no s'estalvia criticar-me obertament el sindicalisme i mostrar-se a favor dels empresaris.
És una senyal més de que el mon s'acaba???

L'expresident d'Italia vol que America pressioni Espanya perque reconegui l'autodeterminació dels catalans

L'expresident d'Italia vol que America pressioni Espanya perque reconegui l'autodeterminació dels catalans

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2745774
DIMARTS, 19/02/2008 - 13:31h
Cossiga reclama a Espanya que reconegui l'autodeterminació de catalans, bascos i gallecs
L'ex-president italià vol que els EUA i la UE pressionin el govern espanyol perquè ho faci
L'ex-president italià Francesco Cossiga ha dit que la Unió Europea i els Estats Units haurien de pressionar el govern espanyol perquè desisteixi de reprimir les nacions catalana, basca i gallega i els reconegui el dret d'autodeterminació. Cossiga s'ha pronunciat així tenint en compte l'ampli reconeixement internacional del nou estat de Kosovë, que ha estat saludat pels EUA i pels grans estats europeus. Espanya, en canvi, no l'ha reconegut.
Segons Cossiga, Espanya adopta una actitud franquista envers els militants independentistes bascos, catalans i gallecs.

Dolors Nadal i els radicals de la Universitat

Quants projectes nacionals hi ha a Catalunya? : Espanya (ja sigui autonòmica, centralista o super-federal, amb Catalunya ben còmoda o incòmoda a dins) i la Independència.

El diari diu que un grup de radicals impedeixen l'acte de Dolors Nadal, entre els quals hi havia independentistes. Després la ràdio generalitza que els independentistes impedeixen un acte "contra el cànon digital" de la diputada. Diu que eren independentistes a seques, per tant, no sabem si eren comunistes, si eren de centreesquerra o si eren de dretes. Ens queda el dubte de que, si els boicotejadors haguessin estat afins a Iniciativa per Catalunya-Verds, els titulars no haurien dit "...un grup d'espanyols federalistes...!"

D'altra banda, les reaccions has posat èmfasi en que "tothom pot expressar-se sobre qualsevol tema a la Universitat si ho fa amb educació". De debò el Rector permetrà algun dia un acte d'apologia del genocidi si ho fa amb educació?? No podrien haver-se limitat a dir que la senyora Nadal no és feixista i, per tant, els estudiants estaven equivocats? I que si hi hagués un acte realment feixista, el Rector mateix ho prohibiria?

Today Kosovo tomorrow Catalonia

Aprofitant que un efecte de la independència de Kosovo serà una munió de cerques a google de referències sobre Kosovo, us proposo una manera de visualitzar les aspiracions catalanes saludant, de forma massiva, la independència de Kosovo, amb entrades en fòrums i en blocs amb el mateix títol, que estigui escrit al menys en anglès: "Today Kosovo tomorrow Catalonia".

També estaria be que els blocs adjustessin un gràfic amb el mateix nom, i que aquest gràfic inclogués, en un mateix arxiu, els mapes de kosovo i dels països catalans, o els escuts d'ambdos territoris.

O retorno, volver outra vez a comezar.

Guaita! Per casualitat he trobat un article d'en Cogolo, i de novembre passat! Feia anys que no sabia res d'ell!

http://www.elcorreogallego.es/indexServicios.php?idMenu=154&idNoticia=108563


O retorno, volver outra vez a comezar. Por Salvador Soutullo Carolo
27.11.2006
SALVADOR SOUTULLO CAROLO. EMIGRANTE RETORNADO, ESCRITOR E ARTICULISTA

A cuestión do retorno comeza a presentarse no emigrante dende o mesmo día en que colle o camiño que o levará lonxe da súa terra; ou en moitos casos o mesmo día que comeza a pensar que vai ter que emigrar. Algúns conseguirán ese desexo que sempre leva un dentro da súa máxima intimidade e outros non, pero dentro dos que o chegamos a conseguir tamén existen diferenzas, como pode ser que ese retorno se produza en idade laboral activa, que se produza xa unha vez xubilado, que se produza de maneira que toda a familia se reagrupe no territorio galego (cousa que moi poucos conseguimos) ou que se produza deixando membros da familia nos países de acollida e non pechando deste xeito a división familiar, esa división traumática que fai que uns vivamos na Galiza e outros na emigración. Ademais destes factores existen outros que tamén diferencian a uns e outros emigrantes galegos cando emprenden o retorno, falamos de cousas como o país de acollida do que veñen, ou dos recursos económicos que traen.

Imos situármonos no principio, cando o emigrado ou os emigrados chegan ao país de acollida (ou á comunidade autónoma do propio Estado español; porque eu como nacionalista considero que se Galiza é unha nación todos os que saen a traballar fóra das fronteiras da actual comunidade autónoma de Galiza son emigrantes galegos), teñen que solucionar rapidamente dúas cousas fundamentais que son o traballo e mais a vivenda; despois virá a reagrupación familiar se quedou algúen na Galiza e sempre que se considere que a etapa de emigración vai ser longa.

Esta reagrupación familiar no país de acollida é, ás veces, complicada. Trátase en moitos casos de levar xunto aos pais os fillos que quedaron a cargo dos avós ou doutros familiares na Galiza e que, unha vez instalados no país de acollida, queren loxicamente levar con eles.

Se dicimos que a reagrupación familiar é difícil cando se trata de facela no país de acollida ao comezo dunha emigración que se intúe que vai ser longa, normalmente o é aínda moito máis cando os pais que emigraron hai trinta ou corenta anos e xa estan xubilados deciden volver á Terra e intentan reagrupar a familia no retorno, na Galiza.

Este intento dunha segunda reagrupación familiar na Galiza despois de trinta ou corenta anos na emigración atopa enormes dificultades porque, desta volta, os fillos non son uns meniños que se poidan levar onde deciden os pais e moitas veces prefiren quedar no país de acollida que en moitas ocasións coincide tamén co país onde naceron.

Así é como nos atopamos coa desgraza de que a emigración dividiu unha familia tanto no momento de saír como no momento do retorno, o emigrante que pasou varias décadas fóra da Galiza sempre quedará marcado por esa experiencia, aínda que conseguise traballar cunha certa dignidade e aforrar algúns cartos. As familias nun tanto por cento elevado rematan por dividirse nun momento ou noutro do proceso Galiza-Emigración-Galiza e o proceso en moitas ocasións convértese en Galiza-Emigración-Galiza-Emigración e así sucesivamente nun círculo vicioso que só remata cando alguén perde folgos por problemas de idade ou de saúde e queda xa nun lugar determinado esperando o final dos seus días.

Pero, seguindo co tema do emigrante retornado, poñámonos no caso dunha persoa ou dunha familia en idade laboral activa que consegue superar todos os atrancos e chegan a instalarse en territorio galego. Dende as institucións públicas galegas ten que existir sensatez e saber que hoxe en día a volta dun emigrante ou dunha familia emigrante é unha auténtica carreira de atrancos, exceptuando a unha minoría de persoas que fixeron fortuna no país de acollida e chegan aquí con suficientes cartos para vivir deles ou para poder investir sen necesidade de axudas públicas; o resto dos mortais atopámonos con moitos problemas á hora de poder atopar un traballo digno.

Ademais, para poder acceder a moitas das axudas públicas existentes na comunidade autónoma ten que ser nun período que vai dun a dous anos dende o momento de empadroarse na Galiza, quedando fóra desta cobertura social moita xente. Se un emprendedor quere montar un negocio con poucos cartos pero con visión de futuro, en moitas ocasións mentres fai os trámites precisos xa pasou máis tempo do que moitos plans públicos esixen para poderse acoller a eles. Se o caso é o de buscar un traballo digno por conta allea, tamén pode chegar a eternizarse. Xa pedía eu o 18 de xullo do ano 2000 cando comparecín na comisión non permanente de estudo da emigración do Parlamento da Galiza que era preciso tomar medidas de discriminación positiva cos emigrantes que desexen retornar, tanto tocante ao acceso á vivenda como a un posto de traballo e outros temas. Certamente, pódense aplicar, e ademais son vistas como moi progresistas, medidas de discriminación positiva para as mulleres tamén; se existe vontade política, pódense levar a cabo estas medidas cos emigrantes retornados.

Pero volvamos ao tema do tempo no que un é considerado oficialmente un emigrante retornado pola Xunta de Galiza e polo resto de institucións públicas. Un é emigrante toda a vida porque sempre terá vínculos co país de acollida e un tería que ser recoñecido oficialmente a efecto de axudas públicas como emigrante retornado dende o mesmo momento no que comeza a planificar o seu retorno ata que poida asentarse con dignidade na Galiza; incluíndo nisto vivenda, traballo, escolarización dos fillos ou do propio retornado…

Hem de rebutjar l’escola ghetto de Madrid

Hem de rebutjar l’escola ghetto de Madrid. Allò normal a França són escoles que ensenyen en francès i on s’hi pot estudiar també l’anglès, l’alemany... Allò normal a Alemanya són escoles en alemany on s’hi pot estudiar l’anglès, el francès... Allò normal a Catalunya són escoles en català on s’hi pot estudiar l’anglès, l’espanyol... Allò normal a Espanya han de ser escoles en espanyol on s’hi hauria de poder estudiar català, Anglès... L’objectiu de l’escola ghetto-catalana de Madrid és poder justificar després un sistema de ghettos a Catalunya on un alt percentatge de la població estudiés en una llengua forana en comptes de en la llengua pròpia del país. D'aquesta manera, comences dificultant la integració de la població espanyola per després instumentalitzar-la en contra de Catalunya.

Vergonya pel poc patriotisme convergent

Ens passem la vida entre converses amb la gent -la bona gent catalana- reiterant que "si fóssim decisius a Madrid posaríem com a condició al PP la proclamació de l'acceptació i bondat de la immersió lingüística en català, i al PSOE l'obligaríem a garantir les emissions de les televisions catalanes al País Valencià", ...i llavors salta en Mas i diu que allò que exigirà és la tonteria de que a Catalunya mani la llista més votada encara que siguin majoria tots els altres.
Es penós que necessitant com necessitem, una dreta catalanista forta, igual com necessitaríem una esquerra catalanista forta, només aconseguim tenir una dreta botiflera.

El català, la segona llengua més utilitzada al fòrum de debat de la Comissió Europea

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2731556&p_edi=General
DIVENDRES, 08/02/2008 - 10:15h
El català, la segona llengua més utilitzada al fòrum de debat de la Comissió
Tot just obert fa una setmana, només la supera l'anglès
El català és la segona llengua més activa al fòrum Debate Europe, obert fa una setmana per la Comissió com un espai de debat a internet. L'anglès és la primera llengua, amb 740 intervencions, seguida pel català, amb 339, el francès, amb 126, i l'espanyol, amb 70. El fòrum funciona en 24 llengües, les 23 oficials més el català, i per ara suma 1866 intervencions sobre qüestions que van des de la política energètica, el diàleg intercultural, el Tractat de Lisboa i el canvi climàtic.
En aquesta qüestió, el català és la llengua que suma més intervencions de tots els canals lingüístics. La web és la segona amb caràcter oficial de la Unió en català. La primera va ser la pàgina de la Comissió Europea a Barcelona, que la va publicar l'octubre de l'any passat.

Rajoy obligarà els immigrants a aprendre catala

Deien els populars ecspanyols que no els agradava la immersió per vocació liberal i per que fa lleig imposar l'aprenentatge d'un idioma. Ara demostren que a autoritaris no els guanya ningú pretenent obligar els immigrants a aprendre "el nostre idioma" sota pena d'expulsió. De tota manera, quan Rajoy diu "el nostre idioma" deu voler dir que a Catalunya han d'aprendre català, perquè legalment (segons una llei orgànica espanyola) "el nostre" és el català, donat que l'espanyol és legal també a Catalunya perquè ho és a tot l'estat.

Catalunya és famosa per la premsa

Per què deu ser més famosa Catalunya? Per ser la seu d'un poderós diari espanyolista o per ser la seu de vint-i-quatre mil minipublicacions digitals independentistes?
Estic convençut que en qualsevol altre país la lògica del combat hauria vençut la manca de lògica del personalisme (la castellanosmania en dèiem fa vint anys) i s'hauria alglutinat forces bastint un poderós medi de comunicació independentista.
http://groups.yahoo.com/group/catalonia-europa/message/1343

Jaume I el Conqueridor. 800 anys de l'arquitecte de la Gran Catalunya

Es penós com els racistes anti-catalans de tota mena menyspreen allò que és tan fàcil menysprear, des d’un punt de vista intel·lectual, com és la mitologia i els símbols. Es tant fàcil, que també sovint ho han fet a grapats en referència a altres pobles: gitanos, africans, jueus, moros, fins i tot ianquis..., i és penós com aquestes apel·lacions acaben creant mala consciència entre molts catalans, que no s’adonen que qui les fa mai no critica mites ni símbols espanyols.

Fins he conegut anarquistes, que militaven en organitzacions llibertàries, que no suportaven la crítica contra Espanya, els espanyols, la política lingüística espanyola i la seva mitologia quan se’ls replicava en els mateixos termes en que ells s’havien referit a les mateixes ridiculeses catalanes.

Ja podem ser antics com moderns, la realitat és que som un poble amb unes peculiaritats, i que aquestes peculiaritats tenen la seva base en el disseny, no sols d’una classe dominant, sinó també d’una persona en una època en que no eren sols els interessos d’un grup, sinó també els capricis d’una persona, els que determinaven, no únicament la vida o mort de molta gent, també la pervivència en el futur de grans cultures o la seva extinció. Un exemple és la pèrdua de l’estat catalano-occità, potser per culpa de les gresques nocturnes del pare de Jaume I.

Sigui com sigui, pel interessos d’una facció d’aristòcrates o pel que sigui, en Jaume I està en la nostra mitologia, i ho està amb força, perquè no té una forma mística, com Otger Cataló o del comte Guifré, sinó que representa l’hegemonia dels catalans al seu estat, Aragó, configurat tanmateix de forma federal, i federalment també va incorporar-hi València i les Illes (encara que, donada la manca de força dels nobles aragonesos, sembla que l’estructura de “nous regnes” no tenia altre objectiu que conferir-los en dots pels seus fills).

Després vindran intel·lectuals dient que només podem usar el terme “nació” en el sentit reduccionista que li donaren, als darrers segles, burgesos i bolxevics, però, ni que sigui amb la ideologia de l’edat mitjana, la qüestió és que, des de llavors, el marc del poblament català, de Salses a Guardamar, fou definit com la nació dels catalans, i els Borja o Ausiàs March es definien “cavallers valencians de nació catalana”.

Si ni els més escèptics i esquerranistes dels espanyols, francesos, russos, ianquis... s’estalvien “per allò de que és normal, és típic, és tradició...” la commemoració dels seus mites, no serem nosaltres menys! Recordem avui el natalici de Rei Jaume I el conqueridor (en molts aspectes). Es molt divertit com ell mateix explica com va ser creat, enganyant el pare, portant la mare disfressada i amb les forces vives del poble darrere la porta resant (un veritable miracle!).
Potser valencians i mallorquins ho viuran més intensament perquè ell i només ell està en el seu origen. En canvi, els barcelonins no el tenim en l’origen i, a més, sovint li guardem retrets, però el sentit de transcendència ens obliga a reconèixer-li, potser no com el que ha bastit el ciments del nostre poble, però si com l’arquitecte, aquell qui ens ha configurat de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

La feina dels intelectuals segons Marek Halter

Diu Marek Halter que els intelectuals han d'oposar-se als que trepitgen els drets de les persones. En general mai m'han agradat els intectuals, ja ho sabeu, ni els d'aquí ni de fora, però en tot cas assenyalo que els intelectuals espanyols mai no s'oposen precisament als seus polítics quan es trepitgen els drets dels catalans.